Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Lenga, cultura, bastit

Avans que d’anar mai luenh, voudriá avisar mos legeires: mos gosts en matèria d’arquitectura son tan modèrnes e avantgardistas coma queles dau Prince Charles d’Anglatèrra! Quò es clar?
 
Pense que Bretanha e Occitània son a chaplar los patrimònis arquitecturaus. Simplament. E pense qu’aqueste chaple es comparable au chaple lingüistic e culturau.
 
Chau dire la vertat: quand arribam dins una vila, quitament una vila mejana, çò prumèir, chau traversar 1 km de zònas comercialas òrras, monstrosas, avant que d’arribar en vila vertadèira. Monstrosas.... Aquò es pas de o dire! Pertot las mesmes ensenhas luminosas. Las mesmas colors que tira l’uèlh! E aprèp? Aprèp arribam dins de centres de vilas abandonats. Dins las zònas toristicas, los centres de vilas son “loungizats” amb fòrça estanquets a la mòda, “lounge” coma se ditz ara. Dins las zònas mai ruralas i a pus res, res, levat las pancartas “Se vend”. E la vida doncas? La vida sociala? Los dròlles a galopar per las charrèiras? Ara, son puslèu a galopar per las seccions a Carrefour, pechaire! Cresètz vosautres que nòstres enfants auràn un imaginari patrimoniau coma lo nòstre amb tot aquò? Quò m’estonariá! Ieu, foguère elevat dins un ostau en tèrra, una canhessa, coma n’i a tant e mai en Bretanha. Mos pròpris enfants son eslevats dins un ostau en barena. En barena bretona! E pas la barena chinesa coma s’impòrta en Bretanha ara! Mas quantes mainatges bretons o occitans an aqueste astre? Miladius! Quantes mainatges vivon dins lo betum, las botissas, los blòcs? Per z-eles, i aurà pas de sovenenças arquitecturalas patrimonialas. Res! Res qu’una odor de pintura fresca. Per aquò, n’ai pas achabat amb ma descripcion. Aprèp aver traversat Bricoraland e lo centre de vila desèrt, i a encara 1 km de lotjaments de l’autre costat. Sabe pas coma es en Occitània mas en Bretanha quò es carnaval! Chasque colhon vòu aver son “ostau d’arquitècte” a z-el, lo mai bistòrt possible ben segur. Comprenètz, chasque fadat “deu poder exprimir sa creativitat” amb sa barraca. E, aitau, vesèm un “mas provençau” a Saint-Berieu/Sant-Brieg amb dos-tres palmèirs e un ostau alsacian a Marselha. Zo! No Limit! Quina vergonha, bona gent!
 
Pasmens, quand anam en Bascoat vesèm de lotjaments a la mòda dau país. Perqué quò es possible alai e pas aicí, miladieus? En Bretanha dins quauques comunas, avèm l’astre d’aver de lotjaments a la mòda dau país tanben. Amb d’ostaus en tèrra, coma a Romillë, dins lo país de Rene/Roazhon. Per exemple a Romillë, tanben que los HLM son en tèrra!
 
A Silfieg (País Pourlet -56-), dins l’ecolotjament d’Oglenn ar Vourc’h, las botissas e lo PVC son enebits e fòrça ostaus son en tèrra. Aqueste lotjament es devengut un curiositat mondiala.
 
Ai parlat daus dròlles mas, maugrat tot, quin serà lor environament breton o occitan dins de ciutats en betum gaireben identicas a Orilhac, Vesoul o Loudia (Bretanha), sens las lengas nòstras, lo galò, lo breton e l’occitan, e amb Black M. dins las aurelhas e Minecraft sus l’smartphone?
 
Vòle pas d’aqueste avenidor desencarnat. Vòle pas d’una Bretanha o Occitània “foirfouillizadas”. Sèm a chaplar nòstre patrimòni, nòstra richesa, nòstra arma. Chau faire pression sus las comunas per metre fin au chaple arquitecturau.
 
Coma en Corsega, chau metre fin a la costabravizacion de las nòstras còstas e la foirfouillizacion de las vilas nòstras! E chau impausar una reïdentitarizacion dau bastir!
 
 
 
 


abonar los amics de Jornalet
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Lo raiòu Cevenas
1.

Article sensible, realista. Erós de legir un article recampant queles tèmas !
Finalament, viram de lònga au torn dau meme problèma : nòstra identitat verbala amai gestuala, imaginària, collectiva, culinària, architecturala e mai encara, vos save ieu. De qué podèm faire còntra l'abestiment generau, lo materialisme e l'endividualisme, la manca de vida, de solidaritat e de creacion familhalas, comunautàrias, esperitualas ? Tant de gaubi, de saupre-faire e de saupre-viure perduts ! Tant de patrimòni materiau dessenut, d'autonomia alimentària perduda e de patrimòni immateriau emportat au cròs per de rèires aclapats de vergonha e d'elegits venduts !
Queles elegits locaus que contunhan de laissar betonar los airaus lauradisses e negadisses despuèi los ans 60 ! Tot lo monde aurà agut sa part de responsabilitat mai o mens granda dinc la malautiá que tòca la tropelada tucla e despersonalizada que sèm venguts. Se fai temps que recuperem lo poder sus nòstras vidas, que dispausem de nautres per èstre un pauc mai que la rafatalha d'una minoritat sobeirana que fai virar la maça per a la fin nos amatar.
Una de las claus liberatrises es, segon ieu, una escòla completament renovelada e per lo mai endependenta de l'ideologia e de las valors enconscientament veïculadas per l'Educacion Nacionala.
Que çai poirem panselar diferentament de generacions que saràn puèi mens somesas e mai conscientas, autonòmas, responsablas.

  • 4
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article