Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Al Qaida vèrsus Daish

I a força gent que pense qu’es terroristes son toti parièrs. Qu’açò ei ua luta entre era civilizacion e era barbaria. Que son ua còlha de hòls que solament vòlen era mort d’Occident. E dilhèu an arrason. Mès tanben i a quauques diferéncies que cau arremercar.

Es terroristes qu’ataquèren Paris èren de Daish —acrònim arabi entà Estat Islamic— e  vòlen qu’eth Califat que i a aué en Siria e Iraq arribe a tot eth Mond. Es terroristes qu’ataquèren Bamako son d’Al Qaida e se ben tanben vòlen qu’era religion musulmana sigue fin finau era soleta que i age ena Tèrra, ena sua luta díden que cau susvelhar de non hèr mau as auti musulmans. Aguesta, que poirie èster solament ua desparietat, ei eth reflèxe d’ua luta competitiva qu’Al Qaida e Daish an iniciat recentaments entre eri entà veir qui a era arrason.

E se ben i a fòrça mès diferéncies, es dus an copiat es metòdes der aute e mos parlen d’ua luta que non los dèishe pas ben ben coma aliadi. Es terroristes de Daish avien estat abans, en un moment o en un aute, en Al Qaida. Qu’ei un grop terrorista fòrça conegut pera sua luta contra Occident dempús er 11 de seteme de 2001, an qu’ataquèren Naua York e Washington. Eth còp volie provocar —e en açò siguec ua escaduda— era reaccion mès violenta des occidentaus: era invasion d’Iraq e era d’Afganistan. Siguec tota Euròpa —a excepcion der estat francès en aquera ocasion— e es Estats Units es qu’ataquèren. Entàs terroristes, tanta mès violència occidentau, melhor, tanta mès reaccion militara melhor.

Dempús siguec neishut Daish e se proclamèc eth Califat. Al Qaida diguec qu’açò ère ua distraccion, que calie pas aver encara territòri. E ara, es dus grops luten entà veir qui pòt avèr mès voluntaris, sòs e drets entre es extremistes musulmans.

Er atac a Charlie Hebdo siguec hèt per terroristes d’Al Qaida. Dempús alavetz que Daish en Euròpa avie decidit que calie hèr un atac mès gran, mès mediatic. Eth sòn cap en Euròpa, Abdelhamid Ahaaoud demanèc ara comunautat musulmana europèa d’utilizar toti es mejans possibles entà atacar as europèus “damb ua bala, un guinhauet, un coche, ua arròca”, tot ère de besonh entà iniciar ua crotzada de sang contra Occident.

Dempús d’aqueri atacs Al Qaida ditz ara qu’aqueth non ei eth camin corrècte. Que cau deféner as musulmani que demoren en Euròpa e que d’atacs d’aquera sòrta son tanplan un perilh entara comunautat musulmana. Dempús des atacs hèti en Paris, Al Qaida e Daish an aprigondit ena sua division. Per aquerò er atac de Mali.
 

Un atac dirigit a Daish

Quan es terroristes d’Al Qaida entrèren en otèl de Bamako, demanèren qui podie recitar eth Coran e qui non. Aquerò ère un messatge pensat entà Daish. Ère ua manèra de díder que calie contunhar es atacs contra Occident mès qu’eth camin ère un aute. Sustot calie deféner ara comunautat musulmana en ua guèrra qu’aqueri dus grops musulmans ja consideren a niveu globau: Mali, Argeria, Libia, Iemen, Indonesia, Pakistan, Iraq, Siria, Russia, Euròpa...

“Aitau ei com es musulmani aurien d’actuar” çò didie ua fiulada sus twitter pòc dempús der atac hèt en Mali. “Aurien d’apréner ua o dues causetes abans de lançar eth següent atac” contunhave eth madeish twitter.

E se ben es messatges lançadi en Internet de còps non son pro segurs, es servicis d’intelligéncia i trabalhen soent. E son aqueri madeishi es que diden qu’era desparietat d’actuacions d’Al Qaida e Daish d’abans, ei venguda ara ua rivalitat que poirie èster perilhosa lèu. “Tota era atencion ei sus Daish e Siria —çò ditz un agent der M16 anglés— mès es terroristes qu’an dat eth còp en Mali volien arrebrembar a Daish qu’encara son aciu, ena guerra contra Occident e qu’encara son importanti”.

Es diferéncies son donques tanben importantes. Se ben Al Qaida avie utilizat es atacs terroristes damb bombes en Iraq, un de sòns caps demanèc d’arturar es masèls pr’amor qu’ena luta tanben morien musulmans. E ara Al Qaida tanben lute peth territori, non coma Daish, vertat, mès que tanben ac hè en Iemen e en Siria.

Era excepcion de tot açò ei eth punt que mès mos deu importar as occidentaus;  ei qu’Al Qaida e Daish vòlen ambdús provocar ua subrereaccion, inspiracion e incitacion d’Occident que pogue hèr que cada dia i age mès e mès musulmans que luten contra Occident. Qu’ei coma es terroristes deth sègle XIX —es anarquistes— actuaven. Solament volien provocar sang e mès sang.

