Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Lo roman nacional e l’istòria dels possibles

A cada còp que l’identitat nacionala se sentís amenaçada, d’unes cronicaires tornan debanar a las ràdios o a la television la sansonha de la pensada magica nacionala a l’entorn de las figuras tutelàrias costumièras de Vercingetorix a de Gaulle
A cada còp que l’identitat nacionala se sentís amenaçada, d’unes cronicaires tornan debanar a las ràdios o a la television la sansonha de la pensada magica nacionala a l’entorn de las figuras tutelàrias costumièras de Vercingetorix a de Gaulle
Alem Surre-Garcia

Alem Surre-Garcia

Cargat de lenga e cultura occitanas alprèp del Conselh Regional Miègjorn-Pirenèus de 1989 a 2006. Traductor, escrivan, poèta, assagista, autor dramatic, conferencièr o organisaire d'esveniments culturals.

Mai d’informacions
L’Istòria, aquò’s sempre, coma ò afortís Paul Veyne, l’interpretacion dels eveniments. D’istorians egrègis l’an concebuda, Michelet tot primièr, coma un roman nacional , e aquò perdura. Los setmanièrs francoparisencs son a glorificar aquel roman coma l’Express[1] dins un dorsièr titolat “La grande épopée du peuple français” al nom d’una “grande nation qui se conçoit deux fois millénaire et qui a domestiqué les péripéties de sa construction”. A cada còp que l’identitat nacionala se sentís amenaçada, d’unes cronicaires tornan debanar a las ràdios o a la television la sansonha de la pensada magica nacionala a l’entorn de las figuras tutelàrias costumièras de Vercingetorix a de Gaulle.
 
Sem pas, nosauts occitans, afranquits d’una tala bastison istorica. Felip Martel[2] nos buta a demistificar una istòria occitana que coma la francesa se bastiguèt al sègle XIX. Tota idealizacion empacha, çò verai, de comprene e d’assumir las contradiccions que traversa tota societat. “Connaître son histoire pour ne pas se piéger dans une mémoire meurtrie. Connaître l’histoire tout simplement pour être un citoyen du présent qui dépasse la prison du passé”, çò explica Pascal Blanchard[3]. La consciéncia aguda de la Crosada contra Tolosa e los Albigeses pòt menar d’unes a se sentir victimizats per sempre. Aquela postura desengatja a la perfin de tota responsabilitat: la pensada binària empacha de rebombir  e d’imaginar talvèras produsèiras. “Le réveil parfois désordonné des mémoires blessées n’est souvent que la conséquence des lacunes ou des faiblesses de l’histoire savante et de l’absence d’une parole publique sur les pages troubles du passé” (Gilles Manceron in Le Monde del 08/11/2008)
 
E mai l’istoriana Mona Ozouf, percebuda coma portaira d’una pensada de “l’écart”[4], quora venguèt a Tolosa conferenciar sul sicut de la laicitat[5], se poguèt pas despegar de la grasilha exagonala. Nos exprimèt una granda  amb malenconiá. Sa tissa (pivelacion) per un Jules Ferry que voliá fargar  une âme nationale l’empachèt d’abordar lo colonialisme, e  la sala l’enquestionèt pas aquí sus. L’escòla republicana li es estada, çò nos diguèt, un esbleugiment que la faguèt dintrar dins l’anonimat del nos  mentre que la bretonitat d’enfància l’auriá embarrada dins lo ieu etnic. Fin finala admetèt mas en tèrmes negatius  “Je ne suis pas fâchée des résistances linguistiques et culturelles face à la France une et indivisible” E lo public tolosenc d’estar mut.
 
L’istòria pòt èsser quicòm mai qu’un roman nacional amb sa tièra de capitanis èbris e de vanaglòrias mortinèlas, çò pensa Patric Boucheron. Dins sa leiçon inaugurala al Collègi de França[6], l’istorian se quilha contra lo neò-conservatisme e la frenesiá de la vista corta. Nos convida a sègre la dralha de Pierre Bourdieu e de Subrahmanyam[7]: l’Istòria coma l’art de las descontunhas e de las ressorgéncias. Patric Boucheron vòl reconciliar l’erudicion amb l’imaginum per dobrir “un espacement de temps où le devenir historique retrouve ses droits à l’incertitude devenant accueillant à l’intelligibilité du présent”. Una istòria non pas de l’embarrament dins un territòri pensat omogenèu e etèrn, que serviriá a enfortir l’unitat de la nacion e la legitimitat de l’Estat (Marc Ferro in L’histoire sous surveillance), mas una istòria que permet de comprene la mecanica de la vida economica, culturala e politica. Una Istòria de las palancas, de las connexions e de las talvèras, als antipòdes del roman nacional. L’Istòria coma “un univers des possibles ouvert, …des futurs non advenus…comme un champ d’expériences”, segon Johann Chapoutot[8]. Un astre per nosauts al moment que “la pensée réactionnaire a largement gagné la bataille des idées[9].
 
 
 
 

[1] L’Express del 23/12/2015
[2] La Setmana, Felip Martel, 11/12/2015
[3] L’Obs, Pascal Blanchard, 23/12/2015
[4] Le Monde del 29/11/2011
[5] Mona Ozouf, Conférence al Veux Temple, Tolosa, 31/03/2015
[6] Leiçon inaugurala de P. Boucheron, Collège de France, 17/12/2015
[7] Subramanyam, evocat dins mon article, Jornalet del 27 de julh de 2013
[8] Johann Chapoulot, Le Monde, 19/10/2012
[9] Daniel Lindenberg, Le Monde, 19/01/2016






Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article