Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Manifestar per la lenga, … mai quina lenga?

Josiana Ubaud

Josiana Ubaud

Josiana Ubaud es lexicografa e etnobotanista. Responsabla dau Gidilòc pendent 12 ans, formatritz en lenga e etnobotanica.

Mai d’informacions
 “Mai lo ministèrO èra ja barrat (a la mòda d’un cantaire)”,  “ConeissAVO, perdAVO, disAVO, autrEUmAnt, una  taulEU (au singular), de taulÒSS (au plurau), una rescòntrO, una afairO, una limitO, una periòdO, lo LAnguEUdòc  (a la mòda de Ràdio Lenga d’òc)” , “a fach, a parlat, a dich (preterits eradicats) (a la mòda de tot lo monde)»,  “velÒ, autÒ, motÒ (a la francesa)”, “lo plasmÀ, la piramidO, lo climAT (a la francesa)”, “la desvriveson, lo condrechador, la degunalitat (a la mòda dau panoccitan.org ramondin)”, “sugèt, composar, prolonjament, Ispeitor d’Academié, chasca fes, costar chèr, soar, voatura, atualitat (a la mòda de l’AELÒC e de l’inspector d’Academia, ensenhaires de provençaus!), etc., etc. : òc, òc, es de new-occitan “a la mòda de”, de nòvalenga, d’occitan modèrne, brancat, evoluit, creatiu, … ausit, cantat, escrich, difusat e pièger que tot, ensenhat oficialament! S’agís pas evidentament de fautas erraticas coma ne’n fasèm totei, perque siam preissats, alassats o distrachs. Non, s’agís de fautas que venon “la lei, la nòrma, lo quotidian” de l’occitan, pauc a cha pauc. Que la regression de nòstra lenga fa paur. Jamai auriam ausit e legit aquò trenta ans i a. E pasmens, la socializacion de l’occitan èra largament mai inexistenta que non pas ara. Jamai un novelari auriá tengut fòrt e mòrt a sei fautas “per resistir au dictat normatiu”. Jamai se seriá cercat totei lei marridas rasons per pas dubrir un diccionari, per pas escotar lei que ne sabián ja un pauc mai qu’eu. Tròp urós au còntra de se veire progressar pauc a cha pauc, e d’aver aquela fiertat elementària de respectar sa lenga tot en la mestrejant melhor. Siam totei passats per aquesta draia : començar bas, avançar lèu/mens lèu/mai penecosament, mai ambe la volontat d’avançar, la totala umilitat davant la lenga e lo plaser de se melhorar.
 
Ara, lo mendre deis amators sens competéncia se pretend linguista e s’autreja lo drech de discutir d’egau a egau amb lei que ne’n sabon pasmens largament mai, tot li demandant en mai de comptes. Mai subretot se pren lo drech de difusar de mostres linguistics. Ara, luòga d’una volontat de se melhorar, i a au còntra una recèrca ferotja, acarnassida, de l’autonomia ortografica e lexicala (sens parlar de la sintaxi), de crear sens competéncia, de s’afranquir de la lei comuna de la lenga (leis Occitans son reborsiers e se’n glorifican pietadosament!), de refús de consultar un diccionari perque “ieu sabi tot, ai pas besonh de consultar”. Ara, leis Occitans son clafits de frasas totei fachas per justificar totei lei flaquesas, totei lei mancaments, totei lei reculadas : “vau melhor mau escriure que pas escriure”, “en francés tanben se fa de fautas”, “es pas dramatic”, “tota lenga evoluís” (de notar lo “evoluir” semanticament positiu mentre que s’agís de regression tragica). Son ni mai ni mens d’arguments de fenhants, per qu’es la permission a tota manca d’esfòrç per respectar l’occitan “qu’aiman tant”.
 
