Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

La vièlha Euròpa de Renzi e Valls

Marçal Girbau

Marçal Girbau

Filològ e promotor cultural, especializat sus las relacions occitano-catalanas.

Mai d’informacions
Son plan diferents. E, pasmens, tot lo mond los compara. D’una manièra o d’una autra, totes dos son devenguts los enfants terribles de lors partits politics. D’una manièra o d’una autra, totes dos son arribats al pus naut del govèrn de lors païses. L’un, jòga lo ròtle del monopòli de la credibilitat: el es l’unic que pòt far tornar la credibilitat del govèrn de França e de la Republica als franceses, als mercats e a l’Union Europèa. L’autre, jòga lo ròtle del monopòli de l’eficacitat: el es lo sol que pòt tornar metre Itàlia sus la bona dralha. Mas qu’es çò qu’an Renzi e Valls en comun que lor dona aquela popularitat e aquela acceptabilitat socialas, que lor a permés d’arribar a la cima executiva?
 
Renzi e Valls son los representants de l’Euròpa classica dels sègles passats, de l’Euròpa fenhassa e proteccionista de tota la vida, que viu de las rendas e las plusvaluas de las colonias. L’Euròpa de ciutadans mediòcres e apauruguits qu’an besonh d’un Papà-Estat fòrt que los protegisca del Mond. L’Euròpa dels òmes e de las femnas amassats coma de fedas, guidats pel Sénher Pastre, qu’urosament los mena pel bon camin. L’Euròpa del despotisme illustrat, amb tota aquela cort de tòca-manetas que nos certifica çò que se pòt far e çò que non se pòt far, çò que se pòt dire e çò que non se pòt dire. L’Euròpa qu’aima los lidèrs fòrts, unics, reialoses e piramidals. L’Euròpa qu’estima mai un pichòt dictator determinat e clar, que non pas los sistèmas parlamentaristas basats sul pacte e la negociacion permanents. Es l’Euròpa d’Aznar, de Berlusconi, de Thatcher. De Putin.
 
Es per aquò qu’aqueles dos son arribats tan amont. E tan lèu. Los nòstres compatriòtas europèus vòlon un govèrn amb un mascle —siá òme, siá femna, mas mascle— dur, nitid, amb una prigonda determinacion, incorruptible ideologicament —non pas de la siá pòcha, qu’aquò es permés—, valent contra tot aquel que s’i opause, ardit per estancar lo pesuc dialòg e començar lo trabalh. Es lo resultat d’una societat qu’a paur de tot. De ciutadans que se sentisson sols, a l’intemperia. De ciutadans qu’estiman mai èsser esclaus plan noirits, que d’òmes liures amb tot l’avenir sens escriure: incèrt, insegur, bolegadís, excitant. Non. Estimam mai una felicitat jos contraròtle. Civilizada e equilibrada. Una vida in vitro.
 
Quina Euròpa la nòstra. Quina Euròpa. Quo usque tandem abutere, Catilina, patientia nostra?

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Amalric de Montreal Montreal de Carcassés
2.

#1 Aquò dit, lo Cuban, cal pas esperar que l'estatisme fòrt francés vos apare gaire ni pro de "la salvatjariá capitalista internacionala", amb los cripto-dreitistas que son lo Valls e lo Renzi per exemple…

  • 6
  • 0
Ernèst Guevara Jr. L'Avana
1.

Los liberals de la dreita americanista classica non vòlon pas ausir parlar d'estat fòrt, e mai foguèsse un estat occitan e occitanista. Un Papà-Estat fòrt que los protegisca, als ciutadans ? Mas, qu'es aquò, l'Estat, s'es pas l'emanacion dirècta del pòble. Que lo pòble se protegisca el-meteis de la voracitat individualista del capitalisme internacional a pas res ni de fenhàs ni d'espaurugat : coma sabèm lo nòstre enemic, ne nos aparam. Çò que manca a l'Estat fòrt es d'èsser occitan, d'èsser nòstre per nos aparar a de bon de la salvatjariá capitalista. Passar sa vida a se batre amb son propdam per se disputir lo bistèc que cadun lo vòl per sieu sonque es ua vida de caluc. La sola vida umana e umanisanta possibla es dins l'amor, lo partatge e l'egalitat. L'autra vida es una vida de salvatge, o mailèu de chimpazè !

  • 7
  • 1

Escriu un comentari sus aqueste article