Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Libertat de consciéncia

Enric IV de Bearn, L'occitan que metèt fin a las guèrras de religion
Enric IV de Bearn, L'occitan que metèt fin a las guèrras de religion
Gerard Joan Barceló

Gerard Joan Barceló

Lingüista, professor agregat de gramatica e director de la revista electronica universitària Lingüistica Occitana. President de l'associacion Los amics de Jornalet

Mai d’informacions
Republican occitan, concedissi a la Republica francesa, que combati, la nocion de laïcitat. Me pensi tres qu’important que l’estat, al servici dels ciutadans e ciutadanas de totas las cresenças e non-cresenças, demòstre una neutralitat religiosa, e que per tant i aja pas pus de religion oficiala que crèe una inegalitat entre las gents en foncion de lor fe. Es una condicion necessària a l’exercici de la libertat.
 
Totun, la recuperacion del principi de laïcitat per l’extrèma drecha me sembla de ne mostrar los limits. En particular quand la laïcitat deven un argument per atacar una religion especifica, l’islam.
 
Fa qualques jorns, durant un viatge escolar imprevist a Barcelona, m’espantèt un debat afogat entre doas collègas mieunas: “Val mai aver una filha lesbiana o musulmana?”. En mai d’un questionament sul nivèl intellectual e moral dels professors de l’Educacion nacionala francesa, me venguèt en cap lo sentiment que nòstra societat evoluciona clarament vers l’intolerància, quins que semblen d’èsser los progrèsses aparents de l’acceptacion dels autres. Qualque temps puèi, legiguèri sus las rets socialas un occitanista que disiá, en francés, que calia fòrabandir de l’espaci public tot signe public d’apertenéncia a una religion, e que preniá per buta especiala l’islam.
 
De mai en mai me demandi: “Perqué voler interdire tota expression publica d’una religion?”. En qué gèina ma libertat individuala qu’un ciutadan o qu’una ciutadana manifèste en public çò que crei? Soi crestian evangelic, o escondi pas jamai: ma libertat d’èsser seguidor de Crist es de verai menaçada s’una persona se declara, dins l’espaci comun de la societat, musulmana, catolica, bodista, josieva, agnostica o atèa? Ai drech de voler enebir al musulman de se senhalar coma es? En cas qu’o volguèsse, que demostrariái ieu?
 
Pretendèm de voler instaurar una patz sociala en interdisent a las cresenças una expression publica. Remembre de las epòcas guerrièras provocadas per las religions? Possible, e desconeissi pas que las religions son sovent liberticidas. Mas quina patz sociala realizi se comenci d’entrepachar la libertat dels autres? De ieu me sembla que destapi mon intolerància fondamentala. Destapi qu’accèpti pas que l’autre siá desparièr de ieu. E puslèu que de me cambiar a ieu meteis, preferissi d’ensajar de cambiar los autres.
 
Per tant, a la laïcitat que pòt abandonar la neutralitat e se transformar en laïcisme antireligiós, e que de còps d’unes la fan servir per se desencusar de lor òdi contra una comunautat, preferissi la nocion de libertat de consciéncia. Aquesta implica lo respècte e lo dialòg per que poscam coexistir e que recuòle l’ignorància. 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Joan Francés Blanc
10.

La laïcitat en França es tanben l'eiretièra de la Revolucion de 1789 qui establiguèt una religion de substitucion a la plaça del catolicisme tròp ligat a la monarquia. Se passèt en dos temps: lo primièr, un podat-empeutat de las practicas administrativas (estat civil, maridatge civil, las comunas a la plaça de las parròquias, los departaments a la plaça de las diocèsis) e la constitucion civila del clergat; lo segond, lo cambiament de Dieu (l'Èsser suprèm) e de temps (lo calendièr republican, l'ora decimala...)

N'i a de rèstas dins la superlaïcitat actuala, qu'a restablida la monarquia (presidencialisme) e la noblessa (la "finança").

  • 2
  • 0
Matiàs Villamanda
9.

#8 ønn tëss lø Řãpõrt ãmmě l'ãřttïclê d'ënn Bãřssëlò?

  • 5
  • 0
Jaume II Mallorca
8.

Idoy si à ne quest diari sou tant tolerants, poríeu comensá per no censurá àn es que creuen en sistemes ortográfichs herétichs. Y més si aquets sistemas ortográfichs están basats an sos qu'empleaven ets autós canònichs de sa literatura baleá. Dexant apart es temes polítichs, qu'impregnen tot lo que s'escriu à ne quest diari, s'ortografía se podrá considerá un convencionalisme, qu'heu ês, però no huría de sê cap capritxo d'académichs, de llingüistes ò pitjó, de polítichs. S'ortograía ês una nececidad à s'hora de sebre com se pronuncia una paraula amb una llengo determinada. Cuand majó ês sa correspondenci entre signo ortográfich y signo fonétich, milló ês s'ortografía. No se tracta de que sa gent adecui sa seua manera de xerrá à unes normes ortográfiques triades, moltes de vegades, an criteris més polítichs que llingüístichs, sino de que siguin es signos ortográfichs es que s'adaptin an es signos fonétichs que forman sa llengo d'un poble.

  • 2
  • 20
Mosca Canhisca
6.

#5 Es al començament de las annadas uechanta que la laïcitat venguèt un argument contra las lengas de França. Abans, l'arguemnt èra que los enfants sauprián pas parlar francés plan. De las lengas a las religions, sustot quand s'agís de la religion dels arabs, i aviá qu'un pas. Es aital que nos nasquèt l'islamofobia, qu'es pas que la novèla cara del racisme.

  • 8
  • 4

Escriu un comentari sus aqueste article