Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Bèla victòria occitana, e trista democracia francesa

En 1962, un famós militant anarquista e pacifista francés, Louis Lecoin, de setanta-quatre ans, aguèt de far una cauma de la fam de vint e dos jorns perque lo president de la Republica, Charles de Gaulle, acceptèsse que se votèsse una lei que reconeissiá l’objeccion de consciéncia. Benlèu se poiriá trobar una mena d’algorisme que definiguèsse lo gra d’umanitat d’un estat en foncion de a) l’edat d’un caumaire de la fam e de b) lo nombre de jorns de cauma efectuats. Alavetz se poiriá aplicar aquel algorisme a la situacion actuala e definir ansin que cal veure un progrès moral dins lo fach que lo govèrn francés aja cedit après sèt jorns de cauma de la fam d’un òme de cinquanta-sèt ans.
 
Cèrtas, las accions politicas an pas costuma d’obesir a una règla absoluda e, doncas, res es pas jamai segur. Per tant, Dàvid Grosclaude faguèt perilhar sa vida quand comencèt una cauma de la fam per obténer çò qu’en principi, dins un estat burocratic coma o es lo francés, es causa de melhor obténer: una verificacion de legalitat e una signatura. Amb sa cauma de la fam, Grosclaude deviá pas pensar de salvar l’occitan, lenga espeçada demièg totas las lengas espeçadas pels franceses, mas puslèu obténer un esplech legal e concret de promocion d’aquela lenga: l’Ofici Public de la Lenga Occitana. E mai que mai, deviá voler de respècte, aquel respècte qu’es la darrièra causa qu’un occitanofòn deuriá esperar obténer de quin govèrn francés que siá. E a ganhat. 

Dels servicis administratius franceses, es fòrça probable que los messatges que li arribavan abans e pendent la cauma foguèsson per demandar de paciéncia: tot finirà qu’arribarà. E benlèu que sens cauma de la fam, l’organisme public auriá finit que seriá estat creat, un jorn. Benlèu. Mas Grosclaude es un militant istoric non solament de l’occitanisme mas de totas las lengas dichas regionalas de França. Coneis la situacion de caduna de las autras lengas egalament espeçadas, en i inclusent la densitat del teissut militant e las compausantas psicologicas de las diferentas revendicacions. E per tant deu saber que fòrça sovent aquel estat francés, aquel estat tan democratic, a de besonh d’èsser acantonat per autrejar çò que d’autres estats autrejan simplament perque los dreches lingüistics son de dreches umans. En França, existis una ierarquia fòrça precisa totun jamai explicita, de las lengas que mai obtenon de l’estat. Las tres primièras lengas, las que mai obtenon, son, per òrdre decreissent, lo còrs, lo basco e lo breton. E puèi, las autras, abitualament amassadas dins la meteissa saca d’indiferéncia: catalan, occitan, alsacian, flamenc, arpitan. Los còrses, los bascos e los bretons obtenon mai perque sus lors territòris als seus respectius, i a, o i a agut, mai de violéncia. La corba de concessions de l’estat sèg exactament la corba de la violéncia o de las accions illegalas: del mai de violéncia o d’accions illegalas, del mai de concessions. Per tant, èra possible de pensar que la tan placida Occitània auriá pas jamai obtengut res e que lo decret de creacion de l’Ofici Public de la Lenga Occitana podiá èsser recaptat dins lo tirador de las promessas oblidadas (al costat, per exemple, de la ratificacion de la Carta Europèa de las Lengas Regionalas o Minoritàrias). E per tant, a Dàvid Grosclaude, li aurà calgut practicar un acte de violéncia contra son pròpri còrs, refusant de l’alimentar, perque l’estat faguèsse una concession a la lenga occitana, perque l’estat reconeguèsse dins los faches que la lenga occitana meritava tant coma las autras lengas. Trista democracia francesa. 
 






Article publicat en catalan sus Vilaweb, traduch e publicat amb lo consentiment de l'autor.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Fabre Muret
3.

Las eleccions regionalas se sarran. E lo PS aimariá fòrça de salvar qualques regions. E subretot i a lo sòmi (o lo pantais) de las presidencialas dins dos ans.
Vos sovenètz de la protèsta de Rodès en 2013? Non ? Per remembrar las promessas al candida Hollande?
Benlèu que son tròp numeroses los occitans socialistas que creson o que demandan pas melhor que de creire al paire Nadal PS . Los meteis que creson a fons al mite de la democracia francesa.

  • 3
  • 0
Tom
2.

Mercés Sénher Lluís, escrivètz çò que tot lo monde pensa. Una situacion lamentabla amb de pròvas per A+B

  • 9
  • 0
lo breton
1.

Article força intéressant e realist : La corba de concessions de l'estat sieg exactement la corba de la violénca e de las accions illegalas. Sad but true !

Dins las lengas amassadas dins la meitessa saca d'indiférencia cal mettre lo galo, la lenga romana de (nauta-)bretanha tamben.

  • 10
  • 1

Escriu un comentari sus aqueste article