Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Las atrapas de traduccion del catalan e de l’occitan de Jornalet (III)

Gerard Joan Barceló

Gerard Joan Barceló

Lingüista, professor agregat de gramatica e director de la revista electronica universitària Lingüistica Occitana. President de l'associacion Los amics de Jornalet

Mai d’informacions
Coma promés, quiti uèi las consideracions lexicalas per anar devèrs la sintaxi. Per començar, tornarai sus pr’aquò. Un lector atentiu me fa remarcar qu’es per aquò si qu’exprimís la consequéncia. A rason… e lo grandmercegi… per aquò, e non pas pr’aquò!  Dins es per aquòque coma dins lo per aquò de la frasa precedenta, aquò sèrva plenament son sens de demostratiu nèutre, çò qu’explica qu’es per aquò que a una valor consecutiva. Totun, dins pr’aquò i a un fenomèn de gramaticalizacion: lo grop pren un sens adverbial especific concessiu, valent a dire qu’es pas pus un simple ensems prepositiu per + demostratiu, mas una locucion adverbiala. Pròva d’aquela gramaticalizacion: per se redutz en pr’.
 
A l’entorn del mot de
 
Per tornar a l’objècte d’aqueste tèxt, es, de tota evidéncia, impossible de tractar de questions sintacticas de biais exaustiu en un pichon article. En mai d’aquò, son de questions d’aitan mai delicadas que lo catalan es en contacte regular mai que mai amb lo castelhan, del temps que la lenga nòstra subreviu principalament fàcia al francés. Uèi parlarai, per tant, sonque de reflexions produchas pel mot de.
 
Aqueste pòt èsser, dins l’occitan de Jornalet de basa lengadociana, doas causas a l’encòp: un article indefinit/partitiu o una preposicion.
 
De article
 
Coma article indefinit, de fonciona coma lo plural del parelh un, una. Un can, una canha, de cans. Es una dificultat pel catalanofòn, que sovent oblida de o lo confond amb unes, unas. Òr, unes, unas, coma article, s’utiliza mai que mai amb de noms qu’evòcan de realitats doblas. Se dirà, per exemple, de lunetas se parlam de lunetas en general, mas unas lunetas se s’agís d’un parelh de lunetas, coma direm unes cisèls.
 
Coma article partitiu, de causa tanben una dificultat. Quand lo catalan ditz Vull aigua/vi/cervesa/llet, per l’occitan –dins nòstre modèl de lenga, parli pas brica de las varietats de la lenga que desconeisson lo partitiu– , serà Vòli d’aiga/de vin/de bièrra/de lach. Aquò pòt menar lo parlant de catalan a de fenomèns d’ipercorreccion, çò es la temptacion de far servir lo partitiu quand se deu pas utilizar, en particular amb la preposicion sens: una bièrra sens *d’alcòl, en plaça de sens alcòl; o tanben davant un nom abstrach, que d'unes escriuràn Espèran *de justícia en luòga de la frasa Espèran la justícia.
 
De preposicion
 
La confusion es d’aitan mens inevitabla que l’occitan emplega de biais general mai sovent de dins cèrts cases, mas coma preposicion. Se lo catalan trantalha entre m’agrada de fer e m’agrada fer o permetre de fer e permetre fer, e, benlèu jos l’interferéncia del castelhan, s’estima mai lo biais de dire sens la preposicion, l’occitan accèpta el sonque m’agrada de far (/faire)  o permetre de far (/faire), impausa de dins de frasas coma Es impossible de trabalhar ansin/ Es util de chifrar a la sintaxi,  e desvolopa la preposicion amb de vèrbs coma esperar, pensar o semblar. L’occitan a tanben un usatge de la preposicion de davant infinitiu inconegut, que ieu sàpia, del catalan: quand l’infinitiu es subjècte del vèrb. D’èsser aimat te fa venir aürós, çò pòt dire la lenga nòstra. Invèrsament, lo catalan fa servir de amb davant dins davant de casa teva del temps que diriam davant ton ostal, e mentre qu'un catalan donarà un rendètz-vos després de dinar, serà après dinnar per un occitan. Se lo parlant de catalan ne conclutz que, per passar de sa lenga a la nòstra, cal tanben levar la preposicion après abans, dirà abans partir, mas, per un còp aurà l’astre: e mai lo contacte probable amb lo francés nos faga preferir abans de partir, abans partir es una possibilitat indicada per Mistral.
 