A dich d’ausir a la ràdio de fautas enòrmas a paladas, de pas solament ausir una “e” prononciada [é], una finala feminina prononciada [o] mai de lònga [eu] a la francesa (que me la fa amorçar talament ven insuportable),  de recebre quitament d’Institucions (IEO, APRENE, CIRDÒC) de tèxtes tenent d’orrors, de constatar la piètra lenga ensenhada per mantunei professors (dau public coma deis escòlas Calandretas), non-lenga que s’estaloira sens la mendra vergonha sus lo site dei dichs professors (AELÒC de Provença per exemple), de veire la censura de formas corrèctas d’occitan operada per de personas incompetentas mai pasmens autoerigidas en “corrector” deis articles deis autrei, òm ne ven a se pausar la question : manifestam per la lenga occitana, mai es que parlam de la meteissa lenga? O puslèu d’una non-lenga que s’espandís coma taca d’òli gràcia entre autrei, a la meravelhosa aisina a disposicion sus Internet, a saber panoccitan.org? Qu’ai costuma de caricaturar en “pan-sus-l’occitan.bom”. E que maugrat totei lei mesas en garda dei professors, o per lo mens d’aquelei que s’ameritan lo títol, lei collegians/liceans/estudiants contunhan d’emplegar sens relambi perqu’es accessibla d’un clic. Çò qu’es ben sa soleta vertut se tant que ne siá una! Es que la mangiscla accessibla de sa veitura dins lei fast-foods li dona per tant de valor culinària?
 
Desolada, vòli pas d’aquesta non-lenga e manifèsti pas per ela. Una lenga romanica qu’emai sei locutors pretendon que pòt pas dire “cereal”? Non mercé! Una lenga que, çò dison, pòt pas manlevar a d’autrei lengas e se deu tot remplaçar “per de vocables imatjats” (que l’occitan es imatjat e galejaire, o sabèm ben)? Non mercé! Una lenga que, çò dison, non saupriá dire “arbitre, infirmier, tutor/tutritz” mai solament “repotegaire, traucacodena, paissèl (sens feminin forçadament!)”? Non mercé! Una lenga que deu patir au quotidian totei lei descaraments possibles de totei sei locutors que pretendon “l’aimar mai que lo vesin” e pièger encara faire lei, au nom de “la socializacion de sei creacions (descabestradas) dins un ceucle d’amics”? Non mercé! Passats compausats envasissents a la francesa, finalas femininas a la francesa, genre dei noms a la francesa, fonologia a la francesa tant au dintre qu’a la fin dei mots, lexic francés, vèrbes amb desinéncias en –ar a la francesa? Tant vau passar au francés, que nos costarà encara mens d’esfòrç!

Jamai leis Occitans se pausaràn la question de la qualitat de sa lenga que gausan ensenhar,  e difusar dins lei mèdias? Jamai auràn consciéncia dau chaple que fan?

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Shimke Oberlin
27.

#7 Attention, Batko. Disetz forca cosas interesantas e importantas. Mes soi pas d'accordi amb un detalh / una partida del pensament tieu. Fau pas tot confondre. I a, segon mon vistaire, un diferenci entre l'evolucion d'una lenga majoritaria que s'enriquessa d'influencias d'un pauc pertot (ben que dins tal perioda influencias venguentas d'un endrech / lenga mai que de totas las autras) - aquo es normal e soventefes positiu; e quora una lenga minoritaria s'asimila mai que mai a la (una) lenga oficiala, majoritaria, environenta - subretot se aquesta lenga oficiala es tanben la lenga maternala de la quasi totalitat dels locators - aquo presenta quauques dangiers (perilhs?) que non pas l'autre. -- L'angles american es et restara una lenga literaria apt a tota usada, emai se i a mots e fonccions perduts pendent la traversada de l'ocean. L'american trobara d'autres mejans per mantenir sa riquesa expresiva e fonccionala. Diriai aquo tanben per lo congoles o l'arabe "dialectal". Tot coma las lengas nascudas del latin, ansin tanben lo congoles, lo tunisian, l'american, etc. son o, pot esser, vendran lengas autonomas, ricas, independentas de las sorgas lors. Mes una lenga tal l'occitan (catalan, irlandes, platt-deutsch, ...) es expausada a una forca linguistica (e culturala, economica, psicologica, sociala) subrepoderosa que fa venir lo processus d'"influencia" dangieiros per son esser, son existencia. La soluccion pot pas esser de refusar tot mot vengut dal frances, en farguent de neologismes orres non enrasigats, per prendra lor placa, mes tanben pot pas cambiar tota la lenga en frances occitanisat sen destrusir al fin son eime. (E perdon siuplet per la lenga plena de decas e forca francisada qu'escriu ieu. Fau lo meilhor que podi, peccaire.)

