Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Ponhura de rapèl

Còntes
Còntes
Laurenç Revèst

Laurenç Revèst

Escrivan, traductor. Dialectològue, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

Mai d’informacions
L'experiéncia de l'airal de las valaias dals Palhons
Una menchonaia (galejaia) que dura de tròup... 
 
 
Quora devèrs lo cambiament de millenari comencèro las mieus primieras enquistas oralas enregistraias, sabiái d'après lo pauc de literatura facila d'accès sus l'occitan de l'airal de las valaias dals Palhons qu'èran quarque part dins l'espaci occitan vivaroalpenc. Totplen dedins, en limit, o l'èran plus perqué totun plus degun parla autra cauva que lo francés? Coma saber?
 

La dificultat èra multipla.

- Evitar la literatura faussa que ditz que en per aicí es un mesclum d'italian e de francés, un.
​​​​​​- Dos fugir la literatura aproximativa qu'assimila Contea de Niça egala solament niçard.
- Tres, fugir los textes que mesclan normalizacion grafica e normalizacion dialectala.

Es coma aviái poscut lo sentir dins la diferéncia entre un cuent dich per un occitanista emblematic dal sector -Alan Pelhon- que diiá: "venguá, arribaa", per un tèxt correspondent normalizat -per cu e perqué?- amb las formas "venguda, arribada"...
Un jornalista d'una revista dal "país mean" que demanda d'aver una rúbrica en niçard (e non en gavòt) dins un airal que sortèt quarques meses fa l'excellent libràs de JL Domenge "Langue et mémoire de la Tinée". A de qué sièrve de publicar de tals cuents e obratges per èstre non vist?
O dins un etnotèxt d'un collectaire que tot èra de gavòt dich e escrich amb l'article plural " Li" als dos genres mas que lo títol presentava un solet "LU..." (es "una coquetariá" èra la respòsta, es mai coquet en niçard qu'en gavòt, ierarquia mai... Mas a Niça, per un proparoxiton non dich "tecnica" per "tècnica" o una v de tròup dins "cauva" per "caua" vos poètz far matrassar e taxar d'indignitat linguistica!).
Encara un jornal que fa pron sovent parlar los gavòts en provençal de la bòna. E après las mieus questions, un jorn un que diguèt: "mas en Gavotina aquesto coma d'autres parla que francés" coma se non fossa de monde en Provença que parlesson que francés e que per aquò seria alora revirats en occitan gascon... D'exemple coma aquò, n'ai a palaias, e totjorn dins lo meme sens... Per malastre. 

 
Coma trobar una vista justa, precisa? Aviái per astre trobat d'unas indicacions dins de números especials sus tal o tal vilatge dins lo jornal mesadier bilingüe "Lou Sourgentin" e dins de revistas municipalas ancianas coma "Lo Ficanàs de Coarasa", lo "Rolh de Bendejun"... 
​​​​​​Malgrat quarques escriches mesclant un pauc de traches d'occitan vivaroalpenc e d'occitan niçardoprovençal, una basa segura sempre visibla : - L finalas, -S de plurals dichas e vocalizaia en "i" al feminin (aquels, aquelai),- R de l'infinitiu dicha, -RN e-RM tanben. Veire lo mieu compendi grand public sus http://ccocpaisnissart.free.fr/lengadoc.htm

Talament qu'un jorn, lo regretat Joan-Peire de la television mi diguèt : "òu mas es quasi de lengadocian!" coma sus l'ària de "l'invasion de l'occitan estandard o alora mas fas un de mesclum". Èro estonat dal sieu estonament... Èra dal Morinhet. Incomprenesons? 

Enquistar lo terren 
De segur, ren de melhor que de far e viure lo trabalh de per se. 
Comencèro d'enregistrar de tot, en cada comuna. Lo monde al mai es jove, a mens parla occitan. Litòta en França. 
 
Trobèro de monde, amb la sieu vida. De retirats qu'avián trabalhat a las usinas, a las carrieras de nòstras montanhas alpencas (Còntes e los escarts de Los Clòts, La Verniá -toscanizats en Sclos, La Vernea-; La Poncha de Blausasc; La Grava de Pelha; Pelhon e los escarts de Li Masuers, Casternòu...), d'autres qu'avián quitat lor país -sovent d'italians- per trobar una frema dal país, d'autres ancara de familhas d'agricultors que trabalhavan dur lors campanhas. D'autres que s'èran escapats de la zòna urbana de la còsta per se metre al vèrd. Talament de situacions. Brèu. 
 
Trobèro enfin, après de monde gaire locutors dins un vilatge, una persona que mi semblava parlar pron ben a aquest endrech. 
Faguèro un topo sus l'occitan parlat tal coma l'aviái sentit (entendut) que meteriam en linha sus un site dedicat a las valaias dals Palhons www.coarasa.fr (contrariament al nom dal sit, parla de totes los vilatges, o quasi). 
Après un temps, malgrat las indicacions mesas a disposicion dal public internauta, un individual se lancèt per un cors d'occitan niçard dins un autre vilage!
L'aguèro al telefòn per li prepauar d'ajua, de tèxtes... Niet, passa que ti vòli ren veire. A la fin de l'an, saupèro que lo cors s'arrestèt, justícia?
 
Faguèro en lo temps un mòt per signalar lo mieu gran estonament, coma occitanistas se devèm de respectar la lenga dal país quora es ancara parlaia, per far tornar cordurar los ligams de la paraula. E fònt viva en plen estiu, l'occitan es pròpi pròch de la lenga medievala e tanben doncas de l'occitan estandard. S'emplega l'article definit plural "las": genial non? Alora perqué destrurre una tala cauva? E dal còup jugar lo ròtle dal professor que saup e dal pòble ignorat? E mai, levar un argument contemporaneu per ben afirmar que se delai de Ròse trobam aquela forma d'article, non es per "invasion dals cavaliers besierencs amb lor occitan versus la lenga autentica d'aicí", vist que lo pòble o ditz ancara, de tradicion e transmission familiala ! 
 
Mi faguèro mal veire per una manaia d'occitanistas que m'i seriái ren esperat, (de Tolosa e d'autra part)... Que jugariá dissension amb l'associatiu occitanista tanben, e sartan e caban. Bòn. 
Un autre cors lançat justament per una autra associacion ensenhava l'occitan niçard. Non, bòn, bèn (coma diiá l'autre).

Far e laissar l'ignorància? 
Un pauc alassat, pensèro qu'èra un trabalh perdut, una idea tòti. Contunhariái dal mieu costat e abandonar d'o far saber, de far saber cen qu'es l'occitan d'aquí. Era ren novèl, la revista anciana "Lou Moutagnart" donava ancara d'autres exemples d'aiçò, e amb dignitat e seriós. O encara quasi la toponimia tota dal sector ("Valaia" escrich a l'italiana "Vallaja", "Monts" escrich a la francesa "Mounts"...). 
Mas qué? Per èstre ignorat. 
Mas vaquí que quasi detz ans après, aquesta annaia de 2017, afectat per l'ocasion dins lo sector pròch, dal temps d'un trauc gran entre dos corses, anèro veire una persona. Lo virús de l'enquesta es quarqua ren que vos abandòna jamai. Aver lo sentiment qu'un mes sensa enquesta es traïr e mancar a jamai una ocasion d'enregistrar un locutor natural. Que lo temps passa, e degun es etèrn! 
 
Parlam primier sus la plaça dal vilatge. E pi mi sòrte de "los, las"! A 24 kms de Niça, plaça Massena (e a mens de plaça Garibaldi) ! Coma ben de parlars de las comunas vesinas... Dins l'oralitat coma a Luceram, o los escriches coma a Coarasa (amb los articles plurals "sos/sei", "sas/sei/si") dins los escriches de Guiu Pelhon. 
Aviái, alassat per las iniciativas decebentas e las pressions indirectas que n'ai ja parlat, un pauc perdut la nhaca per metre en valor la recerca de veritat lingüistica. 
A qué bòn trabalhar (benvolentament de segur) per una question que quasi totes los dos-tres actors de lenga fan coma se de ren èra!? E pi un artista en per aicí que n'a que per lo niçard, una clica qu'a lo nom dal país mas que per exemple fa e canta autra cauva que se parla dal sector... Qué chaple mi pensavi. Dos mondes parallèls. E al final, un ti va quitament corregir en parlant d'aquel endrech perqué "aquel d'aicí l'a jamai sentit dire aiçò...". Conoissèm totes la parabòla de la jaina e de la palha dins l'uelh...
​​​
E aquí mi diguèro, increïble, malgrat las traças de tostemps, la qualitat eça, per l'ambient de monde que s'ocupa de lenga nòstra que fa son camin parallèl, coma laissar de costat de monde que parlan occitan de generacion en generacion en diguent "los òmes, las amigas, al vilatge, dal canton" a 24 kms de Niça! E mai, aviái un pauc obliat a 22kms de Niça una autra persona que tornèro veire que ditz ben clar e net "lis amics (s dicha), lai fremai, ar centre dar vilatge, parlar (-R dicha)...". 