Me poiriái getar dins l’intrepida aventura de comparar menimosament los emplecs de la preposicion de d’una lenga a l’autra, mas seriá de mal far, valent a dire difícil de fer, coma o dison nòstres vesins meridionals, per un umil article d’opinion que vòl simplament convidar a pensar sus las relacions de doas lengas falsas bessonas. Per prudéncia, finirai aqueste tèxt sus l’observacion d’una atrapa de traduccion frequenta. Lo catalan exigeix a algú, mas l’occitan exigís de qualqu’un.
 
Per quant a ieu, exigirai pas res de vosautres, mas vos regràcii de vòstra lectura atentiva.
 
 
 abonar los amics de Jornalet
 
 
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Mèfi! 31
13.

#12 sem tostemps d'accòrdi amb diferenciòtas...

Es de mal pensar amb una lenga vesina o bessona, valent a díser de cambiar de sintaxe, e pas solament de vocabulari.
Lo dangièr es subretot costat francés; lo francés eclipsa los parlars regionals, e ne tua la sintaxe, lo lexic e lo quite accent.
Aqueste article nos convida indirectament a nos descondicionar del francés.

  • 1
  • 0
Nom Formiguièr
12.

#11 se l'occitan amb lo cat son pròches per esséncia, avèm pas de nos socitar de quina distància metre entre entre los dos estandarts, e cal far un estandart mai occitan possible. Solament vòli far arremarcar que la question de l'interferéncia catalana o catanhòla que se generalizariá sus l'occ es quicòm d'important perque es una de las vias d'extincion possiblas de l'occitan ( mas periferica a respècte de l'interferéncia de la lenga francesa ).
E mai es mai qu'una ipotèsi perque i a un molon d'exemples d'aquela interferéncia al nivèl escrich demest d'unes articles de jornalet que i a.

  • 1
  • 0
Mèfi! 31
11.

#10 la secut es seriós, e la question es quina distància cal metre entre lo catalan estandard e un occitan estandard.
L'occitan es un sos-ensemble lingüistic latin, que n'incluís pas lo catalan de per de rasons, non pas lingüisticas, mès geopoliticas.
De vèser la fractura territoriala, e non pas lingüistica, nascuda del nom de la novèla region Occitània.
Cal desfugir tot ço que separa artificialament o inutil.

Consi definir un catalanisme o un occitanisme de cada costat?
E mai, çò de bon e çò de mal?

Crési que la responsa se trapa dins los usatges dins la zòna de contacte/transicion.

A despart d'aquò, los dos idiòmas an interès a cercar la transposabilitat la mai bèla.

  • 0
  • 0
Nom Formiguièr
10.

#8 sètz dins lo mite nacional aquí. Dins la realitat, l'occitan es una lenga en dangièr d'extincion. L'extincion de la lenga se pòt far per substitucion per la lenga dominanta (causa que s'es passada ja aicí), o per fagocitacion per una autra lenga. L'occitan praticat ara s'extingís en venguent a bèles paucs una varietat novèla del francés. Solament aquel procèssus pòt arribar tanben amb lo catalan. Lo catalan ( o lo catanhòl : lo catalan fòrtament interferit pel castelhan) podria se "manjar" l'occitan, o de varietats que i a de l'occitan. Sos pretèxte que son de lengas bessonas nos caldriá abandonar los biais de dire occitans perqué en catalan o en catanhòl se ditz autrament? La causida de far un occitan catalanizat es un biais per defugir los problèmas que pausa lo procèssus d'extincion de l'occitan. Es pas mal en se, mas permet pas de "sauvar" l'occitan.

  • 1
  • 0
Nom Formiguièr
9.

#6 a pas grand rapòrt amb çò qu'ai escrich. I a un abus de la 6p sens subjècte aparent per marcar un subjècte impersonal que s'apària pas amb lo registre formal del jornalisme. Dins "los turcs assetgèron tala vila" s'agís pas de subjècte impersonal mas si ben dels turcs

  • 0
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article