CAPÇALERA2: AMICS DE JORNALET

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimenge, 30 d'abril

Laurenç Revèst

Dissabte, 15.4.2017 03h00

Lexic comun entre occitan e arabi


Comentaris 10 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (10 vòtes)
carregant En cargament


Vos prepauso qualques mots que cobièro (recampèro) per astre e que vaicí l’un de costat l’autre. Lo mot occitan e lo mot arabi recuèrbon exactament lo meme objècte.
 
Son probablament de manlèus via l’occitan, e non via lo latin (o lo grègo), vistas la forma fonetica en arabi tan pròcha d’aquela occitana. Son de pistas de recèrca, per lo moment non ai temps de cavar mai fons, mai vaicí qualques mots, talament que n'i èran.
 

— occitan vivaroalpenc (mentonasc), occitan provençal (oriental, niçard): o leman, lo lemon - arabi dial. arg.: laimona hamida (retranscripcion en alfabet latin)
— occitan vivaroalpenc (mentonasc), occitan provençal (oriental, niçard): o portogal, lo portegal - arabi: bortoqala
— oc. estandard: lo forn - arabi: forn
— oc. estandard: la taula - arabi.: tawila
— oc. estandard: lo sabon - arabi: sabona
— oc. estandard: l’esponga - arabi:  isfanja
— oc. gascon: lo/eth calam - arabi: qalamo
— oc. estandard: lo cofin - arabi: qoffa
— oc. estandard: la camisa - arabi: qamis
— occitan vivaroalpenc (mentonasc), occitan provençal (oriental, niçard): (l)o mandilho - arabi: mindil
— oc. estandard: la castanha, marron - arabi: kastana, kastanato l hisan
— occitan vivaroalpenc (mentonasc): o ganòfaro - arabi: qoronfola
— oc. estandard: lo dalfin - arabi: dolfin
 
Après avèm de mots de la mema origina mas amb de sens deviats:
 
— oc. vivaroalpenc (Pemont): la borjaa (lo masatge) - arabi: al bòrj (la torre)
 
E avèm de toponims e patronims occitans qu’an poscut èstre arabizats:
 
— “Farakhshinit” de l’occitan lo país dal “Fraissinet” = las Mauras
— “Sindjil" toponim libanés (e segon de dires non verificats, un patronim libanés atot...) de l'occitan Sant Gèli, familha nòbla occitana presenta en lo solet estat latin d'Orient que la lenga oficiala i èra l'occitan
 
Dins l’autre sens, avèm de mots occitans que vènon de l’arabi: 
 
— arabi: khorchofa - oc. lengadocian e provençal: la carchòfa
— arabi: babbagha - oc. estandard: lo papagai
— arabi: qatran - oc. estandard: lo quitran
 
 
E per acabar aquela evocacion, avèm de traças de toponimia aràbia en Occitània:
 
— “L’Almanarra” de l’arabi “al manar” = lo far fàcia a Ièras. (Localizacion)
— “Babasoc” (Niça vièlha) de l’arabi “bab al sok” = la pòrta dal mercat (encara que se digue que seria posterior e ben recent, e que vendria de l'installacion d'una begua tengua per un propietari vengut d'Africa dal nòrd al sègle 19 dins Niça vielha) 
 
(una ipotèsi aràbia per l’origina de “Ramatuèla” fòrça discutibla ela).
 
Autrament, trobam çai e lai d’endreches que pòrtan l’adjectiu “sarrasin” (torre sarrasina, pòrta sarrasina), mas es tan discutible coma los diverses pònts e camins “romans” que datan ren dals legionaris romans, mas de l’eatge mejan per lo mai d’ora...
 
Cal se’n avisar que los ligams an poscut existir amb los arabis via los judius. Citam l’exemple famós d’Evarista Maklof Levi dich Levi-Provençal, familha originària de Provença coma l’escais-nom l’indica. Fugiguèt après l’expulsion de judius al sègle 15 (cf. Danièle Iancu, L’expulsion des Juifs de Provence et de l’Europe méditerranéenne (XVe-XVIe siècles): exils et conversions, vol. 36, Peeters Publishers, coll. “Collection de la Revue des études juives”).
 
