Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

David Kelly o lo mòrt de tròp

Joan-Marc Leclercq

Joan-Marc Leclercq

Musician de profession, autor d’un líber de conversacion suu gascon, d'un roman istoric "Ucraïna", d'un diccionari de rimas e de duas pèças de teatre.

Mai d’informacions
Mès anar mès, sembla plan que la guèrra d’Iraq de 2003 estoc l’operacion terrorista màger deu sègle actuau. Segon l’institut de sondatges britanic Opinion Research Business, lo nombre de tuats atenhoc lo milion mentre la revista scientifica medicala britanica The Lancet estimava a 655 000 la quantitat de victimas civilas e militaras.
 
Solide, tot lo monde (o gaireben) se bremba de l’incresibla manipulacion deus Aliats ende hèr empassar a las opinions publicas de lors paises lo hèit que Saddam Husayn possedissèva armas de destrusida massiva que representavan un dangèr vertadèr ende la region tota.
 
Calerà un jorn i consacrar una cronica complèta end’analizar la tecnica d’ahumada exemplara utilizada peus expèrts de la comunicacion governamentala anglo-saxona, tecnica que caleré cada ciutadan estudièsse a l’escòla ende n’estar pas la victima a son torn. Mès es pas lo subjècte de uei.
 
Sovent lo monde, a maugrat deux nomeroses exemples que l’actualitat nos balha cada annada, refusen de créser que los govèrns de paises  “democratics “ poscan passar l’òsca end’arribar a loras miras. Aquò se pòt explicar per duas rasons:
Lo hèit que lo petit monde es haut o baish pro aunèste pr’amor de son educacion, e que pòt pas imaginar que quauqu’un  “de plan “ posca l’estar pas. Se cau brembar de la frasa atribuïda a Joseph Goebbels, lo ministre de la Propaganda nazi:  “Mès una mentida es gròssa, mès i a monde ende la seguir. “ (Je größer die Lüge, desto mehr Menschen folgen ihr).
Lo nombre d’informacions cada jorn dividís l’impacte de caduna. Sepelits devath las novèlas, lo monde reagís gaireben pas pr’amor deu pes e de l’encadenament de las nautats. Aquò es una tectnica plan utilizada.
 
Lo cas de David Kelly es un drin a despart. Se torna plaçar justament dens l’epòca e au bèth miei deu subjècte evocat mès haut. Ne pensaratz çò que voleratz.
 
David Kelly, nascut a Rhondda (País de Gualas), estudièc a las universitats de Leeds, de Birmingham e d’Oxford, on obtengoc un doctorat de microbiologia.
 
Dens las annadas 80, estoc emplegat deu ministèri britanic de la Defensa coma expèrt en guèrra biologica. Estoc tanben mandat 37 còps en Iraq a tribalhar ende l’Organizacion de las Nacions Unidas.
 
Lo 27 de heurèr de 2003, a Genèva, auré dit a un testimòni de l’ONU coma èth que,  “s’Iraq es atacat, seré trobat assassinat dens un bòsc. “
 
Lo 29 de mai de 2003, lo jornalista Andrew Gilligan de la BBC declarèc dens l’emission Today programm que lo govèrn britanic avèva benlèu exagerat (en anglés to sex up) las pròvas de l’existéncia de las armas de destrusida massiva de Saddam Husayn, segon un informator plan plaçat deu ministèri de la Defensa.
 
Un mes mès tard, lo secretari d’Estat de la Defensa escrivoc a la BBC e a d’autes jornaus qu’aqueste informator s’apelava David Kelly. Estoc lavetz dus còps interrogat (rustament) per una comission parlamentària que declarèc èra un  “testimòni non hisable “.
 
L’endeman de la dusau entrevista, David Kelly estoc trobat assassinat dens un bòsc pas tròp aluenhat de son ostau, las venas deu punhet esquèr talhadas. Lo rapòrt de polícia conclusís a un suicidi.
 
Totun, los dus secoristas Vanessa Hunt e Dave Bertlett, arribats sus plaça en purmèr se pausan questions en deceme de 2004:  “I avèva pas fòrça sang. Quan quauqu’un se trenca una artèria, la sang chorra a barreis. Pensi qu’es granament improbable qu’estosse mòrt de l’alebadura au punhet. “
 
Las pròvas de la mòrt, lo rapòrt post mortem e los imatges deu còs estón classificadas per una durada de 70 annadas. Un grop de mètges britanics dambe lo fisician Michael Powers contectèc lo rapòrt en tot s’apujar sus la chicòia quantitat de sang suu lòc.
 
The Independent publiquèc un escambi contradictòri entre jornalistas, Miles Goslett que demandèc qu’una contra-enquèsta seriosa estosse miada, e John Rintoul que sostengoc pensar la version oficiala es faussa seré una  “fabla ridicula e shens de shuc inventada per teoricians deu complòt. “
 
Adara ac sabèm plan, armas de destrusida massiva n’i avèva pas brica en Iraq a maugrat deus rapòrts fòrça sexy deu govèrn Blair e de la CIA, e deu discors convencent de Colin Powells a sus l’empont de las Nacions Unidas. Lo país es desbaratat per una guèrra que perdura dempuèi onze ans. Onze annadas de malastre que son cadudas suu cap d’un pòble mentre los fautius d’aqueste crimi gausissan d’una brava retirada daurada au sorelh.
 
E de qué demòra d’un Davis Kelly? Gaireben ren. Èra benlèu un eròi oblidat de la vertat, deu quau demorarà fòrça mensh dens l’istòria que non pas Tony Blair o George Bush.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Gabrièu Balloux Bordèu
5.

Triste mondegaunit de crimes, de violença ! Se guèitam un pauc les causas de tot aquò, qué tròbam ? Principalament :
- L'argent
- Los fanatismes (religios, patriotics, ...)

  • 1
  • 0
Joan-Marc LECLERCQ
4.

#1 Bon, èi comprés que me calerà lèu denonciar l'imperialisme rus (e francés dambe la medisha aviada) abans qu'uns legedors deu Jornalet me pengèssen sus plaça publica pr'amor de "agitpròp" pro-post-sovietic. Ne sortirà benlèu un devís ès clar, avètz rason.

  • 2
  • 0
Navi
3.

Urosament i a Leclerq dins Jornalet, sos articles son los mai qualitadoses

  • 14
  • 0
BOURDON Pau
2.

Hèra interessant. Mercés per aqueste article.

  • 3
  • 0
Cristian FORMENT AGEN
1.

Es espéssa vòstra imaginacion e orientada, car èra pas David Kelly, mes Davidov Kellyoff; èra pas Andrew Gilligan, mes Andrei Gilliganski; èran pas Vanessa Hunt e Dave Bertlett, mes Larissa Hunchev e...que te sabi ieu; èra pas Irak, mes Afganistan.

  • 3
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article