Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

La camisòla de fòrça

Alem Surre-Garcia

Alem Surre-Garcia

Cargat de lenga e cultura occitanas alprèp del Conselh Regional Miègjorn-Pirenèus de 1989 a 2006. Traductor, escrivan, poèta, assagista, autor dramatic, conferencièr o organisaire d'esveniments culturals.

Mai d’informacions
Las revendicacions escosesa e catalana an levat, en tota logica, multiplas reaccions en Euròpa, pas gaire en França. Vau prene coma exemple dos articles, un editorial de La Depêche signat per J.C. Souléry[1] e un autre tirat de Le Monde signat per Xaver Crettiez, professor de Sciéncias politicas de l’Universitat de Versalhas[2].
 
L’editorial de Souléry comença atal: “Pour nous, républicains français, plus ou moins descendants de Colbert, Robespierre, Napoléon ou Clémenceau, une telle poussée de fièvre nous intrigue au plus haut point”. Çò que nos afisca ça que la es qu’auriám coma aujòls republicans Colbert (etatista e absolutista), Robespierre (integrista), Napoleon (imperialista) o Clemenceau que reprimèt la revòlta dels vinhairons de 1907. Ont es passat Jaurés que festejam ongan? Un oblit que discredita encara mai La Despacha. “Les rois et la Révolution nous avait inculqué, parfois jusqu’à l’excès, un centralisme forcené qui fit tout de même pendant plus de sept siècles, la richesse politique, économique et culturelle de la France, avant de finir par étouffer ses régions”: la camisòla de fòrça mena a la riquesa e al bonur, d’ont ven un tal masoquisme? “A part trois Corses et deux basques, personne n’exprime un désir de grand large”: un pelat e tres tonduts ultraminoritaris e sens avenidor serián encara a somiar de largada! Of! podem contunhar de penequejar dins la parròquia! “En définitive, subsistent deux interrogations politiques propres à tous les divorces: l’Ecosse osera-t-elle? la Catalogne le pourra-t-elle?”. Audàcia e capacitat d’innovacion en tèrmes democratics, aquí çò que manca al diari miègjornal.
 
Acomparam amb l’article de Xavier Cretttiez que titola: “En France, le régionalisme ne menace pas la République  (podem passar, i a pas res a vèser). Le cas breton et corse diffère des cas écossais et catalan”. Of! Sem salvats, podem contunhar coma se de res non èra. Lo professor en sciéncias politicas demòra estacat a la grasilha centralista costumièra, eretada de l’absolutisme.  Ensenhar a Versalhas deu blocar l’imaginum! La revendicacion catalana se trapa dins l’illegalitat segon la Constitucion espanhòla. Cada Estat farga son quite corset de lèis e çò legal es assimilat a çò illegitim. En França, país que se pensa en sus dels autres, tota comparason ven suspècta: “Paris reste la capitale d’un pays assez unique par son organisation territoriale et sa culture jacobine”. En octobre, lo Festenal Occitània organizèt una parladissa sus las semblanças e diferéncias entre Occitània e Catalonha[3], mas se perdèt al final la tematica per afortir la “singularitat” occitana, es de dire un isolat que revèrta fin finala aquel de França. Un embarrament mannat que deuriá agradar al nacional-socialisme a la francesa: Occitània coma la vertadièra França prigonda, talament prigonda que se vei pas. Contunhi amb Xavier Crettiez: “La France où le régionalisme distrait, amuse ou parfois agace, mais sans jamais vraiment effrayer, tant notre histoire, notre constitution et plus profondément notre imaginaire collectif rendent impensable une scission du territoire national, fut-insulaire”. Of! salvats per l’eternitat!
 
 E lo professor de lausar la camisòla e quina camisòla! Aquò’s la guèrra  que fondariá l’Estat e la Nacion  “obligeant lors des trois derniers grands conflits (1870, 1914, 1945) Basques, Bretons et Corses à se battre ensemble, sous l’ordre d’officiers parlant français, développant un même imaginaire de guerre, un même ennemi, un même idéal nationaliste”. I sem: vertat que l’istòria de França qu’avem apresa es son qu’una tièra de guèrras susceptiblas d’ enfortir l’Union sacrada del ciutadans, fins a uèi (Libia, Mali, Centrafrica, Iraq…). De qué pòt valer un tal imaginari? “Les trois piliers de l’Etat régalien, l’armée, le fisc, et l’école, ont fonctionné de la fin de l’Ancien Régime à l’orée des années 50 –comme de formidables machines uniformisatrices des mots et des choses” Aquò’s clarament afortit. Mas sabem que res sus aquesta planeta es duradís. Xavier Crettiez vei pas que catastròfas, “Un tel bouleversement des frontières internes de l’Europe aurait des conséquences en domino” aquí ont Francesc Homs del govèrn catalan, dobrís l’airal del possible: ”Au XX° siècle, les frontières de l’Europe ont presque toujours été modifiées par les guerres. On peut accepter de les modifier au XXI° par la paix et la démocratie”[4]. Urosament lo professor versalhés nos rassegura: “Le nationalisme (des Ecossais, Catalans ou Flamands) est inscrit dans les imaginaires populaires. Rien de tel en France. Bastia, Brest ou Biarritz demeureront encore longtemps des sites de villégiature français”. Lo mesprètz del Grand Sègle sempre a l’òbra, de qué dobtar de tota sciéncia politica...
 