E ne’n rèstan de causas dins las legendas de Provença maritima, subretot dal costat de las Mauras, qu’avèm la legenda de la Cabra d’Aur que ven d’una legenda berberoaràbia. O en Gavotina Maritima amb un senhor sarrasin a Sant Anhe (comuna al nom francizat en Ste Agnès), Aron, qu'auria esposat Anna una occitana dal país (cf. http://tousleschemins.hautetfort.com/archive/2011/03/18/sainte-agnes.html).
 
Amario ben far un parallèl parier entre occitan e amazigh, per veire s’existon de lexic comun. E perqué i son de semblanças entre situacion socialas de l'amazigh e de l'occitan fàcia a de lengas d'empèri. Mas coma sempre, lo temps manca.
 
 


abonar los amics de Jornalet






 



publicitat



Comentaris

20 d'abril 10.54h

Dos mots de mai me venon en tèsta : "a la babalà" e "mesquin(a)" que se tròvan dinc "Lo Tresòr dau Felibritge" e sèrvan mai o mens lo sens prumièr qu'an en arabi. I a de patronimes occitans amai.
E puèi, un mot coma "una ragaça" que se ditz en cò miu, ven de l'italian "ragazza" o es una evolucion dau latin vèrs l'occitan ?
E lo mot "babacha" qu'es tornarmai dinc lo "Tresòr" coma "ragaça" d'alhors, es un manlèu au dialècte francés "chti" (babache) o lo mot italian "babbaccio" manl... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

18 d'abril 09.35h

#8 OK, vau provar. Mercés de vòstras proposicions.


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

17 d'abril 13.19h

#7 de contunhar de faire sul Jornalet, cronicas sus l'istòria d'occitània, sus l'occitan de la gavotina e en particular sul mentonasc, eca...


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

17 d'abril 11.01h

#3 Mercés dal compliment!

Voiriatz que posquèsso contunhar de far qué?


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

17 d'abril 10.49h

#5 referéncia interessanta, mas - sabi pas s'èra pensat en aquest comentari -, aquesta referéncia èra inexistenta a l'epòca de l'escritura de l'article, article escrich e programat despí... Longtemps.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

17 d'abril 08.25h

De consultar :
http://www.josiane-ubaud.com/ALI-ARABE.pdf


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

16 d'abril 23.53h

#3 En la Val Varacha pas luenh de Sant Peire i a un pichot pais que se sona Girba o Gilba se polria que siegue un toponim arabi ?


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

15 d'abril 10.40h

I a qualquas annadas faguèri un estagi a Anot (04), Una de las animadoras de l'estagi foguèt estonada qu' a la passacarrièra de la "Baio" de Sant Pèire (Val Varaita, Valada occitana d'Italia) i aguèsse "sarrasins" coma en ço dels" moros i cristianos" del Pais Valencià.

Benlèu qu'aquela animadora ignorava que los" moros" d'Al Andalus demorèron a Fraissinet (La Garde Freinet) dins las Mauras e faguèron "razzias " dins occitània tota duscas a las terras franchimandas d'Autun.

Benl... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

15 d'abril 09.52h

Semblaré que los Sent-Gèlis sian la quita familha deu comte de Tolosa, originària de Sent Gèli en Provènça. Lo comte se n'angoc en crotzada e apitèc una "colonia" occitana au Liban.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

15 d'abril 09.04h

Ai avut legit onte? que la vila de Lourdes en francès s'apelava Lordea del temps d"un casteth maure e pareis que vòl díser la rosa.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: 468x60 Aran TV

Perfil

Laurenç Revèst

Laurenç Revèst logo rss

Escrivan, traductor. Dialectològ, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

mai d'informacions

contactar l'autor

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions