Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Un bon occitan es un occitan folcloric

Eric Roulet

Eric Roulet

Creator, compositor e contaire de la companhia de musica occitana Gric de Prat. Pedagòg e especialista en educacion. Es adara musician e professor d'occitan

Mai d’informacions
“Cuca la Ribèira”, pichona ciutat dens lo sud de Gironda…
 
De las amnas assabentadas presentèren aus pairs de l’escòla l’escasença de gessir una classa bilingua occitan-francés…
 
Una tropa de monde estut interessada, lèu un detzenat de mainatges esturen amassats, una conferéncia estut organisada dab un especialiste deu biliguisme. Ligada per sos acòrdis dab lo Despartament e la Region, l’Inspeccion d’Academia hèi passar, dab una certa tushiquèra,   hèi passar un questionari d’interés cap aus pairs…
 
Tot se debana com fau, manca que…los questionaris  ne tornan pas e Mossur lo Maire d’anonçar la cabussada de l’ideia de  classa bilingüa. Digun compren perqué e los pairs afavorables se hésen trufar, los i gaha la paur e chic a chic digun mei non vòu de la classa bilingüa…
 
Aurà falut temps per compréner qu’èra l’equipa pedagogica que bastit l’oposicion.
 
L’ahar de “Cuca la Ribèira” auré podut estar  una damorança deu temps passat de la “Guerre aux patois” miada per los “hussard noirs de la République”, una istoèra de recatar au musèu deu patriotisme francés lo mei estrèit e los mei totalitari. Mes, non, son quate classas qu’atau cabusèren pr’amor deus regents en Gironda.
 
Per lo chic que s’en pòt compréner, las rasons son cambiadissas. Un còp es pr’amor que lo proj­èit estut mau presentat, un nh’aut còp es pr’amor qu’i auré pas pro mainatges dens una classa e tròp dens l’auta, enfin, un tresen còp, es pr’amor que l’egalitat non serà pas respectada, pui que los uns parlaràn occitan e pas los auts! (Es curiós, s’enten pas jamei aqueth argument quan se tracta de l’anglés). En Gironda i a pas mei nat projèit de classa bilingüa: l’escurada a ganhat!
 
L’abat Gregòri e Jules Ferry, deu cèu enlà, diven plan ríser: la nacion francesa es defenuda e las tropas son en camin!
 
“Cuca la Ribèira” debuta de setéme de 2012: los regents an tustat a la pòrta deu caminaire d’occitan: “Vòlen quauquas activitas occitanas, atau com la dança o cançonetas”. Son  los medishs que hasuren cabussar la classa bilingüa…Mes atau que va, s’es pas  sonque per dançar…
 
Disen que la Republica non diu pas ensenhar l’Occitan! Siim seriós!  L’escòla es un ahar seriosa, pas com l’occitan, una lenga que de tota fèiçon digun parla pas mei!
 
Los acòrdis dab la Region Aquitània? Rai! L’engadjament de l’Estat? Rai! Los ensenhaires son aquí per deféner la laïcitat! E se la van deféner a tot hòrt!
 
Fin finau, los defensors de l’Occitan acaban de compréner. Mes aquò n’es pas jamei dit clarament, qu’es aquí que truca: la senta laïcitat!
 
Aquesta mestura pas tròp plan digerida,  que con.hon la lenga, la religion, l’egalitat e la patria se sona totjorn laïcitat.
 
Qu’ic pòdi pas créser, lo passat es pas jamei desbrombat, e çò que pensavam desapareishut dens la vergonha deu jacobinisme lo mei estrèit torna dab una fòrça que me suspren.
 
Solide, darrèir lo replec passadèir nacionaliste, i a la paur, la paur deu monde de uei, la paur de la manca cronica de formacion, la paur de pérder un chic mei lo prestigi passat, la paur, o mei lèu las paurs…
 
Descoratjats, desgostats, shens nada dralha de seguir, hòra lo viscut deus dròlles de uei, los ensenhaires an paur, paur de tot cambiament, de tota evolucion…
 
“Deu men temps!”, çò disevan los vielhs, e los joens ensenhaires se trufavan, aqueths joens qui adara son vasut vielhs, a còps medish, son pas jamei estat joens.
 
Senta Paur! Pregatz per nosauts!

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Maria-Joana Verny Montpelhièr
4.

E alara, que fasèm ?
Nos assetam e ploram ?
O sabèm plan que la nòstra societat occitana es pas en demanda d'occitanisme.
Ne podèm cercar las responsabilitats dins lo "centralisme", lo "michant estat", lo "laïcardisme".
Podèm somiar qu'un jorn lo "pòble occitan" se reconeguèsse coma "pòble", somiar de Catalonha o de Corsega e refusar de vèire la realitat nòstra, a saber, per o dire lèu, dins lo melhor dels cases, un interès sentimental per la lenga, d'autant mai fòrt qu'es quasi mòrta, aquesta (dins los parçans ont a encara de locutors naturals, aquestes n'an encara vergonha...), mas a costat d'aquel interès sentimental, de causidas, a l'escòla, purament consumeristas (anglés, e mai de còps chinés, e vos parli pas dels parents que causisson Calandreta en mairala e alemand lenga 1 en siesena per que lor enfant sia pas confrontat a la dura realitat del collègi del sector...).
E ben, non, sèm qualques-uns, dins la FELCO, dins OcBi, a contunhar de luchar per lo bilinguisme public, dins una passa dificila, ont totes los servicis publics patisson, ont l'individualisme e la desmerda individuala creisson...
E mancam de braces, mai que de lagremas.
Parentèsi : per los que o sabon pas encara : ai votat front d'esquèrra ! e recebi pas de leiçons d'occitanisme de degun.

  • 1
  • 0
pimparela
3.

plan d'accordi! E shau si vòs diser qqarren contra las loras ideias

  • 1
  • 0
Gèli Grande Lairac en Agenés
2.

E vos foti mon bilhet de 500 € que los regents que faguèron tombar lo projecte votèron e vòtan Front d' Gôch o NPA (Novèl Partit Anticapitalista mas pas Antijacobin)

  • 2
  • 0
Rasquinhòl Cantuèl
1.

Excellent article ! Tot es dich ! Urosament qu'es pas parièr de pertot...

  • 4
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article