Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Fa 147 ans: lo camp de Conlie

Amics occitans, benlèu avètz cantat, un jorn, la chanson Kerfank 1870 de Tri Yann. Mas sabètz qu’aquesta cançon fa referéncia a un episòdi pauc conegut de la guèrra de 1870 entre França e Prússia? Episòdi pauc conegut mas per de rasons politicas, per de rasons d’estat.
 
Octòbre 1870: la guèrra entre França e Prússia es a son cimèl. Après la desfaita de Sedan, Napoleon III abdica e la Republica es proclamada. L’occitan Leon Gambetta (naissut a Caors) es nomenat ministre de la guèrra. Aquel republican-jacobin a de sang dins las venas e vòl menar “la guèrra a otrança” contra Guilhèm Ir e Otto Von Bismarck. Mas tot aquò torna al desavantatge dels francés. Lo 19 de setembre, París e lo govèrn èran assetjats, Gambetta descarrèt en balon.
 
Le general breton Emile de Kératry es un amic de Gambetta. Son carn e ongla totes dos. Lo breton a las mans que pruson, en octòbre forma l’armada de Bretanha amb 50 000 òmes. Totes volontaris. Venon dels 5 departaments bretons, los recrutaires lor avián dit que se los prussians ganhan la batalha de París, arribaràn dusca en Bretanha e violaràn lors femnas e faràn passar lo gost del pan als autres.
 
Per recebre los bretons, Keratry fa bastir un camp en Sarthe, entre Bretanha e París, a Conlie. Los vòl armar amb de fusilhs de la Guèrra de Secession americana. Sus los quèpis èra cosut l’ermina bretona. Lo drapèl era lo drapèl de la Bretanha ducala (amb l’ermina).
 
 
Kerfank
 
Mas los òmes arriban prèstament (los primièrs regiments son de las Còstas del Nord) e los barracaments son pas encara bastits. I a pas que de tendas. Al gròs de l’ivèrn, plòu a ferradats,  fa de nèu. I a una tombada de mond a Conlie e lo terren ven una mar de bolha. Los basses-bretons li dison “Kerfank”, la “vila de la bolha”. Los òmes garalhan e de fial en cordura arribaràn de malautiás: fèbre tifoïda, picòta, dissentariá. Los volontaris crèban de mala mòrt. Kératry manda fòrça messatges a Gambetta per far evacuar lo camp. Mas Gambetta refusa. Pauc a cha pauc, la vertat se tira a lutz: Gambetta e lo govèrn francés vòlon pas veire aquela “Armada de Bretanha” sortir de “Kerfank”! An paur que los bretons tornen lors armas contra França. An paur que sián de chouans e de separatistas. Vòl pas liurar de bagatges cauds, ni de palha ni quitament de recipients per anar quèrre d’aiga potabla. Gambetta escriu a son amic Kératry : “Vos prègui d’oblidar que sètz breton!”. Pasmens, Kératry se demetrà de sa carga vist que la situacion es desastrosa sul terren. 131 bretons son mòrts dempuei doas mesadas e 2000 son malauts. D’unes son engolats dins la bolha après un auratge.
 
 
D’ar gêr, d’ar gêr!
 
Marivault es botat a sa plaça. Mentre qu’inspècta las tropas, de basses bretons vòlon descampar e cridan “D’ar gêr Jeneral, d’ar gêr” (a l’ostal general, a l’ostal!) mas Marivault que parla pas breton compren çò contrari e s’escrida: “Aquestes coratjoses bretons, e mai se son rafanèla, se vòlon anar batre!”
 
Ça que la, Marivault s’avisa de la catastròfa e escota pas pus Gambetta. En mai d’aquò, los jornalistas escrivon sus Conlie. Una partida dels òmes son repatriats en Bretanha. Mas tornar arriban los prussians dins lo país del Mans. Cal organizar la defensa! Lo General Chanzy pren l’armada de Bretanha e bota los bretons en... primièra linha! Amb de vièlhs petadors, de cartochas avariadas e de la polvera banhada. Los fusilhs petan a la gola, o o fan pas. Los bretons son decimats. De milièrs morisson o son estropiats.
 
Après la guèrra i aurà una comision parlamentària sus Conlie e un rapòrt aclapant per Gambetta mas i aurà pas de plaça per los martirs bretons dins aquesta 3a Republica que sòmia de “revenge” e de “recobrar Alsàcia e Lorena”.
 
Uèi lo jorn i a una estèla a Conlie quilhada en 1913 per de bretons, mas pas res dins los corses d’istòria a l’escòla.
 
Amics occitans, se passatz dins lo país de Sarthe, remembratz-vos los bretons mòrts a Conlie. Mòrts a causa de França! A causa de Gambetta!
 