Perqué destrurre nòstre present, es ren coma lo Mausolèu reial de Mauritània en Argeria (cf. https://it.wikipedia.org/wiki/Mausoleo_reale_di_Mauretania) o ancara pèjor coma los boddas de Bamiian -sio d'acòrdi-, mas son de monde totjorn vius e sus lo terren! Fan aquel país.

 

 

 
E cu cerca tròba
 

E dire que d'uns vos fan la sarabanda perqué un es de Sant Laurenç de Var, de l'autre costat dal flume Var, ren en Contea de Niça. E que aquí, dins la realitat ges de diferéncia entre aicí e Niça, 17 kms de la plaça Massena. E ges de cors de niçard a la mieu conoisença, "an que de se desbrolhar aquels provençals?" (que parlan coma nos... mas chut, o cal ren dire!). Se valoriza cen que si vòl e non se ve cen que si vòl? Que sigue dich de non. Es, coma o ditz lo títol de nòstra rubrica, la mieu opinion! Mas per plaser, d'acòrdi o non, non far de coma se de ren non èra...

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Lo raiòu Cevenas
5.

Òsca, Mossur Revèst, per vòstre eime e vòstre respèct dals locutors parlant un occitan "generacionau". Son un patrimòni viu quel monde. E lo patrimòni viu es un present per las generacions pus joinas e las seguentas. Bèl engatjament ! Bèl article !

  • 4
  • 0
Gerard Cairon Florentin d Albigés
4.

#2 Ou! lo caça- nieiras! Veses pas que nos bandas amb tas criticas . En mai, l'as comòde en t'amagant darrèr un pichon nom (o un escais)!

  • 9
  • 0
Pinhan
3.

#2 es la correccion de #1

E perqué #2 ? Avètz decidit de corregir ara totes los comentaris??

  • 7
  • 2
Pèir
2.

*estranhier o *estranher es una invencion del tres que marrit Panoccitan, lògicament es ESTRANGIER (mas avèm tanben Estranh = fr. étrange, e A l'estranh : fr. à l'étranger)

  • 3
  • 7
Dey Paris
1.

Perdonaretz mon occitan soi estranher isolat e mai sens competencias : Ai pensat entendre al vòstre legir que los airals dels dialectes tau coma los s’imaginan eissistisson sol que per part e son pas tant francament despartits. Vòli ben o creder. Pareis normal. Non seriá bòn e ben per los afogats de la lenga que lor tasca siá de pas esser centralista per sa lenga, de pas voler a tot pretz una nòrma dura en forma de regla sacrada, aquèla que dictan els ? M'an dit de còps plan farlabicat en mos dires e escriches e soi fin prest a me reformar comben que soi content d'i ésser mais estimi que la major polida causa que t'avién quora abòrdas la lenga en estranher es la descoberta de bèla diversitat de las formas. Per ieu es la rescontra d'un locutor qualas que siàn sas qualitats e una gramatica e un vocabulari pas estofadors de tròp que dona plaser e marcha. Me mesfisi del aclin cap al normatiu d'uns letrats, es una manifestacion de depression nerviosa. La caça malina a la peca ortografica es una inquisicion de notaris. N'i a a bodre de Romas que vòlon senhorejar. Viva la libertat dels locutors benevolents e positius (en la seguida mesurada de la règla comuna e a l’entorn e son respiech çò que cal).

  • 3
  • 3

Escriu un comentari sus aqueste article