Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Pantaisèro ò comparasons entre las doas Vals d’Aran

Laurenç Revèst

Laurenç Revèst

Escrivan, traductor. Dialectològue, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

Mai d’informacions
I a gaire un article parlèt de las doas Vals d’Aran. Alora me metèro a imaginar :

- realistament un beçonatge que se fariá entre comunas de cada Val d'Aran e dals entorns, de comunas de la Val d’Aran de Gasconha (Arres, Bausen, Bossòst, Es Bòrdes, Canejan, Les, Naut Aran, Vielha e Mijaran, Vilamòs) s'afrairant amb las doas comunas de la val d’Aran de Provença (Bandòu e Sant Nari e d’autras comunas dal vesinatge interessaas), una ocasion de far parallèls e eschambis culturals ;

- coma un pantais que Bandòu e Sant Nari faguèsson lor Querimònia e que l'estat lor acòrde un estatut autonomic dal "Val d'Aran de Provença".
 
Aquel sòmi es l’ocasion de far un parangon entre las doas situacions. Anam comparar las dinamicas d’aquel pichin territòri pireneenc, la Val d’Aran de Gasconha, d’un costat e -coma la Val d’Aran de Provença es un territòri geografic ben pichin e amb pauc d’istòria especifica- Provença en general d’un autre costat.

Just avant, vaicí ce que l’istòria nòta sus Bandòu e Sant Nari.

Bandòu relèva a l’origina dal territòri de La Cadiera. En 1596 lo bearnés Enric IV dona lo fèu de Bandòu a Antòni Boier un militari pi anoblit. Sos descendents crèan en 1715 la basa dal vilatge amb d’autras familhas e se separa de La Cadiera. Per lo desvelopament dals vinhals e dal famós “vin de Bandòu” la comuna de desvelopa per aver 1 200 estatjants en 1789. Fuguèt e es ancara un luec de residença de celebritats.

Sant Nari relèva a l'origina dal territòri d’Oliulas. Al sègle XIVen, Oliulas deven una rica ciutat merchanda favorizaa per las franquesas obtenguás dals Comtes de Provença. L’espandiment es tal qu’al sègle XVIen lo senhor crèa en riba de mar un masatge nomenat “Sanct Nasari”, devengut pi per afebliment de la –s- intervocalica en provençal maritime “Sant Nari”. Après un lòng temps de procediment de justícia, en 1688 “Saint Nazaire” obtenguèt de Loís lo XIVen sa separacion d'Oliulas. En 1793, dal temps de la presa de Tolon qu’èra passaa als reialistas, lo cònsol de Sant Nari serà guilhotinat per aver transmés d’armas als angleses. Pichina victòria lingüistica, après un temps de trantalhs lo 12 de novembre de 1890, “Saint Nazaire” recupèra lo nom de “Sanary”, forma contractaa e graficament francizaa de “Sant Nari”. La comuna fuguèt un luec d’exili d’intellectuals alemands e austriacs antinazis. De notar parier que l’occitan gascon Jaume-Ives Cousteau i faguèt sos primiers assais d’aparelhs repiratòris en aiga prefonda.
En mai de l’interès torristic e natural existent dins las doas regions d’un costat la montanha e de l’autre la mar, los dos airals an una istòria rica.
 
1)    Los araneses de Gasconha conoishon -e gràcia a elos los autres occitans conoishem tantben - lor istòria. Dins las grandas linha –que sèm ren istorian- citam : en 1036 per lo mariatge dal rei d'Aragon Ramire 1° amb Gilberta de Foish (descendenta dals comtes de Comenge e eiretiera dal Coserans e de Foish), Comenge e la Val d'Aran intègran la corona d'Aragon. Los araneses se batèron còntra los comtes de Comenge per defénder lors dreches de contunh. En 1313 Jaume II confirma los privilègis dins lo document sonat la Querimònia que venem de festar los 700 ans d’existença.
 
Mas tot es ren bèl dins aquel tablèl. En 1794 la val d’Aran es aucupaa per los revolucionaris franceses. En 1812 la val es incorporaa al departiment francés de la Garona aut e totas sas libertats fugèron suprimiás. Sota la dictatura de Franco (1939-1975), Catalonha perde son estatut d'autonomia e l'occitan gascon aranés es interdich (a l’image dal catalan).
 
En 1978, la novela constitucion espanhòla de 1978 acòrda a Catalonha una autonomia politica e restablisse la Generalitat coma lo Parlament catalan. Un an après en 1979, en tota logica de solidaritat occitanocatalana, los catalans reconoishon las especificitats de la val. En 1990 lo Conselh General d'Aran e la foncion de Síndic son restablits. En 1994 l’occitan aranés es reconoishut lenga oficiala de la val a costat dal castilhan e dal catalan. Enfin, l’occitan es devengut lenga oficiala non solament de la Val d’Aran mas dal Principat de Catalonha tot a costat dal catalan despí 2006.
Los documents administratius, juridics, tecnics en occitan gascon aranés e los libres publicats e faciles d’accès dins nòstra lenga son la pròva de la vitalitat d’aquela val.
 
