Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

L'estandardizacion de l'occitan (I): una lenga de mots "tabó"

Marçal Girbau

Marçal Girbau

Filològ e promotor cultural, especializat sus las relacions occitano-catalanas.

Mai d’informacions
Uèi comenci una seguida d'articles sus quicòm que sabi qu'es plan polemic: la normativizacion de la lenga occitana. E per començar la polemica d'un biais plan carpinhaire –coma de costuma–, ai decidit d'amassar totes aquestes articles jol títol "l'estandardizacion de l'occitan", pr'amor que pensi que n'i a pro de mots "tabó" en lenga nòstra. 
 
Òc, a Occitània que n'avèm un fum de mots tabó. "Lenga estandard" es un exemple de concèpte tabó. La pròva de çò que disi es, per exemple, çò que se passa sus la sola "enciclopèdia" que fins auèi avèm en lenga nòstra: la wikipèdia occitana. Es curiós e simptomatic que, se cercam sus wikipèdia "lenga estandard", aurem la definicion d'aqueste concèpte en mai de 25 lengas diferentas, coma lo francés –solide!–, l'italian, lo catalan, l'alemand, l'anglés, l'espanhòl, lo portugués, l'olandés... E tanben i es en leton, sicilian, islandés... Mas, tè, en occitan "existís" pas aqueste concèpte... "Lenga estandard" se pòt trobar en lengas fòrça mens parladas que non pas l'occitana, e quitament amb d'estatuts socials e juridicis similars, mas en occitan i es pas. Aquesta meteissa pròva se pòt far tanben amb lo mot "estandardizacion", e veiretz que las resultas seran plan parièras.
 
E per qué aqueste "tabó"? L'occitan a pas (lo dreit d'aver) un estandard? Per qué nos cal utilizar a cada còp de concèptes eufemistics coma "occitan referencial", "occitan larg", "lenga classica", "lenga generala", e d'autres concèptes poetics inventats per de mond que se vòl far perdonar? Per qué podèm pas sonar las causas amb lo seu nom vertadièr? Volèm, simplament, çò qu'an la màger part de lengas "nacionalas" del mond sencer: una lenga estandard. Es a dire, "la confeccion artificiala e planificada d'una varietat de la lenga, a partir del seu diassistèma, per tal d'obténer un model de lenga unitari per l'ensenhament, los usatges oficials e los usatges escrits e formals, e que, a l'encòp, pòsca permetre d'amassar, d'un punt de vista politic e social, lo territòri lingüistic". 
 
Aquò vòl dire que sèm contra los dialectes? Non. Aquò vòl dire que volèm foragitar las varietats localas? Non. Aquò vòl dire que volèm impausar al mond un biais de parlar? Non. De tot aquò e d'autras causas ne parlarai las setmanas que seguisson. E vos avanci que tanben parlarai de quicòm mai: de las rasons del mai que previsible fracàs del Congrès Permanent de la Lenga Occitana. Que comence la fèsta.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Efrén Beltrán Roncal
36.

Òsca per l'article! Aqueste es lo melhor biais de ressòlver lo "problema" de l'occitan uèi: ne parlar de las causas que geinan#35

  • 1
  • 0
Servianés
35.

L'estandardizacion de la lenga se pagèla de mon vejaire a l'ambicion economica e politica del pòble que la parla.Quand l'occitan era lenga de cancelaria, era de maniéira obligatoria estandardizat,
La question pausada uèi es l'avenidor de la lenga , se volem, atencion aqui, "volem" clau lo mond vivent e votant sus las tèrras d'occitània e non pas una còla d'acarnassits de filologia ,d'un occitan aisina de comunicacion politica e benlèu per seguida economica , alara caldrà un estandard .Se al contrari pas cap de volontat non se manifesta, alara l'estandard unenc qu'aurem abans de passar al "Globish" serà lo Francés.

  • 0
  • 0
Guillem de Montredó La Vall d'Uixó
34.

Estimats germans occitans:
Vos escric des d'un xicotet llogaret del País Valencià. Estic resseguint amb interés els vostres comentaris sobre la normativització de l'occità i la presa d'una model estàndar, si més no per a la llengua escrita.
Amb tota la meua humilitat us desitge molt bona sort en el vostre esforç de recuperció nacional i lingüística i vos encoratge a continuar pel bon camí.
He sigut testimoni, durant dècades, dels intents de vulgarització i dialectalització del català a terres valencianes. El "liberals", hereus del franquisme i la dreta anticatalana del meu país, han posat tota una sèrie d'entrebancs per aconseguir que el nostre català (que ací anomenem valencià) no siga més que una llengua dialectal i domèstica. Així, el català al País Valencià, encara no ha arribat a conquerir determinats àmbist d'ús en els quals encara resta marginat i on la seua utilització és pràcticament marginal. No caiguem als mateixos errors.
Rebeu una forta i cordial salutació.

  • 4
  • 1
Joan QuateVaths
33.

Legi ath monde discutir, tot en donant leiçons magistraus de lenga occitana, e tanben vedi mesprètz entà d'autas lengas.
Levatz-v's eths prejudicis e parlatz après.

  • 2
  • 0
Laurenç Gavotina
32.

La fin dal tiu texte es excellenta : "Que comence la fèsta" Bingo, ganhat.
Me porràs far la divinacion per lo miu avenir, que veso que sies un pauc masc... ;-)

  • 2
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article