Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Non-violéncia, Rosenberg e las susmautas de Detroit

Joan-Marc Leclercq

Joan-Marc Leclercq

Musician de profession, autor d’un líber de conversacion suu gascon, d'un roman istoric "Ucraïna", d'un diccionari de rimas e de duas pèças de teatre.

Mai d’informacions
I avèva quauquarren de bon pervéser, après los eveniments sagnoses de París e Copenaga, es que cadun anère de sa morala, de sa conclusion, los uns disent que calèva mès de republica, los autes mès de libertat, o mens de libertat, autes encara volón mès de laïcitat, o mens d’immigrats, enviar mès de soldats en Africa, mès de mejans ende l’armada, o ende l’Educacion Nacionala, restablir lo castig de mòrt contra los que cantan pas la Marseillaise, e sabi pas qué encara.
 
Éi sustot remercat un mot qu’èra absent de totis los debats e comentaris: lo de “non-violéncia”. Sembla que sia pas un pensament endeus cronicaires o òmis politics franceses. Las famosas “valors de la Republica” qu’estón citada un bon centenat de còps dinc a la hartèra, quitament se demòran teoricas (Belgica e Grana Bretanha son pas republicas mes lors estatjants vivon pas coma sauvatges tanpauc) semblan fòrça mès apropriadas aus uelhs franceses que non pas lo concèpte de “non-violéncia” qui totun, ajudèc Gandhi e los Indians de liberar lor país.
 
Los frairs Kouachi e Koulibali son passats per l’escòla “de la Republica” e i son demorats onze ans, es lo temps obligatòri pervist per la lei. Auré pas estat possible qu’estossen entrats en contacte dambe un biaish de pensar non-violent, coma lo que preconiza Jacques Salomé? Estosse una prioritat d’inculcar aus joens rapòrts pacifics entre los umans coma valor purmèra (que’s pausa pas en contra de quina religion que sia), benlèu, disi plan benlèu, lo monde ne seré drin diferent. Aquò vau tanben endeus profanators de cementèris o los militants deus dus costats que hèn a trucs e a patacs a l’entorn de la paishèra de Sivens.
 
Avèvi dejà evocat aqueste problèma lo 13 de genièr dens ma rubrica setmanèra.
 
Puèi, coma se ditz, “azard de l’istòria”, lo 7 de heurèr de 2015, sia exactament un mes après los atemptats de Charlie Hebdo, se moriscoc lo psicològue american Marshall Rosenberg. Son òbra màger èra la creacion d’un procediment de comunicacion non-violenta, sovent abracat en CNV.
 
Dens las famosas conferéncias qu’animava dambe la monaqueta d’una girafa e la d’un chacau, n’explicava lo caminament per quate estapas essencialas:
 
— saber observar sens jutjar.
— saber exprimir sons sentits.
— saber exprimir sons besonhs.
— saber demandar sens exigir.
 
Es un bon trabalh personau enriquider qu’ajuda de destriar las hèitas de las opinions, mes tanben d’estar clar dambe se medish e atentiu a l’aute.
 
Es benlèu pas un azard, per contra, se Rosenberg se consacrèc a l’estudi de la comunicacion non-violenta. Quan avèva pas que nau ans, la vila on demorava, Detroit, estoc lo teatre de susmautas interetnicas fòrça violentas mentre las qualas trenta-quate personas perdón la vida e siès cents estón nafrats.
 
Segon çò que se digoc a l’epòca, l’acarament comencèc per insultas de la part d’un òmi néguer de cap a l’amigueta d’un marinèr blanc per un caud ser de junh de 1943.
 
Las rumors acabèn d’en·huecar la vila: una horrèra de blancs auré getat au riu una maira negra dambe son drollet mentre una gojata blanca seré estada forçada e tuada per un grop d’òmis néguers suu pont de Belle Isle. La susmauta perdurèc tres dias sancèrs.
 
Podèm pensar rasonablament qu’aquestes eveniments an jogat fòrtament suu joen Marshall Rosenberg, qu’èra encara un dròlle mes qu’estoc solide butat e mercat per la violéncia que’s descabestrèc a l’entorn d’eth.
 
Es atau sovent que l’umanitat avança, d’un eveniment tragic, l’òmi tròba la fòrça d’analizar e de comprénguer ende que se debanèssa pas mès.
 
Lhevat endeus atemptats de genièr, ça’m par.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Gaby Balloux
5.

Atz bien rason, la non-violéncia n'es pas erijada coma valor importanta dens nòsta(s) societat(s). La non-religion tanpauc. Tot lo monde ditz que fau respectar les religions etc. etc., lo conselh superior dau culte musulman, etc., l'antisemitisme es un crime etc. Segur que fau pas tuar quauqu'un a causa de sa religion ! Mès n'èi pas entendut, enlòc, botar la non-religion coma valor importanta. Digun n'a tornat botar les causas en plaça .

  • 0
  • 0
Gaby Balloux
4.

Atz bien rason, la non-violéncia n'es pas erijada coma valor importanta dens nòsta(s) societat(s). La non-religion tanpauc. Tot lo monde ditz que fau respectar les religions etc. etc., lo conselh superior dau culte musulman, etc., l'antisemitisme es un crime etc. Segur que fau pas tuar quauqu'un a causa de sa religion ! Mès n'èi pas entendut, enlòc, botar la non-religion coma valor importanta. Digun n'a tornat botar les causas en plaça .

  • 1
  • 0
Joan-Marc LECLERCQ
3.

A JCD :

Solide que lo concèpte de non-violéncia ende las populacions oprimidas se pòt questionar.
Am totun un exemple fòrt : lo d'India e de Gandhi qu'acacèn los Angleses (arren qu'aquò !) d'un biaish pacific, mes soi pas un especialista ende ne parlar precisament.

Après, i a lo punt de vista d'Albert Camus qu'es interessant, eth qu'a conegut las violéncias de guèrra de liberacion d'Argeria quan sa mair i vivèva encara. Èra fòrça mens estrambordat per las bombas que los intellectuaus franceses (màgerment Jean-Paul Sartre a qui s'acarèc) mentre qu'èra totun partidari de l'independéncia.

Lo Marek Edelman, que citèc dens una cronica recenta, sostenguèva la luta deu pòble palestinian mes condemnava los atemptats suicidis. Benlèu uque cada situacion a sa responsa pròpia.

Un subjècte apassionant (e apassionat).

  • 1
  • 0
Nicòla.S TOLOSA
2.

Grand mercès per aquel article!
Tan plan que "Soi Charlie" es estat mai "vendable" que non pas una formula de non-violencia e de frairesa...

  • 0
  • 0
JCD
1.

Mercés Joan-Marc per aquel article sensenat que parla d'un òme de la teoria non-violenta plan agradiva e apasimanta. Se parlet p'unpiau de sa mòrt segur dins los mèdias, se'n fau pas estonar embarrats que son dins la pensada automatica ataca-ripòsta, ofensa-rancòr, çò que s'es totjorn fach per lo monde.

Una question totparier, quò es quauquaren que m'es estat dich mai d'un còp e que balha de qué se carcular , quò es de saubre si se pòt legitimament demandar d'aplicar lo principi de non-violéncia (que siá en paraulas o en actes) a las minoritats oprimidas/patissentas coma los Negres, las femnas, las classas socialas desfavorizada,.. Siriá paternalista o un privilegi de dominant de zo far, m'an dich.
Ai quauquas idéias sus lo subject mas ieu siriá interessat per aver las responsas d'autras gents aquí dessús.

  • 5
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article