 
 

 
Un vidèo fòrça interessant sus la cadena YouTube Istoerioù Breizh:
 

 
 
Los 131 morts del camp de la mòrt de Conlie
 
MR L’ABBE KERMOALQUIN, CHANOINE DE ST BRIEUC, AUMONIER DES AMBULANCES
 
ALLAIN Bernard, né à Kerfeunteun – ANDRIEUX Toussaint Marie, des Côtes du Nord – AUDEBERT Joseph de Rennes – AUFFRET Jean, du Morbihan – BARDOUX Aimé – BAUDOUR Jean-Marie, de Lannion-BASLE Julien, d’Ille-et-Vilaine – BAZIN Jean, d’Ille-et-Vilaine – BECHAT Pierre, 20 ans – BESLAY, d’Ille-et-Vilaine – BICET – BOLEC – BOLLOC Marc – BOUESNOU Yves – BONNIEU Pierre, de Vitré – BOSCHER Joseph, de Dinan – BOUCHER Jean – BREZAC, de Lorient – BRICON Jean, de Guingamp – BROUSTAIL François, né à Loperec – CADIC Alain, de Quimper – CARAYON Louis – CAREL, de Pontivy – CHALMET Jean-Marie, d’Ille-et-Vilaine – CHAPRON François, de Loudéac – COGUEN Louis, de Guingamp – COQUAIRE – François, d’Ille-et-Vilaine – COURANT Yves, du Faouët – COUTARD Pierre du Finistère – COTTY François Marie, de Morlaix – CRAMPONT Constant Aimé – DECOIN Louis, de Saint-Brieuc – DEMAY Célestin, de Dinan – DENNUD – DERRIEN Bertrand, de Guingamp – DERRIEN Corentin, du Finistère – DERRIEN Guillaume, de Saint-Brieuc – DEURIT Marc, de Lorient – ECHAPPE Lucien – EFFLAM Philippe, de Lannion – FERCOQ François, de Guingamp – FONTAINE Jean – FRESNEL Jean-Marie, d’Ille-et-Vilaine – FROMENTIN Louis, de Saint-Brieuc – GALAISNE Julien, de Ploermel – GAUTIER Henri, du Finistère – GAUTIER Mathurin, de Saint-Brieuc – GESLIN Charles, du Finistère – GILET Louis, du Morbihan – GOURIOU Laurent, de Guingamp – GOURIOU Vincent, de Guingamp – GOURMELON François, de Morlaix – GUILLEMOT Joseph, 20 ans, de Riantec – GUENNEC Jean-Marie, de Lorient – HAMON François des Côtes du Nord – HOREAU Pierre – HUAUT Guilaume – JEGOU Jean-Marie, du Morbihan – JOSSEAU Julien Marie – KERFAUK Jean-Louis, de Guingamp – LECARRE Louis, de Saint-Brieuc – LECOQ Yves-Marie de Guingamp – LEGOFF Michel de Pontivy – LE GAC Jacques, de Guimgamp – LE GAC Joseph, de Pontivy – LE GAC Yves, de Guingamp – LECHERC Auguste, de Nantes – LEMAREC Jean, de Saint-Brieuc – LEMEE Esprit, de Saint-Brieuc – LEMOINE Jacques, du Finistère – LEMOING Jean-Marie de Pontivy – LEROLLAND Yves-Marie, né à Pedernec – LE SANCE Yves – LERY Jean-Marie, d’Ille-et-Vilaine – LESCOLLAN Jean-Marie, de Guingamp – LECARORZIN Guillaume, de Saint-Brieuc – LERAT Jean-Marie, de Saint-Brieuc – LEROY, de Brest – LEPAGE François, de Saint-Brieuc – LHOTELLIER Jean-Marie des Côtes du Nord – LUO Guillaume, de Guingamp – MAURICE Julien d’Ille-et-Vilaine – MASSON François, de Saint-Brieuc – MORAND Louis, d’Ille-et-Vilaine – MEDARD Jeab-Marie, de Saint-Brieuc – MELAINE Julien, de Redon – MENAN Hyppolyte – MEUDEC François, du Fouaët – MOIGNERAIS Jean, de Dinan – MOISAN Julien, du Finistère – MORIN Pierre, d’Ille-et-Vilaine – MORVAN Jean-Lucien, de Chateauneuf – NONES Julien, de Guingamp – OLLIVIER Yves, de Lannion – PARIS François, d’Ille-et-Vilaine – PARIS Joseph, de Vannes – PAUGAM Jean, du Finistère – PELLOES Louis, d’Ille-et-Vilaine – PERES François, de Brest – PERIEN Guillaume, de Saint Brieuc – PHILIPPE Jean Louis, du Morbihan – PICHON Ollivier, de Saint Brieuc – POLLARD Emmanuel, de Lannion – POPHILE Joseph, d’Ille-et-Vilaine – POIRIER François, d’Ille-et-Vilaine – PREAUX Jean-Marie, du Morbihan – PREVOT – PROVOST Michel, de Chateaulin – QUIDELLEUR Vincent, de Brest – QUINTON Julien, d’Ille-et-Vilaine – RAYMOND Pierre, du Finistère – RENOUX – RIO Lucien, de Loudéac – RIOUX Lucien, de Guingamp – RIVIERE Yves, du Finistère – ROBERT Julien, de Quimper – ROUSSIN Jean, d’Ille-et-Vilaine – SALMON François, de Guingamp – SAUVET – SAILLEUX Louis, de Paimboeuf – SILLARD Mathurin, du Morbihan – SOHIER Maximilien, de Dinan – STEPHAN Jean Lucien, du Morbihan – STANC Yves, du Morbihan – TOINEAUX – TOURET Eugène – TURQUERY Mathurin, d’Ille-et-Vilaine – UZEMATT Lucien, de Pontivy – VIBERT Michel, de Redon – VIOT Pierre
 


abonar los amics de Jornalet

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Lo Muòl
1.

E aquò me fa soscar al chaple dels 3000 presonièrs turcs escotelats a sant Joan d'acre per lo rei "Richard coeur de lion". Era en 1090 se me sovèni plan !

  • 0
  • 6

Escriu un comentari sus aqueste article