2)    Al revenge, nos sembla, mas demandam qu’a s’enganar, que los araneses de Provença coma los provençals en general an gaire de consciença istorica. Cu sap que los set papas d’Avinhon èran ren de papas franceses mas de papas occitans e de lenga occitana ? Que lo Comtat Venaicin -estat teocratic- fuguèt anexat per França sota la pression revolucionària solament en 1792. E que la Contea de Niça es solament francesa despí l’anexion de 1860.
 
E en parlar d’anexion, cu conoishe l’anexion dal Comtat de Provença per lo Reiaume de França dins las annaas 1481-1486 ? Frucha d’una manipulacion dals Estats de Provença –lo tèxte que votèron marcava que la Provença s’unissiá a França « coma un principal a un autre principal »-, lo reiaume de França lor prometèt quitament que Provença gardariá sas prerogativas juridicas. Aquelas clausula e promessa fuguèron jamai respectaas. La Provença devenguèt un subjèct de França coma una vera colonia. I aguèt cinc sègles de temptativa d’assimilacion diversa.
 
- Assimilacion politica, chambiament de las institucions per mens de pòire (poder) : achampats per lo primier còup en 1286 los Estats de Provença, union dals senhors provençals, de prelats e de la Comunitats (mena de municipes) èran un vertadier contrapés democratic dal pòire comtal. Que governèron Provença als periòdes que lo pòire comtal èra feble ò absent. Son remplaçats per lo Parlament de Provença a Ais en 1501 creat sus lo modèl dal Parlament de París. De notar mai qu’en 1590, lo rei bearnés Enric IV crea lo Parlament de Pertús, un parlament rival d’aquel d’Ais que refusava de lo reconóisher coma rei. “Raça raceia”, mai tardi l’actitud indocila d’aquel parlament qu’èra totun bastit “a la francesa” fa que partent de 1639 lo govèrn reial achampa solament una autra estructura -qu’a mens de pòire- l’Assemblaa generala de las comunitats de Provença.
 
- Assimilacion lingüistica, chambiament de la practica per anullar la visibilitat e dignitat de la lenga : l’ordenança de Villers-Cotterêts en 1539 impausa l'usança dal francés solet per los actes administratius.
 
- Assimilacion religiosa (catolicisme) : en 1545 Francés Ier promulga “l’Arrèst de Merindòl” e comanda una crosaa còntra los Valdeses de Provença, entrainant los chaples dals valdeses de Leberon. Mai generalament, comènçan las guerras de religion entre catolics e protestants en 1562. La populacion protestanta, importanta en Provença vist que i aguèt un long periòde de guerra e de resistença, finisse per se fónder dins lo motle religiós reial catolic. Lo protestantisme resiste coma pòt en Provença (Leberon) e un pauc melhor en Gavotina (territòris dal Comte d’Aurenja, valuá de Viera, Escartons de Cairàs, de val Pèliç...) e en Lengadòc (Cevenas...).
 
Lo desvolopament prematur d’una consciença parlamentària se fracassèt fàcia al centralisme francés que capitèt a se transformar en absolutisme. Las institucions en plaça coma la glèia amb la formacion de prèires a la “Sorbonne” e lo Parlament de París fuguèron de lònga los gardians de l’ideologia dal reiaume francés. Se conformar al motle èra lo mòt d’òrdre segon la dicha “una fed, una lei, un rei” e i ajustam justament “una lenga”.
De mai, cu conoishe la Republica de Marselha fondaa per Carles de Casaus a la fin dal sègle XVen ?
 
Qualques sègles après, la populacion de Provença a sempre consciença de sa dignitat.

-       Al nivèl de la consciença politica, en 1851 una part importanta resiste al còup d’estat de Loís Napoleon Bonaparte e ne’n paga lo pretz (deportacions en Guiana, en Algeria).
-       Al nivèl de la consciença lingüistica, avem una renaishença amb la fondacion dal Felibritge 3 ans après en 1854.
-       Al nivèl de la consciença religiosa, la populacion es sensibla a las idèas laïcas. Se la religion catolica garda una plaça importanta dins la societat amb las confrairiá de penitents, los “cèrcles” ò “chambradas” son tantben un luec de sociabilitat que rechampa dins un cafè ò una maison d’òmes sensa distinccion de condicion sociala e a las ideas progressistas.
 
