Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Las atrapas de traduccion del catalan e de l’occitan de Jornalet (I)

Gerard Joan Barceló

Gerard Joan Barceló

Lingüista, professor agregat de gramatica e director de la revista electronica universitària Lingüistica Occitana. President de l'associacion Los amics de Jornalet

Mai d’informacions
Coma ben o sabètz, Jornalet es editat a Barcelona, e i collabòran, demest d’autres autors, de catalanofòns qu’an adoptat la lenga occitana. Òr, catalan e occitan son de lengas tan pròchas que se pòt dire que los unís un meteis diasistèma analòg al de las lengas ibericas, valent a dire principalament l’espanhòl e lo portugués. Aquò provòca, quitament per de parlants cultes e atentius, de necessàrias interferéncias de mal defugir, d’aitan mai que cèrts catalanofòns sabon tanben l’aranés, un occitan gascon montanhòl influenciat dempuèi un bèl brieu per las lengas catalana e castelhana, aquesta mai recentament mas massissa. Còsta per ansin d’aver la ment clara, ja destorbada per la diversitat intèrna del catalan e l’encara mai granda de l’occitan. Seguirai lo ponch de vista d’un corrector que cèrca de respectar la nòrma generala de Jornalet.
 
Uèi vos parlarai mai que mai de fonetica e morfologia, sens intrar dins lo detalh de las conjugasons, qu’implica un aprendissatge personal long e complèxe.
 
Per començar, a l’entorn de las vocalas [y] (grafèma u de l’occitan e del francès) e [u], que l’occitan de grafia classica escriu amb lo grafèma o, de confusions se pòdon far. Se lo catalan ditz jueu e judaïsme, un catalan pensarà qu’a l’occitan josieu correspond *jodaïsme e non pas judaïsme. Tanben un vèrb tan corrent coma jugar en catalan e jogar en occitan, es possible qu’engane un parlant qu’oblidarà que se ditz a la 3a persona del singular del present de l’indicatiu jòga e non pas *joga quand lo catalan vòl juga. E quantes còps remarqui de catalans a escriure o dire *concorrent, -a e *concorréncia que serián de mots logics a respècte del vèrb concórrer se l’occitan s’estimèsse pas mai de seguir pel nom-adjectiu d’agent e pel nom d’accion lo radical sabent latin: concurrent, -a e concurréncia. En catalan central o e u se prononciarián parièr, valent a dire [u],  en posicion pretonica. Invèrsament, un parlant de la lenga nòstra poiriá èsser temptat de dire/d’escriure en catalan *acullir e non acollir per transposicion erronèa a partir de l’occitan aculhir.
 
A prepaus de la terminason -éncia, s’obsèrva sovent una inversion d’apertura del grafèma e entre catalan e l’occitan: lo catalan escriu sistematicament -ència e l’occitan -éncia. Los occitans adolescéncia, preséncia, tendéncia venon adolescència, presència e tendència en catalan. Mai complèxe es lo cas dels sufixes -és e -ès. Quand lo catalan ditz -ès, l’occitan -és, e recipròcament. Als occitans francés, anglés, aprés (participi passat) correspondon los catalans francès, anglès, après; invèrsament, l’occitan escriu congrès, progrès, après (preposicion/advèrbi) mentre que trobam congrés, progrés e després en catalan. Aquò seriá puslèu simple perque sistematic se, ailàs per nosautres, lo nom interès foguèsse pas identic en occitan e en catalan, e se lo prenom Francés se diguèsse pas Francesc en catalan!
 
Del ponch de vista de las consonantas, las del catalan e de l’occitan se correspondon sovent: ansin, lo vèrb anul·lar del catalan a per omològ regular anullar en lenga nòstra. Per malastre, son sinonim cancel·lar ven cancelar en remontant devèrs lo nòrd, coma apel·lar se transforma en apelar en occitan.De notar a prepaus d'aqueste vèrb qu'existís un deverbal apèl que pareisserà pauc natural a un parlant de catalan.
 
A la termièra de la morfologia e del lexic, los sufixes pòdon enganar los usatgièrs de las doas lengas. Per exemple, en catalan, lo vèrb nomenar a per derivat nomenament: pareis doncas logic que l’occitan, qu’a lo meteis vèrb, diga parièr. Totun, nòva decepcion: la lenga nòstra preferís nominacion, tèrme bastit sul radical sabent latin. Tanben, se lo catalan a de correspondéncias regularas amb l’occitan pels mots acollença e acolliment, que son aculhença e aculhiment en lenga nòstra, lo tresen sinonim acollida, butat pel castelhan acogida, poiriá menar lo parlant de catalan a inventar *aculhida en occitan, e desconéisser acuèlh. Enfin, nieus las terminasons -ança, -ància, -ença, éncia, coma o remarca Domergue Sumien, enganan de còps: los catalans aparença, alternança, infància e Floréncia (vila toscana) an per equivalents los occitans aparéncia, alternància, enfança e Florença.
 
Ja se vei que nòstras caras lengas occitana e catalana son de falsas bessonas!
 
 


abonar los amics de Jornalet
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Estevenòt Tornafuelha 31
11.

E perqué pas:
Farças e atrapas de la traduccion...

  • 1
  • 1
Adrian Defens
10.

Mercés au Sr Gerard Joan Barceló per aver hèit cas de la mea remarca en cambiant lo títol! Plan simpatic, la vertat. N'ac hasoi pas per lo har cambiar, qu'èra sonque ua remarca, mès bon…La reaccion qu'ei plan apreciada! Mercés enqüèra.

  • 6
  • 0
Pèir Le Bihan
9.

#8 En gascon, judiu, que va plan dab çò qui disetz. Per contra en gascon: emprontar e non pas empruntar (prengut com exemple).

  • 3
  • 0
Claudi Balaguer Millars (Catalonha del Nòrd)
8.

Adieu,
La forma mai normala (istorica) de l'occitan es "jusieu" e pas "josieu"...
Bon estiu,
Claudi

  • 3
  • 0
Adrian Defens
7.

La leca, lo mot que hè arríser en gascon. qu'evoca lo resultat de 'lecar', Vòu pas díser trabuc per noste.. Es pas ua critica, juste ua remarca. Qu'aurém de besonh un obratge recensant lo vocabulari comun a tots los dialèctes entà facilitar l'intercompreneson.

  • 4
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article