Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

La malatia dal pòble occitan, çò qu’al empedís al pòble occitan d’èsser nacion!

Domenico Iacovo

Domenico Iacovo

Domenico Iacovo l’es un jove occitan de La Gàrdia. Diplomat al Liceu classic e escrit a la facultat d’economia. Es president de l’associacion Gardia d’Òc. Es decò musician.

Mai d’informacions
Negun ilh pòt dubitar sal fait que lhi occitans ilh an las qualitats de nacion; 14 milions de personas ilh son patrons de una lenga cumuna, de una istòria gloriosa, una literatura, una cultura particulara, bandiera e imne nacional decò, mai aiquesta caçaròla de òr ilh a pas fuec fòrt... Çò que la lhi es dedins al bulhia pas!
 
Enshit me recòrdo de un descors que vau far ans arrèire a l’ombra de las Alps Maritimas ab un lesimat sonator occitan e amic meu que, discorrent de la question occitana, al vai dir: “Tant ilh n’as clhamats minorança lingüistica que ilh n’an regredit las medollas; sem venguts mastrs a nos plhorar e nos ’niquilir!”
 
Aura, vau pas entendre en moment... la ilh es volut temps!
 
Lo pòple occitan al es malat! E lhi sènhs d’en’sta malatia ilh son clhars: mancaa coesion, mania de inferioritat, disenchant, e... spamment, la nòn-consederacion des profètas nòstrs!
 
Taliem mai melhor.
 
Per definicion una nacion l’es una comunitat de personas qu’il a en cumun la lenga, lo luec e lo govèrn. Una autra definicion ilh veia la nacion coma un estat sovran qu’al fai referiment a un pòple, un grup, una lenga e una istòria en cumun. Aura, las refòrmas federals ilh an ja donat a las tèrras occitanas una bona part de govèrn, dins la definicion lhi intreren decò se la fossa pas per una parola sola: comunitat!
 
Al contrari dels dòns nòstrs que ilh se desien “prima de tot patoàs!” lhi joves ilh se son accontentats de mochar la facha sota las autras culturas sovranas e lo tolosan al a embissat ai filhs lo francés e lo gardiòl l’italian. Nòstrs filhs ilh an encomençat a se escarnar de la cultura maire perdent aishit l’idèa de comunitat de lenga e pensier!
 
E aicí trovem la mania de inferioritat que tant al judiquia lo collèga meu sonator: avem preferit embissar la lenga statala ai filhs e si avem abandonats las tradicions perquí lo pòple occitan al s’es vergonhat d’èsser diferent e l’es lo vèr, assai ilh son las associacions quí ilh proven encuei a recuperar lo perdut mai ab nòn paucas dificultats e pauca collaboracion de aiquilh 14 milions que averem a èsser! Tant nos sem definits minoranças que nos sem rescordat que sem la majorança dins las minoranças, que sem un estat mancat, unhuna tra las primas nacions europèas per istòria e cultura.
 
L’ autocommiseracion e la tempdacion a nos accontentar ilh an scardiats l’arma des descendents d’aquilh sordats dal comt de Tolosa qu’ilh van fermar les arabs en Euròpa, lo disenchant nòstre (aumentat da las tecnologias e uses) al’as escurat lo còr de aiquilhi trobadors qu’ilh van far granda la literatura europèa!
 
E còsa mai grava l’es la nòn-consideracion dels profètas locals qu’ilh an dedicat la vita a predicar “parlatz occitan, siest vos fòrts!” Occitània ilh es faita de realitats pechitas ò pechitas-pechitas, lh’occitans l’es lhi’abitants de païsòts que, en cèrt punt, ilh an, per desgràcia, evoluit (ò involuit) lo pensier decident aischit que l’individualisme ò lh’interèsses dal “grupparièl” ilh an a prevaler sal ben comun e que aiquilh paurs fixes que ilh tapen paròlas, temps e salut a la realizacion materiala d’Occitània ilh meritan de èsser isolaas parquí “portators sans” de una malatia terribla, la diversitat de pensier!
 
E aicí decò me demando: ante ilh son tots aiquilhi 14 milions?
 
La trama sociala de l’Occitània sovrana ilh es pas diferenta de la trama sociala da païsòt nòstre.
 
Al vai dir un viatge l’amic meu qu’al embissa a Roma: “Sem coma lh’ases qu’ilh vòlen murir. Pòc al lhi fai que te lhi pòrta danant a la vasca per lhi far bèr. Ilh vòlen murir? E ilh muren!”  Lhi occitans ilh an oramai decís de “merir” culturalment, de non combàter chus, de se pèrder in questions sceminhas su lhi fònds regionals e su las manifestacions sensa veire que neguna mainaa ilh parla chus lo patoàs.
 
Parlem de revolucion, de nacion occitana, di renaissença... ma d’en qui es qué?? Me sabo que mòrta la lenga, mòrt lo pòple, mòrt mon dòn qu’al dit ab orgòlhi: “Prima gardiòl e après italian!”, mòrta la consciéncia de èsser occitans!
 
Isolats aiquellas persònas qu’ilh donan la vita a enfoscar l’arma rossa occitana diventem nos decò una comunitat (finalment!) de rembambits anglofòns nerd e fissats de l’iPhone!
 
Occitans revelhatz-vos!! Pensem e prima de veire quala forma de govèrn avem que donar a l’estat nòstre semmat e esperat, tenam-ne nos char çò que stem perdent!

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

REI BÈTHVÉDER Nic olau Sent Lis
12.

Domenico, soi plan content de legir un article de tu en lenga occitana. Me sovengui tanben deus bons moments passats amassas a La Gàrdia a la prima de 2011 quand portèi un quarantenat de liceans d'occitan de l'Isla de Baish e de Sent Gaudenç dins lo ton país. Me sovengui de tots los tons esfòrces per entà aculhir coma cau, e en occitan, tota aquera joenessa occitana. Son dambe gents coma tu que l'Occitània se hè coma se pòt véser en aquesta vidèo : https://www.youtube.com/watch?v=8LnowRecEZE

  • 4
  • 0
pep bru Barcelona
11.

per cert, a l´igual que en Mathieu jo també m´estimo més la, per dir-ho d´alguna manera, lírica dels trobadors abans que l´èpica de les batalles...

  • 0
  • 0
pep bru Barcelona
10.

Un dubte lingüístic: si no vaig errat, ilh és pronom de 3ª persona plural tant femení com masculí (i 3ª singular femení). En aquest cas una frase com "Negun ilh pòt dubitar" és perfectament neutra pel que fa al marcatge del sexe, és una mica com l´ús del they singular en anglès, oi?

  • 0
  • 0
Mathieu Castel Marselha
9.

Son lei sordats dau Comte de Tolosa qu'arrestèron lei arabs en Euròpa ? L'auriá-ti un messatge escondut aquí dedins ?

(onestament, es un fach istoric que conoissiáu pas e, coma que vague, seriá pas un ponch que retendriáu coma màger dins l'istòria d'aquela dinastia per me revendicar occitan encuei)

  • 2
  • 3
Domenico Iacovo
8.

Sem pas un poble jove...anzi...sem antic...sensa fòrsa..demoralisat e si annem enan aichit doman sarem 4 personas a parlar occitan nòn 14 milion

  • 7
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article