CAPÇALERA2: AMICS DE JORNALET

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimècres, 23 d'agost

Laurenç Revèst

Dissabte, 5.8.2017 03h00

Patronims e toponims occitans en Africa (II): La Reünion, las Republicas de Maurici e de Las Sechelas


Comentaris 11 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (5 vòtes)
carregant En cargament


Una iscla —privaa— se ditz Arròs, per lo fach que recòrda la preséncia dal baron d'Arròs. (notar en ligason la comuna gascona bearnesa d'Arròs de Nai)
© Maréva Inc




Etiquetas
patronims occitans en africa, revèst, revèstpatronims occitans en africa, revèstpatronims occitans en africapatronims occitans en africa

Dins nòstre torn dal mond, avèm passat las Americas e aviam començat a pena de parlar de las traças toponimicas e patronimicas en Africa, amb lo cas d'Africa dal nòrd. Aüra anam parlar de traças qu'existon dins aquels tres ensèms: La Reünion, la Republica de Maurici e la Republica de Las Sechelas (Seychelles) que si tròban dins l'Ocean indian e que son tradicionalament restacats al continent african.
 
 
1. La Reünion
 
La Reünion,  "La Rényon" en creòl (de basa francesa) reünionés, es un departament e region d'Otramar de la Republica francesa (un DROM, a! los sigles...) dotat d'un Conselh regional e d'un Conselh departamental.
 
Avèm trobat gaire de toponims occitans, al revenge totplen de descendents d'occitans arribats a Las Sechelas pòrtan encara aquels noms.
 
Per l'anecdòta cal parlar ja de Peire e Teodor Cazeau, patronim occitan francizat graficament, en occitan e en grafia occitana Casau, patronim gascon bordalés, aquelos aurian estaches los primiers de s'establir al luec dich "La Mare à Poule d'eau" (La lòna a galina d'aiga), sus la comuna de Salazie. E Cazeau, es un patronim occitan sempre portat a La Reünion. 

— Bareigts: Ericka Bareigts Couderc, patronim occitan francizat graficament, en occitan grafia occitana Vareths (o Varètg?) patronim gascon lanusquet, Paule Ericka Bareigts, politiciana (veire sota)
 

— Cazal: Patrick Cazal, en occitan Casal, patronim sud lengadocian, rugbiaire.

- Chassagne: en occitan Chassanha, patronim autlemosin e entorn de Clarmont d'Alvèrnhe. 
 
— Couderc: Ericka Bareigts Couderc, en occitan Coderc, patronim autlengadocian roergat, Paule Ericka Bareigts, naissua Couderc, politiciana. De notar doncas qu'a los sieus dos patronims occitans. Astre o pròva de la densitat dals patronims occitans de La Reünion? 
 
— Donat: Luc Donat, patronim de Vauclusa e dal País tolosan, artista 
 
— Farreyrol: Jacqueline Farreyrol, en occitan probablament Farreiròl, (sudlengadocian?), politiciana
 
— Fourcade: Georges Fourcade, en occitan Forcada, patronim bigordan, jugaire de musica sega.
 
— Lacaussade: per exemple Auguste Lacaussade, en occitan Lacauçada, patronim gascon e mai particularament bearnés.
 
— Lagorga: Pierre Lagourgue, en occitan La Gorga, patronim gascan bearnés, politician.
 
— Subre: Camille Sudre, patronim autlengadocian albigés, d'origina de Vivarés, politician
 
— Vergès: Raymond Vergès, patronim occitan gascon lanusquet (e nòrdcatalan), politician.
 
 
2. La Republica de Maurici
 
La Republica de Maurici, "Repiblik Moris" en creòl (de basa francesa) maurician. 
 
Es un jove país. Un país independent despí 1968 de la Granda Bretanha. Avans, foguèt un país colonizat per lo Reialme de França e s'i parla totjorn d'alhors mai creòl francés e francés qu'anglés. L'emplec de cada lenga es repartit, creòl lenga dal pòble, anglés lenga administrativa e francés segonda lenga administrativa. 
 
S'i tròban d'occitans dins los personatges istorics importants, per exemple lo vivaroalpenc Joan Monneron

Trobam de toponims occitans perqué d'occitans an laissat lor nom coma toponim:
 
— Camp Ithier, en occitan Itier, patronim gascon bordalés e vivaroalpenc de Valentinés 
 
— la Plaine Magnan, en occitan la Plana Manhan, dal patronim Manhan, occitan oriental (Bocas de Ròse, Basses Alps e Droma principalament) 
 
— Bellevue Maurel /Réunion Maurel, dal patronim autlengadocian e occitan oriental
 
— Pellegrin, en occitan Pelegrin, patronim subretot occitan oriental (país marselhés e gapencés)
 
Perebeyre (en occitan Pereveire?) dal patronim dal proprietari 
 
— Solhac, vilatge autlengadocian francizat en Souillac a laissat lo nom a la comuna de Souillac. Ven dal governador de l'iscla, Francés de Solhac que se'n es gardat un ben bòn remembre perqué avia un rapòrt respectuós amb los isclans e perqué a castigat los chaples faches dins l'encastre de la caça al marronatge. 
 
