Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Occitan e economia. Temptativa d’aplicacion d’un metòde comercial, lo “SON CAS”, per ajuar a explicar l’utilitat de l’occitan a un non occitanista

Laurenç Revèst

Laurenç Revèst

Escrivan, traductor. Dialectològue, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

Mai d’informacions
I a qualque temps parlavo, a un amic qu’es degunament occitanista, dals liams entre l’occitan e lo monde economic. Parleriam dal fach qu’a costat de la lenga e de la cultura occitana literària ò musicala, l’occitan es ben present ancuei dins la cultura economica de cada fogal d’Occitània e quitament dal monde. D’efiech, lo comerci se pòl servir de l’image nostral e anar vers l’occitan e Occitània. Dins los mai celèbres citam en 1987 la marca Lada que lança en França una veitura la “2108 seria limitaa Occitanie”, lo pan “Banette” creat per los Grands Molins Storione de Marselha (de l’occitan “baneta”), las aigas La Salvetat, Mont Roucous (Rocós), e s’anam dins los produches qu’an un nom occitan francisat poiem parlar quitament dals cosmetics “L’Occitane en Provence” ò dals “Laboratoires Vichy” (Vichèi) ... (ne’n parlèro en detalh dins un article dins Lo Lugarn n°104). Poiriam evocar l’origina occitana (roergata) dals fondators de la societat de quimia Poulenc (venguá pi Rhône-Poulenc), Estève Poulenc, ò de la societat d’electrodomestics “Calor”, Leon Trouilhet que s’installèron totes dos fòra d’Occitània.
 
Me demandèro se lo monde fasiá ancara lo liam entre l’occitanitat dal produch e la cultura occitana qu’es darrièr. E me demandèro coma l’occitan anava vers l’economia destinaa al public nacional. Es alora qu’aquel amic vendeire me parlèt alora dal metòde “SON CAS”. Es un meian mnemotecnic per tenir da ment lo panèl basic dals besonhs ò motivacions possibles de qualqu’un per aquerir qualqua ren. Per lo moment veietz ren lo rapòrt a l’occitan, paciença... Aquel acronime es compausat de las inicialas que recuèrbon aquelas nocions: Securitat, Orguelh, Novitat, Confòrt, Argent, Simpatia.
 
Atencion, significa ren que l’aquistaire potencial a totes aquelos besonhs, mas permete de recubrir una grand part de las motivacions de compra de nòstres contemporanèus.
 
Dal temps de la discussion precedenta a la compra, lo vendeire dèu descubrir lo(s) tipe(s) de besonhs de son interlocutor e adaptar son argumentari al(s) argument(s) correspondent(s). Aquelos arguments se pòion completar e superpausar l’un l’autre.
 
Securitat: motivacion de securitat fisica e/ò psicologica (per lo client, sos enfants, sos familiars...).
 
Orguelh: mostrar que lo fach d’aquerir tal producte serà un factor de valorisacion per lo client (que li donarà de plaser, de fiertat, enveia de se méter endavant).
 
Novitat: jugar sus l’enveia de novitat, sus l’atrach per l’inovacion (inovacion tecnologica, amelioracion en rapòrt dals modèls precedents).
 
Confòrt: confòrt fisic (practicitat, facilitat) e/ò confòrt psicologic (ganh de temps).
 
Argent: motivacions pecuniàrias en fonccion dal prètz dal produch e/ò sa rendabilitat dins lo temps.
 
Simpatia: la simpatia mostraia per una(s) idea(s) comuna(s) e/ò deguá a la relacion agradabla ambé lo vendeire.
 
Perqué ren provar d’aplicar aquela aisina en occitanisme dins la relacion ambé lo public grand. Atencion, veio arribar d’unos, dio ren que la cultura occitana es QU’una marcansèia!  Donca coma convéncer lo monde de s’interessar a l’occitan? La question alora que se poiem pausar es coma mostrar a nòstres interlocutors: politics, institucionals, comerçants, associatius, individús ce que pòt lor portar l’occitan. L’interés d’aver una legislacion, una presença visibla publica, interés de parlar occitan, ecc.. Per exemple, vaicí ce que poiriá donar:
 
Securitat: aquela lenga es una lenga latina, facila a apréner per qualqu’un d’un país latin. Los occitanistas e lo monde que parlan la lenga son generalament de monde de convivença. Sostenir l’occitan, es sostenir simplament son país.
 
Orguelh: apréner aquela lenga es ren èstre coma dins un batèl de fiás. S’interessar a l’occitan dona un cèrt “standing” cultural, una originalitat segura. Lo monde que parla occitan es actor de la cultura. Méter en valor l’occitan valorisa lo país, son environ.
 
