CAPÇALERA: dintrada
CAPÇALERA2: Entèsta drecha, convergéncia occitana-fixa

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimècres, 23 d'agost

Gerard Joan Barceló

Dijòus, 3.8.2017 03h00

Las atrapas de traduccion del catalan e de l’occitan de Jornalet (I)


Comentaris 11 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (9 vòtes)
carregant En cargament


Coma ben o sabètz, Jornalet es editat a Barcelona, e i collabòran, demest d’autres autors, de catalanofòns qu’an adoptat la lenga occitana. Òr, catalan e occitan son de lengas tan pròchas que se pòt dire que los unís un meteis diasistèma analòg al de las lengas ibericas, valent a dire principalament l’espanhòl e lo portugués. Aquò provòca, quitament per de parlants cultes e atentius, de necessàrias interferéncias de mal defugir, d’aitan mai que cèrts catalanofòns sabon tanben l’aranés, un occitan gascon montanhòl influenciat dempuèi un bèl brieu per las lengas catalana e castelhana, aquesta mai recentament mas massissa. Còsta per ansin d’aver la ment clara, ja destorbada per la diversitat intèrna del catalan e l’encara mai granda de l’occitan. Seguirai lo ponch de vista d’un corrector que cèrca de respectar la nòrma generala de Jornalet.
 
Uèi vos parlarai mai que mai de fonetica e morfologia, sens intrar dins lo detalh de las conjugasons, qu’implica un aprendissatge personal long e complèxe.
 
Per començar, a l’entorn de las vocalas [y] (grafèma u de l’occitan e del francès) e [u], que l’occitan de grafia classica escriu amb lo grafèma o, de confusions se pòdon far. Se lo catalan ditz jueu e judaïsme, un catalan pensarà qu’a l’occitan josieu correspond *jodaïsme e non pas judaïsme. Tanben un vèrb tan corrent coma jugar en catalan e jogar en occitan, es possible qu’engane un parlant qu’oblidarà que se ditz a la 3a persona del singular del present de l’indicatiu jòga e non pas *joga quand lo catalan vòl juga. E quantes còps remarqui de catalans a escriure o dire *concorrent, -a e *concorréncia que serián de mots logics a respècte del vèrb concórrer se l’occitan s’estimèsse pas mai de seguir pel nom-adjectiu d’agent e pel nom d’accion lo radical sabent latin: concurrent, -a e concurréncia. En catalan central o e u se prononciarián parièr, valent a dire [u],  en posicion pretonica. Invèrsament, un parlant de la lenga nòstra poiriá èsser temptat de dire/d’escriure en catalan *acullir e non acollir per transposicion erronèa a partir de l’occitan aculhir.
 
A prepaus de la terminason -éncia, s’obsèrva sovent una inversion d’apertura del grafèma e entre catalan e l’occitan: lo catalan escriu sistematicament -ència e l’occitan -éncia. Los occitans adolescéncia, preséncia, tendéncia venon adolescència, presència e tendència en catalan. Mai complèxe es lo cas dels sufixes -és e -ès. Quand lo catalan ditz -ès, l’occitan -és, e recipròcament. Als occitans francés, anglés, aprés (participi passat) correspondon los catalans francès, anglès, après; invèrsament, l’occitan escriu congrès, progrès, après (preposicion/advèrbi) mentre que trobam congrés, progrés e després en catalan. Aquò seriá puslèu simple perque sistematic se, ailàs per nosautres, lo nom interès foguèsse pas identic en occitan e en catalan, e se lo prenom Francés se diguèsse pas Francesc en catalan!
 
Del ponch de vista de las consonantas, las del catalan e de l’occitan se correspondon sovent: ansin, lo vèrb anul·lar del catalan a per omològ regular anullar en lenga nòstra. Per malastre, son sinonim cancel·lar ven cancelar en remontant devèrs lo nòrd, coma apel·lar se transforma en apelar en occitan.De notar a prepaus d'aqueste vèrb qu'existís un deverbal apèl que pareisserà pauc natural a un parlant de catalan.
 