Aqueles dos articles demòstran cossí l’interiorizacion d’un model nacionalista superior pòt menar a l’indigéncia intellectuala. L’imaginacion demòra blocada: incapacitat de legir l’ande del mond e eissorbament de çò que se passa a l’entorn. Ignorància de la volontat democratica clarament exprimida tant en Escòcia coma en Catalonha[5] fàcia a de govèrns conservators. França es una Republica, aquò rai (emai la drecha extrema se’n reclama), mas es pas encara una democracia. Cal dessarrar la camisòla.
 
 
 
 
_____
[1] La Dépêche, 11/09/14
[2] Le Monde, 18/09/14
[3] Ostal d’Occitània, 01/10/14
[4] In Le Monde, 11/09/14
[5] Intervencion del secretari de l’Assemblada Nacionala Catalana, Ostal d’Occitània, 16/10/14

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Eric 971 Guadalope
8.

Reaccions negativas, contra tenents d'un article d'aquesta mena ? Estonant.

  • 1
  • 0
Jean-Charles Valadier Tolosa
7.

Un article plan instructiu. Es atal, teule per teule que se deu bastir la presa de consciéncia sociala que lo territòri occitan existís.

  • 4
  • 2
Eric 971 Guadalope
6.

Dessarrar, aquò's la paraula, abans de l'esquiçar aquera camisòla ? Desvelhar o crear un sentiment nacionau occitan me sembla de bruslar lo camin. Una presa de consciéncia es dejà una victòria. Comença dab la conseishença de la cultura, de l'istòria (evidentament de la lenga, ja que los escocés sian hòrt majoritariament sonque anglofònes) e tot çò qui hèi l'occitanitat e de cotivar, de partejar. Quina descobèrta l'existéncia de Lampègia ! Gran mercés Alem, la camisòla se dessarrè un chicòt peus 85 liceans de 2da ispanistas e tota classa con.honuda deus occitanistas deu licèu de Lengon qui descobrín la princessa d'Aquitània. A còps i son brècas e ns'i endralham dens la camisòla. Estar occitanista n'es pas pregar Senta Repausòla.
Urosament que d'articles atau se pòden léger tanben au Jornalet.

  • 2
  • 3
Toloricon Ramonvila e Sant Anha
5.

Aquó qu'es un article polit, plan escrich e rasonat mas, levat los tres pelats e un tonduts que siam, quina consciéncia va levar en mai del pichonet cerclet d'aqueles ja convencuts? La consciéncia nacionala occitana se jamai existissiá, existís pas pus, quitament dins los articles commentats se menciona pas, non? De paur a aver, vertadièrament, per França n'i pas brica d'aquel costat! De consciéncia occitana que leva lo pòble n'i a pas, la cal bastir, fabregar? Esperar qu'espela? Pasmens dins aquel article se pòt trobar de dralhas per guidar una reflexion cap a la presa de consciéncia qu'un pòble occitan poiriá existir ... e viure d'esperel.

  • 4
  • 2
joanamalric Masamet
4.

#3 de situacions ont lo mond se comporta en foncion non pas de la logica racionala, mas d'una logica sensitiva son nombrosas, benlèu majoritàrias dins la vida. De còps las gents amagan - conscientament o pas - aqueles biais de faire e de pensar darrièr de falsas rasons, bastidas a posteriòri. La politica, lo "marketing", la mòda, sabon plan utilizar aquel ressòrt per influénciar lo comportament del mond.
D'exemples fòrt illustratius se trapan dins los domenis de l'alimentari, de la santat, mas toca tots los camps de la vida sociala. Sociològs e antropològs an plan estudiats las representacions e los mejans de las faire cambiar.
Los estatjants d'Occitània an majoritàriament una representacion negativa de la lenga e del èsser occitans. Sabèm d'ont ven : de sègles de vexacions, de desvaloracion. Per empachar, l'enebiment es pas lo sol biais, e probablement pas lo melhor...
Son aquelas representacions que cal cambiar, l'idèa d'èsser pas que de provincials, e faire tornar la GLORIA (ò) d'èsser occitan.
Pas en cò dels militants e convencuts, solide, mas dins la majoritat de la populacion.

  • 1
  • 1

Escriu un comentari sus aqueste article