— la Montagne Camisard: dals Camisards, resistents protestants? Cal saber que de protestants franceses an cercat de fondar un luec de refugi per los protestants dins l'iscla. 
 
De notar que de descendents de colons occitans son encara ben presents. Pensam a l'artista Malcolm de Chazal, en occitan de Chasal, patronim ben present entre Lemosin e Alvèrnhe.
 
Mai ancianament pensam a Charles Baissac, al patronim subretot present en gardonenca, lexicograf e escrivan en creòl maurician.
 
E trobam egalament de toponims transportats:
 
— la ciutat de Cassis, de Cassís en Provença maritima?
 
— la Montagne Fayence, de la vila de Faiença en Provença maritima?
 
— Jurançon, dal vilatge gascon bearnés
 
— Luchon, de Luishon vilatge gascon comengés
 
Referéncias: Villes, Villages et Lieux-dits de l'Ile Maurice.
 
 
3. La Republica de Las Sechelas
 
La Republica de Las Sechelas (Seychelles), "Repiblik Sesel" en creòl (de basa francesa) sechelés.
 
Es un autre país jove. Es independent fa pauc de la Granda Bretanha, despí lo 1976. La populacion sembla d'aver mens de traças d'occitanitat. Pasmens, trobam quarques elements.
 
Lo patronim vivaroalpenc Faure es ben representat. Citam Danny Faure l'actual president de la Republica de las Sechelas
o l'autora Magie Faure-Vidot.
 
Una iscla —privaa— se ditz Arròs, per lo fach que recòrda la preséncia dins lo sector dal baron d'Arròs. (En ligason de notar la comuna gascona bearnesa d'Arròs de Nai)
 
 
 
 


abonar los amics de Jornalet



publicitat



Comentaris

7 d'agost 12.58h

#6 mercés ben. Veno de l'ajustar coma segonda possibilitat d'escritura.

Me fa pensar al nom de riu, lo Varet, o al flume Var...


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

7 d'agost 09.55h

#8 tè, sus Theron, i a un an d'aquò: http://opinion.jornalet.com/laurenc-revest/blog/1721/qualquas-istorias-doccitans-protestants-emigrats


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

7 d'agost 07.44h

#8 " coneis pas res de l'occitan e qu'aquò l'empacha pas de dormir."
E voei, coma ben de monde dins la quita Occitània remarcatz. L'òbra manca pas...


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

6 d'agost 20.19h

M'arribèt de tombar sus un Chassagne a la Réunion. Era mestis coma fòrça mond d'ailà. Li aprenguèri que son nom, benlèu d'Auvernha o Lemosin, volia dire "lo bòsc de roires". L'òme foguèt sorprès, prenguèt la causa amb un pauc d'indiferència sul biais de "ah bon ? e alara ?" e s'afortiguèt "reunionès".L'occitan n'avia pas jamai ausit parlar. Dins la mèsma andana d'Occitània mondiala que vos agrada tant, podètz tanben prene la Charlize Theron. Blonda top-model d'Africa Del Sud n... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

6 d'agost 15.37h

I poiriam ajustar, per galejar un pauc, la Florida, amb son Cap Canaveral, qui non se dison, çaquelà, ni "la Fleurie", ni "Cap de la Jonchaie", que se sàpia ! Emai una certana Loisiana, qu'es pas tanpauc una "Louisaie".


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

6 d'agost 09.28h

#2 e #3 Baregs, jo dirí Varètg (de pron. Barèdch), f. masculina de Varètja (fr. Barèges), aquiu probablament un gentilici = de Varètja.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 d'agost 16.46h

#3
Euh, de grafia, pas de gràcia. Pinconèir de corrector automatic!


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 d'agost 10.07h

#3 Vaquí, e ben mercés ben! Ai ajustat çò de "qui cau com cau!" ;-)


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 d'agost 09.59h

#2
Vareths (< vath)
Una causa me shacalha : ''Lacaussade en occitan Lacauçada''... Mès Lacaussade es occitan...es lo medís mot, aquò's pas qu'una question de gràcia.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 d'agost 08.10h

#1 mercés ben mas coma s'escriu en occitan. O sabètz?
Bareths, Barreths, autre !?

Beigbede es Bethvéder alora...


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1
-
2 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: 468x60 Aran TV

Perfil

Laurenç Revèst

Laurenç Revèst logo rss

Escrivan, traductor. Dialectològ, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

mai d'informacions

contactar l'autor

Las mai...

Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions