Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Èm çò qui èm

“Èm Aran! Ne vegueria, ne comarca”, ei er idòl lançat per Unitat d’Aran ena sua campanha entà reivindicar era nòsta singularitat de pòble disparion, coma n’informaue eth Jornalet, dissabte passat. “Èm çò qui èm”, cante Nadau. Tempsi estonants aguesti en qué cau rebrembar qu’Aran constituís ua “entitat territoriau singular laguens de Catalonha”, d’acòrd damb era definicion der Estatut d’Autonomia vigenta. Era menaça sus er autogovèrn torne en forma d’ua lei, era de Govèrns Locaus deth govèrn catalan, que redusís era Val a ua simpla disposicion addicionau restacada damb era sua forma de govèrn. Un còp mès, dèishe dubèrta era pòrta entà qu’Aran sigue incorporat ara organizacion vegueriau, pr’amor que tota comarca “a de formar part intègrament d’ua vegueria” e, malurosament, eth país n’ei considerat ua mès, en tot contravier era madeisha Lei d’Aran de 1990, qu’establís qu’era Val non formarà part de cap division territoriau que non sigue era pròpria. D’aquiu que UA nègue era majora: “ne vegueria; ne, per tant, comarca”. Èm çò qui èm.
 
Cride era atencion eth seguidisme (per definicion acritic) des nòsti governants en Aran non sonque dauant d’aguest projècte de lei, senon tanben deth risc qu’eth nomentat procès catalan desbrembe e, en conseqüéncia, diluïsque era identitat, plurau e complèxa, deth pòble aranés, depositari, pes madeishes rasons, d’aqueth “dret de decidir” d’acòrd damb es premisses compartides damb Catalonha de lengua, cultura e autogovèrn pròpris. En aguest sens, cau saludar es paraules deth president Mas, qu’a dat eth pas que nonan gausat a dar es sòns dirigents locaus, en tot reconéisher aguest dret dejà formulat per UA, e que meritèc eth vòt contrari de Convergéncia Aranesa en un plen deth Conselh Generau. Eth món ath revès. Eth president catalan recuelh eth guant d’UA e auance en aranesisme ath sindic e ath deputat aranés en Parlament, que, mès papistes qu’eth papa, anoncien era venguda d’un Aran en forma de “comunautat autonòma ena Catalonha independenta”, en tot véner era pèth der os abantes de caçar-le, quan eth blindatge dera autonomia (ne comarca, ne vegueria) pòt èster possible ara e ací, sense auer de demorar cap de futurible. ¿O ei que tanben an decidit decidir peth pòble?
 
En un retorçament mès deth lenguatge, se creen neologismes dignes d’amassar en memoriau d’objèctes juridics non identificats, coma eth dera “autonomia auançada” en aquera Catalonha ideau. Totun, eth desconcèrt d’aguesta (im)postura non s’entenerie sense ua des transformacions mès susprenentes succedides en encastre politic aranés des darrèri ans, era qu’a protagonizat Convergéncia d’ençà dera militància aranesista desconfidada de quinsevolh peada non sonque catalanista, senon tanben occitanista (fòrça criticades tostemp ara gent d’Unitat d’Aran, per cèrt), de cap tara estricta observància (e obediéncia) independentista revestida d’aranesisme new age. Mès, èm çò qui èm. Cadun damb es sues diferéncies e contrarietats, toti èm Aran, comunautat singular e plurau, de gents liures e egales, damb identitats compartides e eth comun devier d’un autogovèrn de justícia e libertat. Aguest aurie d’èster, un còp mès, eth nòste cant. 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Claudi Balaguer (Capsot) Millars (Catalonha del Nòrd)
2.

Adieu a totes,
Vesi qu'efectivament Aran perilha jos la menaça dels "marrits convergents" (Registered Trademark). Se me permetetz un conselh, i vesi pas qu'una solucion doncas, far coma o preconiza Navarro: demandar la mediacion del rei d'Espanha (o de sos enfants o de son gendre), e a mai benlèu s'es a B/Vaqueira costarà un pauc mens car en despensas de transpòrt e autras, aqueste grand preservador de la democracia, de l'onestetat financièra, defensor dels umans e del regne animal (subretot los elefants) e del republicanisme. Segur vos va salvar (malastrosament ai pas son telefòn jos la man, senon vos l'aguèsse balhat, benlèu qu'en demandar a Navarro se qualqu'un lo coneis; aquí ai pas son telefòn nimai, perdon...)!

  • 8
  • 7
Gerard Joan Barceló Pèiralata
1.

Ieu prepausi aqueste nom per lo futur estat independent: "Republica de Catalonha e d'Aran". :-)

  • 5
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article