Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Occitans e economia (II): Lucian Barriera, un occitan entrepreneire

Laurenç Revèst

Laurenç Revèst

Escrivan, traductor. Dialectològue, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

Mai d’informacions

Lucian Barriera (Lucien Barrière) naishe lo 14 de genier de 1923 a Rosèiras (Rosières en francés) dins lo sud de Vivarés (departiment Ardècha, d’après ce que sabem es en domèni dialectal d’Alvèrnhe). Sa familha de païsans elevaires de chabras. Son oncle Francés André, Tanben de Rosèiras, es director d’òstes e de casinos. Decida d’emparar lo sieu mestier a son nebot.

 

En 1959, Lucian es administrator dal grope. En 1962 remplaça son oncle que defunta a Cana. Fonda lo grope Lucien Barrière que n’es lo President-director general, una de las premieras societats francesas gerentas de casinos e d’òstes de luxe.

 

Esposa Martha Szentgyörgyi —defuntaia en 2008—, una dançaira ongaresa qu’a ja una filha, Diane, naishuá en 1957. Lucian Barriera l’adòpta e l’elèva coma sa pròpria filha. Li ensenharà lo biais de menar lo grop fins a la desinhar coma sa successora de l’empèri dal luxe.

 

Lucian Barriera contribua financiarament a la creacion d’eveniments coma en 1975 amb’al Festenal dal cinèma american de Deauville.

 

L’empèri Barrière se desvelopa dins lo luxe, l’excepcion e lo rafinament. En 1990, defunta d’un atac cardiac a l’atge de 67 ans. Diane, mariaia amb’al notari Domenegue Desseigne -an dos enfants ensèm-, pren lo pòste de son paire adoptiu a la tèsta dal grope en perseguent ambé succès la politica dal grope. Los dreches de succession son de mai d’un milliard de francs (150 millions d’euros). Diane defunta en 2001 e Domenegue Desseigne deven lo P-DG dal grope “Lucien Barrière” e president de la Societat fermiera dal Casino municipal de Cana. La sieu fortuna es estimaia a 350 millions d’euros en 2012, fasent d’el la 118a fortuna de França.

 

Aquel grope a de casinos e restaurants a Cana, e Deauville per los mai famoses mas tanben a Mentan, Briançon, Niça, Tolosa, Bordèu, Dacs... e a tanben d’òstes palacis coma lo Majestic Barrière, lo Gray d’Albion a Cana ò ancara lo Normandy Barrière, Royal Barrière a Deauville per los mai conoishuts. En 2010 lo grope Barrière se liga a la Française des Jeux per crear la societat LB Poker, una plataforma comuna de juecs en linha de poker.

 

 

 

_____

Referéncia: “Les barons de la bourse”

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Opinaire
9.

#8 A prepaus de "Cànoas" en occitan ancian, ont se pòt trobar d'informacions a prepaus de las formas ancianas de toponims occitans ?

"Tantben"* es simplament un defaut de relectura. Cal saber que l'autor comencèt d'escriure aquel tèxt qualques ans fa (e òc, ben avans la creacion de jornalet comencèt d'escriure de causas, sensa pensar a las publicar).
E es ok per "tanben", que justament dins la version mesa a jorn de l'opinion, trobarètz solament aquela forma...

  • 0
  • 0
Occitan Heavy
8.

#7 En occitan ancian "Cànoas", en occitan modèrne "Canas". Es pas coma "Tarba".

"Tantben"*: aquò es una obsession grafica persistenta de nòstre amic Laurenç. Es pas corrècte. En occitan non oriental, cal téner compte de la règla de la -n finala muda. Donc "tan" [ta] + "ben" [be] => "tanben" [taˈβe]. En occitan oriental, tota -n se pronóncia, donc: "tanben" [taⁿˈbeⁿ].

"Òste", en niçard e en gavòt, pòt èsser una albèrga, es vertat.

  • 2
  • 0
Opinant
7.

#3 Tanben : ok.
Cana : sembla ben la forma corrècta, la forma amb -s seriá un francisme (veire "Tarba"...). En occitan medieval e en occitan vivaroalpenc aüra (mentonasc notablament) : Cànoa.
Òste : cal cercar dins un diccionari, es = luèc que pagas per i dormir la nuèch (veire tanben "L'òste dal diaul" un CD de Lou Dalfin).

  • 2
  • 0
Provatz o
6.

#4 D'ont sòrt vòstra citacion ?

  • 2
  • 1
Andrin
5.

Seriá mai gente de contactar l'autor de l'article sus son corrièl personal e de li far part de tas remarcas allòc de far lo professor...#3

  • 5
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article