Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Religion

Joan-Marc Leclercq

Joan-Marc Leclercq

Musician de profession, autor d’un líber de conversacion suu gascon, d'un roman istoric "Ucraïna", d'un diccionari de rimas e de duas pèças de teatre.

Mai d’informacions
Sabètz qu’i a subjèctes qu’enmalissen, e que los dus màgers son la politica e la religion. Sabètz tanben que los dus son mesclats, lavetz que caleré pas, çò qu’es dejà un subjècte qu’enmalís tot sol. Se volèm balhar un panorama complèt  de totis los punts de vista sus la religion, la cresença e la fe, mès de dètz ans de Jornalet ne serén pas pro. Au mensh, vau vos balhar lo men.
 
Soi nascut dens una familha estranha per çò qui es de la religion. Mons pairs son atèus, van pas jamès a la glèisa, lhevat, coma fòrça monde, endeus maridatges e los entèrraments. Per contra, èi seguit una educacion religiosa tot mon mainadèr. Cresi que ma mair a tostemps guardat de cap a la religion e a las personas cresentas un gran respècte, e s’es tostemps adobat cada dimenge de matin una platja orària de las tranquillas en nos mandar a la missa, ma sòr e jo.
 
Començatz de conéisher ma tintèina obsessionau se legissètz lo Jornalet, qu’es la manipulacion. Es per aquò qu’èi lèu deishat tota hisança au vielh curat ensotanat de Sent Simon quan èi flairat qu’i avèva quicòm que trucava au nivèu istoric dens l’ensenhament que nos balhava.
 
Coma mès d’un dròlle de ma generacion, lo divòrci dambe la fe estó clar e net, sustot que calèva a l’epòca causir entre Diu e lo Rock’n’Roll, o tanben entre la religion e la pensada progressista (pensi qu’adara los temps an plan cambiat).
 
Après doncas un periòde pro long d’ateïsme militant e intransigent (qu’es tanben, dambe l’escart una auta religion mascada), èi viatjat, èi encontrat monde, mercés per part grana a l’Esperanto. Dus elements m’an ajudat d’evoluar: lo purmèr estó mon maridatge dambe una Polonesa catolica practicanta. End’evitar de vos lançar las sietas au cap, l’amor vos hè trobar relativisme aquiu on ne trobavatz pas abans. E atz mès de possibilitats d’evoluar au contacte de monde diferents que non pas au demiei deus vòstes.
 
Lo dusau element estó que m’aperceboi de çò que lo catolicisme èra pas lo sola doctrina que pretendava portar la vertat lavetz qu’èra au miélher una simpla vision particulara deu monde, e qu’au contra, uns biaises de pensar antireligioses portavan tanben lor dòsi de contradiccion e de simplificacion enganairas.
 
Ne vasoi pas cresent, mès comencèi de portar mon interés non pas sus çò que lo monde podèvan pensar, mès meslèu sus çò que hasèvan. Èra aquò la debuta de la “pensada fraccionada”. Es atau que’s pòt comprénguer que l’esquèrra politica francesa preng sons rasics dens lo cristianisme, çò que hè fòrça plaser a mos amics mès qu’es luenh d’estar faus.
 
Per çò qu’es de l’existéncia de Diu, èi virat de cap a un agnostisme tendéncia atèu, o benlèu un ateisme tendéncia agnostic, vai-te’n saber. Çò de màger es de guardar un esperit daubèrt e de hòragetar pas los autes biaises de pensar a priòri.
 
Ne cresi pas a la reïncarnacion per exemple, mès aqueste teoria, d’una poesia de las granas, s’amerita totun d’estar considerada e los que la tenguen coma cèrta d’estar pas trufats. Aquò dens l’encastre de la racionalitat, que demanda de negligir pas ren.
 
E puèi, de tot biaish, tot es pas qu’una question de definicion.
 
Se Diu es definit coma un vielh barbut (mascle, solide, anatz pas imaginar una hemna coma divessa!) qu’espia lo monde dempuèi lo cèu d’una blanca nubla estant, solide que’m cau pas comptar au demiei deus cresents.
 