A la termièra de la morfologia e del lexic, los sufixes pòdon enganar los usatgièrs de las doas lengas. Per exemple, en catalan, lo vèrb nomenar a per derivat nomenament: pareis doncas logic que l’occitan, qu’a lo meteis vèrb, diga parièr. Totun, nòva decepcion: la lenga nòstra preferís nominacion, tèrme bastit sul radical sabent latin. Tanben, se lo catalan a de correspondéncias regularas amb l’occitan pels mots acollença e acolliment, que son aculhença e aculhiment en lenga nòstra, lo tresen sinonim acollida, butat pel castelhan acogida, poiriá menar lo parlant de catalan a inventar *aculhida en occitan, e desconéisser acuèlh. Enfin, nieus las terminasons -ança, -ància, -ença, éncia, coma o remarca Domergue Sumien, enganan de còps: los catalans aparença, alternança, infància e Floréncia (vila toscana) an per equivalents los occitans aparéncia, alternància, enfança e Florença.
 
Ja se vei que nòstras caras lengas occitana e catalana son de falsas bessonas!
 
 


abonar los amics de Jornalet
 



publicitat



Comentaris

6 d'agost 11.21h

E perqué pas:
Farças e atrapas de la traduccion...


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 d'agost 20.34h

Mercés au Sr Gerard Joan Barceló per aver hèit cas de la mea remarca en cambiant lo títol! Plan simpatic, la vertat. N'ac hasoi pas per lo har cambiar, qu'èra sonque ua remarca, mès bon…La reaccion qu'ei plan apreciada! Mercés enqüèra.


Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 d'agost 06.58h

#8 En gascon, judiu, que va plan dab çò qui disetz. Per contra en gascon: emprontar e non pas empruntar (prengut com exemple).


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

4 d'agost 20.51h

Adieu,
La forma mai normala (istorica) de l'occitan es "jusieu" e pas "josieu"...
Bon estiu,
Claudi


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

4 d'agost 20.21h

La leca, lo mot que hè arríser en gascon. qu'evoca lo resultat de 'lecar', Vòu pas díser trabuc per noste.. Es pas ua critica, juste ua remarca. Qu'aurém de besonh un obratge recensant lo vocabulari comun a tots los dialèctes entà facilitar l'intercompreneson.


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

4 d'agost 16.55h

#5 Completament d'acòrdi amb vos! Per ieu, çò pus malaisit es d'integrar la fonologia e la sintaxi especificas de nòstras lengas, sens parasitatge de las lengas dominantas. Pel vocabulari o lo temps d'un vèrb, sufis de consultar un libre -de papièr o virtual....


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

4 d'agost 16.00h

Cars amics,
B'ei vertat que la proximitat de las doas lengas e'ns hè càder en pècas. Totun, çò qui'm hè preocupar que son las lecas sintacticas. Quan esitam sus l'ortografia o la morfologia, que podem espiar e consultar los libes. Mes, ai, la sintaxi! Que la miam autant dehens qu'ei mauaisit de poder véder s'aquerò qui escrivem ei catalan, occitan, catanhòl o francitan...


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

4 d'agost 09.13h

É bé! Lo títol, qu'a cambiat dins la nuèch!
De trampas a lecas, s'em membri plan.
Lo Gerard es un perfeccionista.


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

3 d'agost 19.40h

Cal saludar la còla de Jornalet, e lo perfectionisme de catalanophòns a elaborar una revista de premsa e de tribunas, en respect d'una nòrma generala occitana, que libèra l'expression de la diversitat dels parlars.
Generositat sens ingeréncia, la dinamica desencadenarà una practica e una consciéncia.
Òsca a Jornalet!


Valora aquest comentari:   votar positiu 13   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

3 d'agost 12.28h

Soi pas plan autorizat per donar un avis sus l'article, que, çò me sembla, pren d'importancia quand se tracha de traduccion escricha( e ne denegui pas l'interés), mas pas tant qu'aquò dins l'oralitat.
Aquò me mena a 2 reflexions :
1- Nos manca un aplech basic e simplàs( mena fascicul de pòcha e/o a telecargar) qu'ajudaria a l'intercompreneson, qu'explicaria las principalas particularitats e dferéncias del catalan d' amb l'occitan-e son pas tan nombrosas- per exemple lo preterit perfie... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1
-
2 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: 468x60 Aran TV

Perfil

Gerard Joan Barceló

Gerard Joan Barceló logo rss

Lingüista, professor agregat de gramatica e director de la revista electronica universitària Lingüistica Occitana. President de l'associacion Los amics de Jornalet

mai d'informacions

contactar l'autor

Categorias

Las mai...

Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions