Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

L'estandardizacion de l'occitan (II): o occitan estandard, o resèrva folclorica

Marçal Girbau

Marçal Girbau

Filològ e promotor cultural, especializat sus las relacions occitano-catalanas.

Mai d’informacions
Ai un amic que tostemps me ditz que totes aqueles que vòlon pas que i aja un occitan estandard son exactament los meteisses que vòlon pas qu'un jorn Occitània siá un país liure. Que pensan qu'Occitània es pas una nacion, me ditz lo pecaire! Que creson qu'en França, òc, i deu aver una "descentralizacion culturala", mas jamai una descentralizacion politica vertadièra, amb d'estats federals qu'ajan de competéncias legislativas e executivas prigondas. Me ditz, mon amic , que son totes aqueles que pensan qu'Occitània es sonque lo cassolet, la cabreta, las borrèias, e las hartèras-de-hitge-gras-e-hromatges-qu'èm-gascons-macarel! 
 
E ben, ieu disi tostemps a mon amic que soi segur qu'es pas aital. Que vòli pensar que non. Que vòli creire que de gents aital coma ditz lo meu amic n'i a plan, mas que tanben n'i a encara mai que son contra l'estandardizacion simplament perqué pensan que l'estandardizacion serà la fin de la diversitat dialectala de l'occitan, e, doncas, la fin d'una riquesa antropologica. Per malfisança, o per ignorància, o per aquela paur que s'explica amb aquela cançoneta que tant me fatiga: "mèfi, que i a la risca de far la meteissa causa amb l'occitan que los franceses faguèron amb lo francés!".  
 
Çaquelà, anem far totes un exercici de sinceritat. Quals sèm vertadièrament los que volèm avançar cap a una Occitània plenament normalizada? Es a dire, encara que uèi pòsca semblar un sòmi, sovent cal se remembrar dels objectius mai prigonds e utopics, perqué es lo sol biais de s'i aprochar. Lo camin cap a Itaca es çò mai important, mas per lo far cal saber quals sèm los que i volèm anar. E, doncas, i torni: vòli saber quals sèm los que voldriam, per exemple, qu'un jorn los Conselhs Regionals, los Departaments, las comunas, e las autras institucions publicas d'Occitània aguèssen l'obligacion d'aver tanben en occitan tota l'informacion? Quals sèm los que volèm qu'a Occitània las entrepresas ajan l'obligacion de s'adreçar en occitan, almens per escrit, a lors clients se los clients o demandan aital? Quals sèm los que volèm que l'occitan siá obligatòri dins l'ensenhament public a Occitània tota, aital coma es obligatòri lo francés e una lenga estrangièra? Quals sèm los que volèm poder redigir en occitan las letras oficialas, los dossièrs de subvencion, los estudis academics, los rapòrts de qué que siá, e que sián tan tenguts en compte coma se foguèssen escrits en francés? Fin finala: quals sèm los que volèm que l'occitan siá mai parlat per de ciutadans normals que se'n chautan de las lengas, de la lingüistica e de s'a lor vilatge dison "fait" o "fach", e que simplament veson qu'es la lenga de comunicacion de lor país, que non pas sonque per de militants? Per qual es que trabalham? Sonque pels militants o per la societat occitana en general?
 
E ben, amics, ieu vos disi que vòli un occitan estandard perqué es lo primièr pas –e indispensable– per avançar cap a aquesta Occitània normalizada. Sens aquò, i aurà pas res de tot çò qu'avèm dit. Al contrari: l'abséncia d'un occitan estandard pausa de problèmas de desvolopament quitament auèi. E vau pausar un exemple plan concret e actual per o demostrar. Sabètz per qué avèm pas lo dreit encara d'aver lo sit web de l'Euroregion Pirenèus-Mediterranèa revirat a l'occitan? Per manca de volontat politica? Non. Per manca de budgèt? Tanpauc. Fa qualques setmanas aviái al telefòn una persona amb una carga importanta a l'Euroregion e me disiá que la revirada a l'anglés èra ja faita, mas que la revirada a l'occitan non, perqué l'entrepresa de traduccion li disiá que i aviá "diferentas formas d'occitan" e que caliá saber "quin occitan volián". La persona, praubòta, en aquel moment èra pas conscienta de la caissa de Pandora qu'èra a mand d'obrir. Perqué, anem, companhs e amics, anem èssers clars d'un còp: quin deu èsser l'occitan del sit web de l'Eurorregion Pirenèus–Mediterranèa e de tota la siá documentacion? Lo gascon del país Tolosan? Lo foishenc? Lo lengadocian de Montpelhièr? O benlèu lo roergat de Vilafranca? L'aranés..? Tant que sèm a saunejar e a dire de pegueriás, benlèu, coma disiá l'autre jorn l'amic Terric Lausa, çò melhor seriá de prendre per estandard euroregional una mescladissa entre lo capcinés e lo donasanenc! 
 