Atau avem qu’Al Qaeda còpie es vidèos des decapitacions de Daish e que Daish còpie es atacs terroristes d’Al Qaida. Mès es dus vòlen provocar ua crotzada d’europèus contra er Islam. Mos podem posar era qüestion s’ei açò çò que mos cau hèr, o dilhèu cau trebalhar entà hèr qu’aquera rivalitat pogue èster definitiva entàra nòsta pròpria seguretat e convenença. 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Pierre LACHAUD Dournazac
4.

#2
La lenga aparten a tot lo monde, aus bons, aus meschants, aus negriers, aus esclaus, aus patrons, a l'obrier.
Chauser de dire que la lenga occitana porta en ela de las valors umanas coma la convivialitat, la solidaitat es una decision d'una minoritat de personas. Si Occitania avia estat poderosa, seria estada coma la França de Lois XIV. De mai l'òm entre dins la dualitat : los frances serion tots meschants e los occitans serian tots bons? Degun a lo dreit de dire qu'un occitaniste es pas un bon e que devria abandonar sa lenga. Qui ses tu per balhar de la leiçon? A pas de las taras?
L'important es pas de saber si Al Quaida e Deish son amics o ennemics. L'important es que l'opinion internacionala (musulmana o non) considera que la guerra a l'Orient Median es una guerra d'argent e pas una guerra de religion. L'important es de saber a qui Olande obei. Obei a l'OTAN que sembla se retirar dau conflit en laissant una division que seria l'armada francesa? Que cercha Obama? a far far lo meschant trabalh aus frances? O ben a paur dau conflit emben Russia que sembla prener los afars en man e s'impausar alai. Los Etats -Unis an pus una capacitat economica coma au temps ente anava sus la luna. Viven pus au temps daus estats tradicionaus mas au temps daus estats continents e l'estat continent pòd pas acceptar la contestacion tant a l'interior coma en defòra. Cambiatz los estats? Pus leu cambiatz vòstre egoisme e los estats classicas o continents cambarian.

  • 5
  • 3
Batko
3.

Jo, m'interèssi mès a detalhs atau :

- lo terrorisme islamic es apareishut au moment quan l'enemic comunista a desapareishut, çò que podèva miaçar los budgèctes de la dehensa nordamericana e doncas los beneficis deu complèxe militaro-industriau que denonciava Eisenhower abans de se'n anar a la retirada.

- totas las accions d'aquestes terroristas se hèn au contra deus interesses de l'islamisme o deu quite islam. Atacar un avion rus ? Russia pòt entervénguer en Siria e l'opinion publice es convençuda. Las atacas deu Bataclan ? Quin interés estrategic ende DAESH ? Las fòrças militaras de l'estat francés son pas estadas brica tocadas mes a balhat mès de vam a un desplegament guerrièr e a sauvat los sondatges deu president.

Coneishi a l'avança la responsa, es de díser que tot aquò es pas que deliri complotista, mes totun las vertadièras responsas se hèn esperar.

  • 4
  • 0
Guilhèm Thomàs Tolosa
2.

#1 Me fas vergonha. Me balhas la vergonha d'èsser occitan. Me balhas la vergonha d'escriure e de pensar en òc. Me balhas la vergonha de véser ma lenga escaraunhada dins ton escritura. Me sentissi lord, marrit, de me dire que parteji qué que siá amb tu, e aquel qué que siá es ma lenga. Soi las de véser que ma lenga, al contrari de totas las valors que carreja, pòt balhar naissença a tant de barbariá e de falordisme. Ieu que cresiái que ma lenga fòrabandida, estrangièra, ligada per sa dolor amb totes los nafrats de la planèta, m'estremava de la degenerança enrasigada de las raças que se vòlon èsser las mai blosas. Compreni pas perqué escrives pas directament en francés. Deuriás abandonar aquela lenga que pòrta de valors que, ça que la, tu, manifestament, i creses pas. Me demandi perqué t'en vas pas negar coma totes los autres bons franceses dins las mars d'asir que costèjan las ribas de lemonde.com / lofigaro.com, / Libé.com, que ne sabi ieu ... e contunhas de te vuejar, coma un tankèr sadol de petròli se vuèja sus las ribas de Bretanha, sus las nòstras ribas pacificas qu'ensajan de se manténer dins la rigor e la qualitat, e a gratis. Nombroses son los esclaus de la lenga d'òc que trabalhan per ela e qu'ela los paga amb quatre sòus. Ai vergonha per eles que se fan cagar per pas grand causa, e amb tu, finalament per res.

  • 17
  • 10
savonarole
1.

aquest article m'apren quauquaren, qu'aviáu pas vist lei diferèncias que li podiá aguer entre lei dos movements. ara siáu au perfum e sente marrit qu'entròna dei dos costats. l'ideau seriá que s'esterminan leis uns leis autres, mai ne siam encara luenh. Coma que ne siegue, nautres maucresènts que podèm pas recitar un verset d'alcoran, preparem se au ròtle de victimas e sovetem que lei mesuras presas ara per lo govèrn francés foguèsson seguidas d'actes e non pas que tombessiam mai dins la leca de pas d'amalgam, ges d'estigmatizacion que son estats lei solets resultats vesibles de la politica dau poder après leis atentats de genier

  • 13
  • 21

Escriu un comentari sus aqueste article