Novitat: es una lenga gaire conoishuá, a d’aquerir ò reaquerir quasi totes los domènis de la societat. Permete de descobrir de monde novèl, un univèrs. Cadun pòt i portar sa peira.
 
Confòrt: aquela lenga es un espaci de libertat, ben de causas rèstan de far e descubrir. Cadun i pòt trobar sa plaça de la musica a l’escritura en passar per lo jornalisme. Permete d’èstre complici ambé lo monde que la parla (sa familha, sas mainaias...) e se vos trobatz en Occitània, en cercar ben i aurà ben qualqu’un pròche de vos per parlar un pauc.
 
Argent: apréner l’occitan còsta quasi ren. Après aver las basas ambé qualques libres, i a plus que de trobar de temps e d’enveia per parlar ambé lo monde. E per trobar de que legir sus internet, basta qu’una coneccion. I a jornalet.com qu’es un jornal gratuit.
 
Simpatia: L’occitan representa de valors calorosas. Aquela lenga permete de partejar ambé lo monde locutor de vòstra familha, de vòstre quartièr/ vilatge/ comuna... L’occitan es un meian d’acampar lo monde. I son sovent de fèstas occitanas simpaticas ont cadun i tròba ce que li platz, bèure, dançar, parlar...
 
Bòn es qu’un metòde coma un autre per engatjar lo rapòrt a l’autre... E pi aquel amic que s’i conoishe en mercatica me diguèt a relegir aquela opinion: “sas son diferents biaisses d’aver de relacions entre un vendeire (relacion ponctuala) e un comercial (relacion amb un seguit) fàcia a qualqu’un que vòl aquerir qualqua ren”, mas es ren lo subjeit de mon opinion.
 
Benlèu provaretz d’aplicar aiçò dal temps d’una discussion per obténer la signaletica bilenga de vòstra comuna, per mostrar l’interés de donar un nom occitan a un comerci ò per motivar una persona a l’occitan. Nos en poietz far part dins vòstres comentaris!

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Lutz
4.

#1 Un amic me diguèt a aquel prepaus «lo vos cal vendre, vòstre occitan, quitatz de demandar totjorn als elegits, s'en foton, vos fa passar per de ploraires —se vos plaiiiiii—, e es pas "sexy". Vos cal far de vòstra lenga/cultura quicòm de sexy, que dona enveja de s'i interessar».
Ai pas gaire de competéncia en marketing, la prepausicion de metòde de Laurenç es benlèu d'ensajar.

  • 4
  • 0
Laurenç Gavotina
3.

#2 Far una opinion sus los occitanistas de las annaas 1970 que capitèron economicament, penso que poiriá èstre d'un aut interés. Lo cas de "L'Occitane en Provence", meritariá un istoric amb un ponch de vista occitanista. E n'ai gaire vist sus la question. Urosament qu'avem los "ancians" (tèrme emplegat ambé respèct) per se'n avisar e quitament per ne'n parlar coma testimònis de l'afar.

Penso que tot es dich per que faguessiatz un tèxte sus la question. Alora al plaser de legir una opinion vòstra sus la question !

  • 6
  • 0
pèire cardenal sivergues 84400
2.

dins lis annadas 70 a Forncauqier eixistava un roudelet dau PNO de Fontan, e de joves plen d'esperit d'entrepresa,coma aquelei que monopolisèron l'importacion de posters en França, mai aquo durèt quauqueis annadas, pasmai, Barnouin que fondèt sa marca de pastis e e autras e aqueu que fondèt l'occitane que son nom m'escapa, es marrit de se faire vièlh. ara, l'occitane en provence es devenguda una multinacionala que lo fondator ne possedis encara 35 % dau capitau que progressa dins totei lei continent, a Nova York, ne veguère tres sucursalas e de segur n'i a mai, a Lubljana, capita de l'Eslovenia dins l'aerodome aeroport mocador de pochi, n'i a una botiga, parier a Bled onte se se tenguèron lei 45°rescontres dau Pen Club internacionau . Ne serià Fontan l'encausa ?

  • 6
  • 0
Batko
1.

Ne soi pas butat de pensar que cau "vénder" l'occitan com un product. Quitament se n'ei pas brica un product, los mejans psicologics de convéncer lo monde son los medish. Après, n'i a pas la tòca comerciau de ganh de moneda. Ei per aquò que pensavi caleré demandar a ua agéncia de marquetatge de hèr ua enquèsta sus la promocion de la lenga au demiei deu public. Constaré moneda mès benlèu seré eficaç.

  • 6
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article