Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Dobla ortografia, accents superflús, fautas vertadieras e francismes supausats (2/...)

Josiana Ubaud

Josiana Ubaud

Josiana Ubaud es lexicografa e etnobotanista. Responsabla dau Gidilòc pendent 12 ans, formatritz en lenga e etnobotanica.

Mai d’informacions
Perseguissi lei categorias ortograficas que son confusas encò deis usatgiers, a tòrt ò a rason, essent lei retorns que recebi sus d’unei ponchs. Encara un còp, manteni ben la distincion entre lei questions sincèras de novelaris en cèrca de progressar e lei bestiesas, que afortidas fòrt e mòrt, que s’ameritan legitimament la qualificacion de pròvas d’incompeténcia que tant ieu coma mei collègas siam menats de gerir en privat, en public, a l’orau, a l’escrich e pièger que tot, a repeticion. Non desplaga a mon etèrne contradictor que non tolèra pas de veire qualificar un cat un cat[1], e que deuriá donc s’absténer tot simplament de me legir, essent lei furors recurrentas que li donan mei tèxtes, çò qu’es pas ma tòca. Ma tòca es de guidar lei novelaris coma foguèri guidada quora èri joina, e de denonciar lo mai implacablament possible lei matrassaires de lenga segur d’elei, categoria qu’existissiá pas 30 ans i a e que, ara,  fa recular nòstra lenga cada setmana un pauc mai.

 
Lei fautas d’accents
 
Domeni qu’a ausir d’uneis Occitans, seriá in-sur-mon-ta-ble… Solets leis Occitans serián donc incapables d’escriure sa lenga, mai serián pas elei lei responsables, que non! S’aprendriá a la grafia (leis autrei lengas an pas de grafia) promouguda “per la vanitat pedantesca d’apoticaris” (sic! cf. article recent dins La Setmana e sota la pluma d’un occitanista en mai!), ais “academicians normalizaires” (leis autrei lengas son pas normalizadas, que cadun leis escriu coma vòu, segon l’umor dau jorn e lo temps que fa, e an d’alhors pas d’organismes de regulacion ni de diccionaris per fixar l’ortografia), au fach que “fau aprene e qu’aquò fatiga” (leis autrei lengas s’aprenon pas, vertat, tomban totei soletas dins la clòsca dei gens tre la gestacion), e donc a aquelei p… d’accents que fan ren que lei secutar, e que deurián pas solament existir[2]. E que d’alhors a se demandar se foguèron pas inventats a bèl esprèssi per leis apoticaris pedants sus-dichs ren que per mostrar que son elei qu’an lo poder sus la lenga e lo pòble (resumissi l’ideologia de mòda que, coma lei medusas, tòrna regularament per èrsas despuei lo sègle 19 [3] e encara e totjorn a l’ora d’ara).
 
En conjugason, leis usatgiers mesclan donc generalament lei presents dau segond e tresen grop e lei futurs. Se fau jamai d’accents au futur (batrem/batretz, veirem/veiretz., poirem/podrem/poiretz/podretz, farem/faretz, metrem/metretz), ne’n fau un a l’indicatiu present (legissèm/legissètz, batèm/batètz, vesèm/vesètz, fasèm/fasètz). E evidentament pas d’accent per lei subjonctius (que parlem, que parletz). Es tant complicat qu’aquò d’ensenhar e donc d’aprene que fau un accent solament au present? E que mena donc la paura correctritz designada que siáu a reprene de lònga leis accents indeguts dau futur… E a marrida ortografia (*cantarèm), marrida prononciacion…
 
Per lei noms, pensatz, avèm nèc, pèc, fèsta, nèbla,sèt, mai feda, bleda, seca, set! Segur, “es vertadierament qué que siá e totalament inengolible”! E òc, aquò s’apren tanben… Sembla incredible d’ausir encara de gens vos dire “es tròp complicat”. S’apren, pas mai, coma lei país d’un continent e sei capitalas, coma lei vèrbes irregulars en anglés, coma la tiera dei còrs purs en quimia, coma leis identitats remarcablas en matematicas, coma una poesia, coma en francés forêt e foret, coma pain, peint e pin, coma  tan, tant, temps, tend e taon, coma vin, vint, vingt e vain. Èstre menada a repepiar de lònga que tota lenga s’apren sembla pas de bòn. Vertat que l’ideologia pòst seissanta uech a fòrabandit la nocion de l’esfòrç coma d’aprene de per còr de tèxtes: tot se deu faire sensa pena, sensa constrencha, si que non es un patiment in-su-por-ta-ble e li-ber-ti-ci-da. Ne vesèm la resulta remirabla en francés: leis enfants an pas la memòria de mai que quatre mots de seguida, escrivon sens comprene l’estructura e lo sens[4]. Ailàs, l’ideologia a contaminat l’occitan qu’a evidentament reculat tot parier au nom d’aqueu principi “dau mendre esfòrç” que mena d’unei a exigir “la simplicacion de l’ortografia”. E çò mai polit “per pegar au biais de parlar deis occitanofòns naturaus”… que lièjon pas coma cadun o sap.
 
Per leis accents sus la e, la pèrda de lenga se vei entre autrei a la tendéncia a la dubertura sistematica dei e a la francesa (*fèda!!), Çò que segur presenta l’avantatge de belar tot diguent lo nom *fèèèda… Paura letra e que ven donc [è] de lònga quora passa pas a [eu]!   Pron d’escotar Ràdio-Lenga d’òc Montpelhier per aver un exemple requist de “bòna lenga ben prononciada”. Quasi pas un solet mot que non siá escarraunhat fonologicament, gramaticalament, estructuralament … E ambe un testarditge imbrandable, essent que siam nombrós de denonciar la non-lenga difusada sus aquesta ràdio, sens constatar per tant lo mendre melhorament: tot au còntra, ven pièger cada jorn mai. Ambe coma consequéncia l’influéncia catastrofica per leis auditors (*coneissava, *disava, *lAngUEdòc, etc) çò qu’es lo darrier dei socits de la ràdio, vesedoirament. 
 
Maugrat çò repapiat, la dificultat s’apren donc pas a la grafia, mai a la canha d’uneis Occitans que baissan lei braç, perque, au fons, sa lenga s’en foton completament (en fòra de contaminar leis autrei per subrepés) [5]. Vòlon ben se distraire a l’aprene, mai pas l’aprene[6]. Vòlon ben se far plaser a la parlassejar dins lo pòste, mai segurament pas la respectar e respectar leis auditors (e son argent de contribuables que finançan la ràdio per la subvencion). Pòble de vencits ja ortograficament? Tot ne dona l’impression.
 

Leis accents superflús
 
Domeni mai justificat de dificultats que pòt trebolar, vertat… Lo còp passat, parlèri deis accents abandonats coma dins pàrlan, aquèlei. Evocarai ara lei noms manlevats directament au grèc/latin que destimborlan leis usatgiers, per pèrda de lenga de segur. Pasmens, pron de legir lo diccionari de F. Mistral per i veire consignar Vènus, Pròtis, Tètis, e non Venus, Proutis, Tetis (i.e. *Venús, Protís, Tetís en grafia classica). Mai aquesta categoria de noms es pas comuna ni dins l’orau ni dins l’escrich, donc lo plec se pren mai dificilament per imitacion.  Conven donc d’escriure[7]Vènus, Pròtis, Tètis, pèlvis, clitòris, ambe dubertura de la vocala. Quand la vocala càmbia pas oralament, e mai porteira de l’accent tonic, l’accent es inutil e se marca donc pas: Anacarsis, Marius, Darius, gratis,  penis, ficus, cactus. Escriure donc Anacàrsis, Màrius, càctus, es pas una fauta: simplament, càmbia ren a la fonologia. Mai sembla qu’es un ponch dificil per leis usatgiers: me siáu apercebuda d’efiech que la vista d’una s finala seguissent una vocala (autra que a ò e, donc o, i, u) es sistematicament assimilada a una sillaba tonica. Gratis, cactus, son donc legits automaticament coma s’èran accentuats “cactús, gratís”. D’unei linguistas pòdon donc preconizar d’escriure pasmens leis accents, foguèsson inutils, per de rasons de pedagogia ò d’excès de scientisme, segon lo vejaire de cadun (donc càctus, pénis, fícus, Màrius, gràtis).
 
La decision presa per lo CLO de preconizar lei formas non accentuadas en finala, me menèt a cambiar ma premiera version dau manescrich de mon diccionari ortografic, mai lo logiciau ne sautèt d’unei que son donc corregidas dins mon fichier deis Errata (siá accents superflús coma gràtis, siá accent finau indegut coma *penís).
 

Leis accents indeguts que francismes patents
 
Se leis exemples çai-sus son de questions de causidas normativas possiblament diferentas, leis exemples çai-sota son au còntra d’errors puras e simplas.  L’alinhament òrbe sus lo francés mena a legir e ausir de lònga *lo begonià,  *lo mimosà, *lo petunià, *lo camelià: dobla fauta aicí e de genre (toteis aquelei flors son femininas dins totei lei lengas romanicas, coma o dison sei binòmes latins, levat en francés eternament isolat), e d’accent que non saupriá portar sus la vocala fina, qu’es la begònia, la mimòsa, la petúnia, la camèlia.                  
 