Se Diu es “aquò” qu’as creat la Tèrrra, es diferent. Cau saber se la Tèrre s’es hèita per una volontat o un azard. La diferéncia es pas tan grana qu’aquò, pr’amor qu’es gaireben impossible de provar.
 
Podètz cambiar lo mot de “Diu” per “la Natura” per exemple, aquò vos balharà un espiar diferent culturalament e la resulta serà gaireben la medisha.
 
Quitament s’èi ma pichona idèia aquí dessús, guardi una dòsi de dobte, per racionalisme coma èi dit, e puèi m’interèssi mès a las teorias contràrias a la meuna que non pas a las que son pròchas de jo pr’amor que las coneishi plan dejà e podon pas m’enriquir tan que las autas.
 
End’acabar, ajusti que cau hèr una importància màger entre nocions que son aparentament ligadas: la fe e lo culte. Coneishi adara fòrça deïstas que cresen en un èster superior qu’es a l’origina de la creacion deu monde, shens pr’aquò seguir las règlas edictadas i a longtemps per òmis d’una auta epòca.
 
A cadun de causir son camin.
 
(Acabi per una frasa seriosa, aquò que marca plan per un subjècte tan grèu) 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Gaby Balloux Bordèu (exiliat a Nancy)
8.

#7
Ètz un filosòfe !
Au fèit, a quand una cronica sus la Guadelopa ?

  • 1
  • 0
Eric 971 Tibou
7.

Desempuish que barrutli, que me freti aus diferents cèrcles de l'occitanisme, èi sentit e comprés que lo Caius Iulius Caesar avèva rason : "Garumna flumen gallos ab aquitanis dividit, hi omnes...... DIFERUNT" haut o baish : los aquitans son diferents deus autes. Los gascons an quauquarren mei que los autes occitans an pas. Un aubir, un (bon) sen, un cèrt destacament a las causas e una facultat a l'auto-derision, un sens practic, una adaptabilitat activa... Aquerò per las qualitats. Defauts n'am, tanben : inconstància, esparvolèr, tendéncia a la pelejada estèrla... N'es pas lo prepaus. Gasconisme = filosofia de vita, mei que mei : judici, cert, aubir (du bon sens). Reïncarnacion ? Òc ben entà poder melhor compréner los perqués de l'existéncia actuala.
Per jòc, èi constatat que de grans occitanistas son Peishs : Esquieu, Lafònt, R. de Pèira, R. Martí... donc, dab un carma cargat e causas de reparar per amor d'ex incarnacions on hasón un gran tòrt, a un país, son pòble, sa lenga e sa cultura ? M'amusi.
Estudiar las religions shens proselitisme per compréner melhor perqué l'aute pòt estar diferent.

  • 1
  • 0
Gaby Balloux Bordèu (exiliat a Nancy)
6.

#4
Tròbi tanben qu'aquò's un sutgèit que meritaré d'èster crosat dens d'autes articles. Cresi que dens lo mitan occitanista, n'en parlan pas tarriblament.
Estudiar les religions a l'escòla, perqué pas, mès pus precisament : les estudiar totas, e demb una vision critica e comparativa, çò qu'en pénsatz ?

  • 0
  • 0
Maime Limòtges
5.

#4 Lo gasconisme es 'na mena d'espiritualitat ??!!?? Pòdes-tu nos explicar quò ?

  • 0
  • 0
Eric 971 Tibou
4.

L'article m'a atirat e èi enqüèra hami un cop lejut. E set. Soi pas solide d'ic aver tot encapit.
En Alsàcia, duas oras d'ensenhament de religion son obligatorias dens l'emplec deu temps de tot collegian. ço qui hèi regularament bramar la Libre-pensée, los sindicats de l'ensenhament exagonaus e companhia. Estudiar las religions coma mestior culturala, vaqui una idea qui desclucaré las uelhèras ! Voler hort o mort convertir l'aute es un pecat d'orguelh e de vanitat. Ex seminarista au pichon seminari d'Agen entre 11 e 14 ans (e nada pedofilia en vista...), n'engolii de doctrina e de culpabilizacion permanenta. Adara causissi la mea fe, gràcia au catarisme, au bodisme e au gasconisme.
Mei de desvolopament en un article mei Joan Marc ?

  • 4
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article