Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Suu front: mai de nòvas

Las academias ancianas demòran: tres per la region Aquitània, doas per  la Region Inomenabla (vulgarament LRMP), doas per Auvernha-Ròse-Aups, e doas, coma avans, per PACA
Las academias ancianas demòran: tres per la region Aquitània, doas per la Region Inomenabla (vulgarament LRMP), doas per Auvernha-Ròse-Aups, e doas, coma avans, per PACA
Federacion dels Ensenhaires de Lenga e Cultura d'Òc (FELCO)

Federacion dels Ensenhaires de Lenga e Cultura d'Òc (FELCO)

La Federacion d’Ensenhaires de Lenga e Cultura d’Òc (FELCO) regropa las associacions academicas d’ensenhaires d’occitan (CREOs, AELOC per Ais-Marselha e APLR per Niça) de l’Educacion Nacionala francesa.

Mai d’informacions
La novèla direccion de la FELCO a pas gaire de temps per se pausar, qu’a chasque moment chau susvelhar un sector o l’autre dau front, coma a Verdun fai un sègle (mas lo bunker es solide, mercés). Aqueste còp, se pausa lo problèma de l’articulacion entre regions novèlas e academias ancianas.
 
Anam puèi pas comentar lo biais que la simplificacion dau mila-fuelhas de famosa memòria, s’atròba que simplifica pas grand causa, fin finala. Las academias ancianas demòran: tres per la region Aquitània, doas per  la Region Inomenabla (vulgarament LRMP), doas per Auvernha-Ròse-Aups, e doas, coma avans, per PACA.
 
Mas una circulària ministeriala de març indica que dins chasca region, l’i aurè un sobre-rector, e una sobre-academia, superiora en reng e en dignitat a las autras (dins lo cas de la Region Inomenabla, serè Montpelhier, per consolar lo Clapàs d’estre desenant una banlega de Blanhac). Es doncas urgent d’adaptar las revendicacions de l’ensenhament public a aqueu novèl encastre. Es per aquò que la FELCO consulta sas associacions academicas per amagestrar una letra als novèus presidents o presidentas de las regions, dins lo fieu de çò que fan ja los CREOs de Montpelhier e Tolosa, qu’an demandat un rendetz-vos a la presidenta Delgà per parlar de tot aquò emai d’aure.
 
Car se pausa la question dau biais que las regions flame-nòvas van gerir lors rapòrts, tochant la lenga de lor territòri, amb los representants de l’Educacion Nacionala sus plaça.
 
Per donar una idèia dels problèmas qu’aquò representa, coma far per assegurar qu’entre Tolosa e Montpelhier, la convencion que vai chaler negociar amb lo rector academic corregirè lo desequilibri entre Tolosa (ont l’i avia una politica chifraa relativament favorabla e dinamica) e Montpelhier (ont fasia sofracha una vertadiera bona volontat de la part dau rectorat, çò qu’avia menat a la denonciacion de la convencion per la region).
 
En Aquitània, se la situacion èra pas trop marria per Bordèus, èra completament blocaa dau costat de Lemòtges, ont la conselhera regionala surtenta (Estela Parot-Urroz), avia degut atacar en Tribunau Administratiu un rector que fasia lo mòrt quand li se demandava d’achampar la Comission Academica prevista per los textes, e d’engimbrar una politica de desvolopament de l’ensenhament de l’occitan dins una region sinistraa d’aqueu ponch de vista, coma o avèm jà dich mai d’un còp. Apondetz a aquò la situacion de Charenta Lemosina, en ex-region Poitou-Charente.
 
Meteis problèma en Auvernha-Ròse-Aups, ont una convencion acabava de se signar a Clermont: de qué se vai passar  aüra, e coma far per menar una politica coherenta entre Clarmont e Grenòble (per Droma Ardescha e sud Isèra)?
 
Finda en PACA, ont las academias de Niça e Ais existavan ja, se vai pausar la question de la coordinacion, e sobretot la question d’una convencion Estat-Region, que dinqu’ aüra l’ancian president jutjava pas utile de reglar.
 
Brèu, es important de sensibilizar las nòvas institucions au ròtle qu’an de juar dins la gestion de la politica linguistica. Aquò pòt permetre de ganhar de causas, e de desblocar la situacion lemosina per exemple. Aquò pòt permetre tanben la mobilizacion de means mai importants per l’accompanhament a l’ensenhament public, emai faguesse pas partia explicitament de las competéncias de la region. Mas es ben evident que tots solets, los novèus mestres d’aquelos territòris, qu’an pron causas de pensar, riscan de pas veire l’importància dau problèma se quauqu’un lor o explica pas amb de mots simples.
 
Es a aquò que la FELCO s’occupa aüra per aüra.
 
 
E la question de l’article 2, m’anatz demandar?
 
Un deputat breton —Jean-Luc Bleunven— a recebut una respòsta dau Premier Ministre, que lo remanda a una respòsta a venir de la ministra de l’Educacion Nacionala. Nos chau confessar aquí nòstra perplexitat. Nos semblava qu’una question tant grèva coma la de la modificacion (una de mai…) de la constitucion gaulliana concernava l’ensems dau Govèrn, senon lo quite president. E despassava las competéncias d’un ministèri, important qu’important coma o es lo ministèri de l’Educacion Nacionala.
 