 
Malgrat aiçò mai, lo centralisme perdurèt tant dins los Empèris franceses coma dins las Republicas francesas fins a aüra. L’absença de documents administratius, juridics, tecnics en occitan provençal, lo pauc de libres publicats en lenga nòstra e lor dificile accès (visibilitat, promocion, ecc.) dins la populacion son la pròva de manca de vitalitat d’aquela region occitana. E per fòrça, amb tot ce que venem de veire coma temptativas d’assimilacions.
 
Conclusion : a l’inversa de Provença, la Val d’Aran de Gasconha conoishèt un desvelopament de contunh de son autonomia. Per sa posicion a la brua d’Occitània, la Val d'Aran capitèt  a far d’aliança eficaças e –es aiçò qu’es formidable- per sa pichina talha trobèt un equilibri que respectèt sas especificitats entre las potenças regionalas de Gasconha, Lengadòc, Catalonha e Aragon e mai tardi de França e Espanha (coma lo faguèron los Principats de Mónego ò d’Andòrra). Aquela estrategia fuguèt paganta perqué aquela comarca dispausa d’un estatut de semiautonomia al dintre de Catalonha despí 1990. E Catalonha contunha fins aüra a sostenir lo desvelopament de l’autonomia occitana d’Aran.
De segur, la comparason a prepaus d’occitan es inegala entre una pichina val e tota una region d’Occitània. E lo resultat es inegal parier, mas a l’invers. Lo bilanç es favorable a la val d’Aran de Gasconha en comparason de Provença.
 
Alora poiem esperar que la Val d’Aran de Gasconha serà un exemple viu que l’autonomia occitana acompanha la salvagàrdia de l’occitan, la fiertat de son país, l’enveia d’entreprendre e l’enveia de faire avant.
I vivèm ren, mas i sèm anats un desenal de còups. Lo monde de la Val d’Aran de Gasconha sembla saber d’ont ven, cu es e ont va. La Val d'Aran es la soleta entitat territoriala de nòstra planeta a utilizar oficialament una forma d’occitan.
 

Referenças

-       La “Potentia” (Poténcia, dins lo sens d’Estat, causa qu’a un grand pòire) es un registre escrich en occitan qu’es lo rebat de las activitats dals Estats de Provença fuguèt presentat dins “Le Livre Potentia des états de Provence, 1391-1523” Gérard Gouiran et Michel Hébert éditeurs, 1997,  http://cths.fr/ed/edition.php?id=139
-       Maurice Agulhon “Pénitents et francs-maçons de l'Ancienne Provence”, 1968 e “La République au Village”, 1970
-       www.aran.org
-       http://www.lacadieredazur.fr/Historique.html?var_recherche=histoire
-       http://bandol.fr/index.php?option=com_content&view=category&id=329
-       http://www.ollioules.fr/decouvrir-ollioules/histoire
-       http://www.sanarysurmer.com/Decouvrir-la-ville/Presentation-de-la-ville/Historique

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Laurenç Gavotina
2.

#1 Adiu Matieu,

òc es ver per "Obros e rimos prouvenssalos". Mercés de l'aver ajustat !

Per lo nom de "Vau d'Aran" en Provença, alora, te pòio ren dire que ne'n sabo ren.
Mas me sembla que remete en causa l'ipotèsi basca d'Haran tant per l'auta val de Garona coma per aquela val de Provença. Perqué de bascos fins en Provença, semblariá ben gròs, e i a de limites al panvasconisme...

Autrament, per la pichina istòria, lo primier còup que veguèro aquel nom de "Vau d'Aran", èra sus l'autostrada, just après lo peatge de Bandòu. Qu'èro anat rescontrar Guiu Martin (que se'n tornava de Vachieras) per discutre e li prestar mon memòri de Mestria sus lo vivaroalpin al contact dal sud occitan (provençal e niçard). Dins tot aquel airal (aüra copat per l'autostrada) entre los quartiers de L'Escorcha e aquel de La Piòla, sonat lo quartier "dau Pònt d'Aran", avem d'emplecs dal nom "Aran" a baudre : la/ lo "vau d'Aran", "l'avenguda/ androna/... dau Pònt d'Aran", lo "Fortin dau Vau d'Aran", e mai recentament lo "campatge dau Vau d'Aran"...

  • 0
  • 0
Mathieu Castel Marselha
1.

Article bèu... Pòs tanben apondre que sota la republica de Carles de Casaus fuguèt estampat lo promier libre de Marselha en Provençau, per d'evidentei rasons nacionalistas... E per que siegue ben clar, lo nom originau "Obros e rimos" devenguèt "Obros e rimos prouvenssalos".


A despart d'aquò, l'a una rason particulara a n'aqueu nom de "Val d'Aran" en Provença ? Me ramenti que m'avia trucat lo promier còp que me ne'n avisèri...

E sabiau pas que Sant Nari se disia oficialament "Saint Nazaire" fins a 1890... Aquela tuba !

  • 2
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article