Identicament, leis abreviacions “a la francesa” son legion encò deis usatgiers totalament infeodats au francés e que per diglossia dison e escrivon lo *velò, la *motò, *l’estilò, la *radiò, luòga dei formas corrèctas vèlo, mòto, estilo, ràdio, metèo, èuro, etc. Vertat que la diglossia es ara reivendicada coma una pròba d’autenticitat indefugibla de l’occitan “modèrne” que faudriá seguir “au nom de l’usatge”…
 
Encara un còp, pron de legir Mistral per i trobar canàri, e non *canarí. D’efiech ne’n coneissètz fòrça de noms acabats per una vocala accentuada en occitan? A despart dei futurs parlarà, menarà, e de aquò/aiçò, aquí/aicí, ailà/ailí, totei lei vocalas finalas son mudas: es çò que s’apren dins la premiera minuta dau premier cors de lenga occitana. Donc la begònia, coma la fonfònia, la sinfònia; la mimòsa coma la ròsa, la pròsa;  e lo mètro (e mai lo zèro, lo zòo) coma lo casco, lo cigarro, lo nharro (e non pas *cascò, *cigarrò, *nharrò!).
 
“Vanitat pedantesca d’apoticaris”, vertadierament? Ò banala logica intèrna de la lenga autenticament eiretada?  
 
De seguir…
 
 
 
 


[1] Que tota persona que parla es competenta, quin que siá lo subjècte, es ben conegut, tant en occitan coma en francés. Lo còp venent donc, escriurai un article sus lei pulsars. Coma i coneissi ren de ren, demandarai de comptes ais astrofisicians perque gausan crear un mot « qu’es pas conegut dei pagés »… E mèfi l’arrogantàs que me tractarà d’incompetenta, qu’ai de tota evidéncia totei lei coneissenças requesidas per glosar d’abondància sus lo subjècte, a egalitat amb un astrofisician. De temps en quora, glosarai sus d’autrei subjèctes qu’i coneissi ren (lo drech internacionau a egalitat amb un jurista, l’alemand naut a egalitat amb un linguista alemand). Farai ansin coma tot un fum d’Occitans ambe sa lenga, qu’i coneisson ren mai qu’interpèllan pasmens la tèrra entiera…
[2] I aguèt e mai de proposicions de lei levar d’en pertot… per pas geinar lo monde !
[3] Cf. leis accusacions còntra leis occitanistas Perbosc, Estieu, etc., qualificats de «  Bouvard et Pecuchet » (sic), perque pronavan lo retorn a la grafia classica, d’alhors iniciada en Provença e non en Lengadòc, çò que lei Lengadocians coma lei provençalistas manjaires d’Occitans ignòran ò fan mina d’ignorar superbament.
[4] Un exemple per rire un pauc, tirat de la còpia d’un estudiant en segonda annada que parlava dau personatge « Papino 113 » (de legir a votz nauta e en francés per comprene… Ailàs, fa pas rire). Totei lei professors an d’exemples a bodre que mòstran l’estat de la lenga e la mesconeissença de son estructura meteissa.
[5] Un animator de la ràdio en question, que parlava coma un pòrc, se targava sus Internet, ambe lo cinisme mai absolut, que « la lenga me’n foti/cagui, dintrèri a la ràdio perqu’aviáu besonh d’argent per me crompar de caucetas » (sic).
[6] D’alhors quant de gens per venir lei tres ò quatre premiers cors dispensats benevolament per un animator e qu’arrèstan subte ? Tròp fatigant segur…
[7] Desolada per lei reborsiers allergics ai formulas « conven d’escriure », « la bòna ortografia », etc., mai rapèli que tota lenga a son ortografia qualificada de bòna ò de corrècta, tant coma la nocion de « fauta d’ortografia » existís dins totei lei lengas. Totei mei professors de lenga (francés, anglés, alemand, latin e occitan) me mencionèron totjorn dins mei còpias « mei fautas »… Jamai auriáu viscut aquò coma « l’expression d’un inadmissible poder academic » e jamai auriáu « demandar de comptes ». E lei grandmercegi perque m’an fach progressat. Ara fau subretot pas emplegar lo mot de « fauta » e tot lo monde demanda de comptes sens la mendra coneissença… mai avèm subretot pas lo drech d’o dire e de criticar lo comportament. Contunharai inlassablament d’o dire, e mai en cridant per carriera s’o fau.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Oton d'Aniòrt Aniòrt de país de Saut
2.

Un article que cal legir, tornar legir, meditar, pensar e multiplicar. Lo rasonament per çò absurd me sembla aquí una causida argumentative mai que plan indicada e de bèla portada pedagogica. Mercés plan a l'autora valenta !

  • 10
  • 5
c.
1.

gran mercés , Josiana

  • 8
  • 1

Escriu un comentari sus aqueste article