Siam a esperar la respòsta promesa: a condicion, es clar, que se limitesse pas, coma tròp sovent, a de declaracions vaigas, auto-satisfachas e dormitivas sus l’interès que lo ministèri pòrta e a sempre portat a las lengas regionalas, aqueu patrimòni nacionau preciós que ranhanhà… Vos tendrem assabentats.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Maria-Joana Verny Montpelhièr
8.

#7
1- "nòstra primiera ataca" : de qué vòl dire aquela primièra persona del plural ? E perqué "una ataca" ?
2- "qui qu'apelan ad a manifestar pertot" "qu'apelan" ??? De qu'es aquela tresena persona del plural ?
S'es una confusion amb la primièra del plural (çò que me sembla evident), perqué, en mai o luòga de lançar un apèl de Peiregòrd, as pas contactat, dempuèi lo temps que i pensas, lo burèu de la FELCO per veire se se podian pas organizar de causas en comun ? E mai sia pas evident, de capitar de mobilizacions aitalas, es evident. Mas al mens, prene lenga amb nosautres.
Donas l'impression que lo Peiregòrd es lo darrièr vilatge gallés. Rai, es un luòc de resisténcia e de combativitat, mas de resisténcias, n'i a endacòm mai, dins l'encastre associatiu (FELCO, FLAREP) o sindical, e mai prenguèsson de formas diferentas.

  • 2
  • 2
Martial
7.

E ben non jurtament : a la debuta las primieras responsas dau ministeri au recors fugueren de dire que la quite convencions devián laissar plaça a la reforma daus collegis quese deviá aplicar pertot. Aprep nòstra primiera ataca, fugueren oblijats de veire qu'eran fòra lei per çò qu'es da la continuitat (segond decret) , puei aura reconeissen que tot çò que i a desjà s'aplica totjorn e que la reforma s'aplica en mai (evidentament onte i a pas de convencion). Es per quò qui qu'apelan ad a manifestar pertot per deamndar una lei generala sus las lengas de Franca que puessa subretot donar obligacion aus rectors e las régions de metre en plaça las convencions coma son desjà aplicadas en Aquitània o bentot a Tolosa.

  • 1
  • 0
Amalric de Montreal Montreal de Carcassés
6.

#2 Martiau indica : « …au risque sinon de les voir disparaître et peut-être de voir leurs derniers défenseurs se radicaliser. » Lo detalh que me gèina aicí, es qu'en formulant las causas atal, avèm l'impression que, las causas contunhèssen coma van, los dits defensors aurián lo privilègi exclusiu d'una cèrta "radicalizacion".

Mas, los primièrs que dempuèi longtemps son règde clar radicalizats, en tèrme d'exterminacion totala efectiva e de determinacion a peracabar aquela exterminacion de las lengas, e donc, de las culturas de les pòbles que definisson, aquò's plan la politicalha francesa, siá disent republicana, mas en realitat, dins los faits, imperialista que colonialista, non ?

  • 3
  • 2
Gèli Grande Lairac en Agenés
5.

Lo Partit de la Nacion Occitana (PNO) es cap e tot d'acòrdi amb los motius e las modalitats del passa carrièra del 21 de mai de 2016 a Peireguèrs
Òsca per aquesta iniciativa

  • 2
  • 2
Maria-Joana Verny Montpelhièr
4.

#3 Benlèu quicòm m'escapa, mas aquela circulària de dintrada, de qué pòrta de nòu, vertadièrament, a rapòrt de la circulària del 30 de junh de 2015 (cf. sul sit FELCO : http://www.felco-creo.org/mdoc/detail_fr.php?categ=ministre&id=1707) ?
Afortis la bona volontat dels rectorats, quand i es. Rai. Mas sabèm que i es pas totjorn e que, quand i es, d'unes DASEN seguisson pas (ex. dins la Vauclusa)

Mas es pas solament lo pb dels rectorats, nimai dels DASEN ; es tanben - e benlèu subretot - aquel des caps d'establiments... que fan çò que vòlon al nom de son autonomia. E de la (liura) concurréncia entre opcions.

Lo pb de la reforma dels collègis e de son incidéncia sus l'ensenhament de las LR, es pas essencialament - segon ieu - lo pb de las modalitats possiblas per ensenhar las LR (o en LR) : aquela sansonha, la nos servisson dempuèi la debuta (1èra audiéncia al Ministèri : mai de 2015, entretemps, m'avian telefonat dirèctament a l'ostal, en abril, per me "rassegurar").

La sola causa qu'avèm ganhada dempuèi lo projècte inicial es la sieisena.

Mas se cal pas laissar enganar. Lo pb màger es lo pb dels credits especifics : aquò, après nos aver dich un còp (en mai de 2015) que i calia soscar, nos afortiguèron al Ministèri (a l'auton - delegacion FLAREP) que n'èra pas question : que los caps d'establiments aurian mai de mejans e que lor calia faire fisança per l'utilizacion d'aquestes.

Acadèmia de Mtp : 7 collègis en mens. Aqui ont i a aguda resisténcia (un collèga sus un sol establiment, alerta donada per el o los parents o un sindicat), arrestam lo massacre. Endacòm mai, pecaire... E los collègas que son afectats sus mai d'un establiment son lasses de tenir lo rapòrt de fòrças. Las responsas a nòstra enquista de debuta de 2016 ne son la pròva : http://www.felco-creo.org/mdoc/detail_fr.php?categ=action&id=1757

  • 6
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article