  • 0
  • 0
josiana Ubaud
26.

A l'atencion dei legeires...

Aqueste article ven de m'èstre "raubat" per Joan Lafitte, que se prenguèt la libertat de lo revirar en francés en totalitat, assortit de sei comentaris absurdes (coma de costuma), e de lo mandar a una tiera d'un cinquantenat de personas, sens me demandar la mendra autorizacion (que li auriáu jamai acordada essent lo personatge). E sens donar lo ligam dau site. Rapèli qu'en vertut dei drechs d 'autor, aquò relèva dau drech penau davant un TGI, ni mai ni mens. Per quauqu'un que se tòsta de vertut morala a longor de linhas…marca ben. Òsca !

Aqueste mossur se servís de mon article per provar sa conviccion "qu'es inutil d'ensenhar l'occitan coma lenga(s) viva(s), solament coma lenga mòrta" (sic), donc denonciar lo finançament dei lengas regionalas, en resumit per exprimir un còp de mai son òdi deis Occitans e de l'occitanisme (seis accions, sa grafia, etc). Lo procediment soslèva lo còr. M'a fougut faire una mesa au ponch sevèra prèp de sa lista de difusion, per dire que siáu pas brica de sa raça de desfachista.
Critiqui la baissa de nivèu de l'occitan, severament qu'estimi qu’es mon dever, coma d'autrei o fan parierament, mai criticar es pas renonciar. Au còntra, Joan Lafitte es dins lo renonciament totau : contempla sa lenga en tren de morir amb una gausença non dissimulada. A rebors, fa pas jamai la mendra pichòta critica dei que nos an menats a aquela situacion. Pas jamai, que i a ren a redire per eu. Dins toteis seis escrichs (e en francés exclusivament), se contenta de bafrar de l'occitan per qu'an totei lei decas a seis uelhs, ... e donc de li raubar sei tèxtes dins son esquina.

  • 0
  • 0
Garrolhon Cabardès
25.

#9 Es l'occitan dal plan de Saut, du plateau de Sault au dessus de Quillan. De bon véser : les contes de Peire Pos publicats en dvd pel GARAE de Carcassona, dins aquel dialècte

  • 0
  • 0
Garrolhon Cabardès
24.

#9 Es l'occitan dal plan de Saut, du plateau de Sault au dessus de Quillan. De bon véser : les contes de Peire Pos publicats en dvd pel GARAE de Carcassona, dins aquel dialècte

  • 0
  • 0
Andrea
23.

Voliu sonar un mostrament sus la question que la "desinéncias en –ar (es) a la francesa?". Lo frances a l'enfinit es ren -er? Coma suria alora l'enfinit en occitan? Lo passatge da -a a -o finala de nosautres (dins las valadas) es ben arribat, mas tutun lhi son encara de pais amé la -a finala (o almenc dins mon valada). Da nosautres solament carque parlaa a carque paraula es a la francesa, lo mai qu'enfluença es lo piemonteis. Naturalament pus lo pais es aut e pus l'occitan es conservat. Encui tantas paraulas vielha se dobron pus e al post se dobron paraulas que aribon da la plana (piemonteisa). Coma se ditz: chasq'un a son lèri!

  • 1
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article