En fin, al delà de las galejadas, i a una question importanta: ara avèm besonh de revirar tot lo sit web de l'Euroregion e tanben la documentacion euroregionala. Es una realitat. N'avèm besonh ARA, non pas "quand serem independents". E, doncas, ARA ieu vos pausi la question: quin occitan per l'Euroregion?

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Faidit Comuns
33.

Un libre de legir absolutament pels que s'interèssan a una estandardisacion de l'occitan que non serà pas una uniformisacion.

Lo concèpte de pluricentrisme pòt èsser la solucion.

I perdrèm un pauc, sonque un pauc, mas i ganharem en fòrça e en estatut.

http://www.brepols.net/Pages/ShowProduct.aspx?prod_id=IS-9782503519890-1

  • 1
  • 0
Joan Peiroton Tolosa
32.

Quin occitan tara euroregion? Simplissime. Eth occitan de Lorda. Fin finau, qu'ei aquesta era varietat deth occitan causida pera Senta Mair de Diu tà adreçar eth sié messatge ath monde. E Lorda que hè partida d'aquesta euroregion. Dongas, endauant, en gascon dera montanha !

  • 5
  • 1
Pèir Bigòrra
31.

Que i a drin de mauagidèr ena faiçon de qui lo Marçal Girbau a botat en perspectiva eth sué punt de vista que nse gahe a contrapeus dab era tèsi "deth sué amic" dab qué preng quitament disténcia en seguir, mès que pausa en quastion pragmatica en presentar eth besonh de cap a un occitan comun uei lo dia. Jo, entà question atau coma aquesta deth siti dera Euroregion, que pensi de faiçon tot autant pragmatica que s'i pòt emplegar era lenca deth de qui aurà era carga dera redaccion. S'èm d'acòrd tà adméter qu'era lenca occitana e ns'ei comuna, de Lemòtges e Limós e de Bordèu a Nissa, n'i deuré pas aver nat problèma de conpreneson, quin que sié eth parlar utilizat ! E açò, mercia un sistèma grafic comuns, convergent mès respectuós dera varacion dialctau. S'ei en "lengadocian larg", e ben, coma ne son d'autes utís d'usatge comun (que'n èi citat sovent, no m'i vòi pas tornar a cada còp), tath moment perqué pas !

Mès que calerà tornar véger seriosament era forma de çò que ns'ei proposat coma estandard e eth domini d'utilisacion d'aqueth gatge. Eth debat sus era lei deth occitan en Catalonha qu'èra interessant ena mesura on eths aranés an negociat era proteccion dera loa varietat pròpia en tot anar ena dralha unitària. Eth exemple deth soletin qu'ei hèra interessant, que vos inviti a leguir eth libe de Jean-Baptiste Coyos "Xiberotarra Zuberera, Le dialecte basque souletin" en qué explica quin en aqueth petit territòri e s'inventa un compromés entre estandard e dialècte locau. Que veiratz qu'eth n'ei pas solament emplegat ath usatge escriut mès tanben en toponimia, ena sinhalizacion, en quauques actes bilinga (e qu'ei en estat francés), sus eths sitis internet de quauqes institucions publicas (http://www.soule-xiberoa.fr/eu.html, http://www.mauleon-licharre.fr/eu.html), en ensenhament, etc...

Era paur deth estandard que tanebn e sustot sus eth hèt de que poiré minjar a petit drin plaça pertot on eth dialècte locau e's poderé emplegar de faiçon prefereciau.

  • 2
  • 0
Matieu Castel Amians
30.

#29
Escrivi en catalan dau nòrd oèst. Perqué aquela question se que non ?

  • 6
  • 0
Antòni Limós
29.

#27

@ Matieu

En quin parlar escrivètz? Provençal un pauc normativo-occitanisat?

Vos asseguri que la consciéncia d'èsser lengadocian existís pas dins l'Oèst del Lengadòc administratiu e gaireben pas dins l'èst de Lengadòc.
D'unis que i a se sentisson d'Aude, plan paucs.
Per contra en mei de se sentir francés, plan de monde se dison occitans.
Aital es.

  • 0
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article