Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Afar Merah: la premsa locala mès liura?

Joan-Marc Leclercq

Joan-Marc Leclercq

Musician de profession, autor d’un líber de conversacion suu gascon, d'un roman istoric "Ucraïna", d'un diccionari de rimas e de duas pèças de teatre.

Mai d’informacions
Sabèm que lo regime deus elegits que coneishèm, ende plan foncionar, deuré seguir dus principis:
 
— que los elegits aubesiscossen a la volontat deus que les an causits.
 
— que los electors sian informats de çò que’s debana en de poder causir de plan.
 
Se lo purmèr principi es un debat a despart, lo segon es encara mès senticós. La question es tostemps de’s demandar se los jornalistas son vertadèrament liures de díser o d’escríver çò que volon, o se son limitats d’un biais conscient o pas, per lor ierarquia.
 
Per çò qu’es deus jornaus de papèr, seré benlèu drin innocent de maginar que la premsa d’opinion (lo nom est clar) ensaja pas de hèr passar un biais de pensar, qu’es, solide, lo de(s) son(s) proprietari(s). Sufís pas que de’s clinar sus la lista deus possessors deus grans títous exagonaus ende comprénguer totis los interesses que’s podon mesclar a la redaccion d’un quotidian (Le Figaro = grop Dassault -fabricaire d’armas-, Le Monde = BNP -banca-, Libération = SFR, Virgin Mobile, etc …).
 
Lavetz, e podèm pas pensar qu’existís une diferéncia entre la premsa dita “nacionala”, que pertòca totis los estatjants de l’estat e la dita ”regionala”, de la quala los possedents son mens un contacte dambe los grans lobbies e lors intereses?
 
Un exemple me veng a l’esperit: l’ahar Merah.
 
Segon qu’espiatz la television d’Estat francesa, las cadenas exagonalas o que legissètz La Despacha deu Miejorn, auratz pas lo medish punt de vista suu l’ahar. Lo jornau tolosenc balha un esclairatge diferent dempuèi la debuta de l’istòria. Estoc eth qu’expliquèc:
 
— que Claude Bardon, ancian director deus Renseignements Généraux e responsable de l’arrestacion deus sòcis d’Action Directe declarèc que Merah èra sense de dobte quauqu’un que trabalhava endeus servicis secrets franceses.
 
— qu’Yves Bonnet, ancian patron de la DST, confirmèc aquò.
 
— que la fica de rensenhament de Merah, mercada de la letre S, sia de “hauta securitat”, s’èra volatilizada en 2008, au moment de la creacion de la DCRI.
 
Lo mès susprenent, es que La Despacha hè paréisher articles que, sus un siti alternatiu de la telaranha, seré lèu qualificat de complotista.
 
Atau, lo 9 de junh, un tèxte titolat “Albert Chennouf, pair d’una victima de Merah entenut a la Gendarmeria” torna botar en question clarament la version oficiala. Albert Chennouf es lo pair d’un deus militars qu’estón tuats dens l’atentat de març 2012 a Montauban. Segon eth, “lo poder francés nos amaga la vertat”. Portèc un clam en justícia contra X pr’amor que se sentís miaçat per “pressions” e “intimidacions” ende pas perseguir sa cèrca de la vertat.
 
Mès qu’aquò, En Chennouf parla deus documents vidèo que seren estats en possession deu pair de Merah eth medish e que, segon eth, estón crompats uns 30.000 euros per agents franceses deu rensenhament, dinèrs gràcias aus quaus En Merah se crompèc tèrra dens son país.
 
Tostemps segon En Chennouf, aquestas vidèos provavan que lo “tuaire a l’escóter” èra la victima d’una manipulacion de la DCRI ende lo quau trabalhava. Lo pair de la victima ensagèc d’encontrar lo pair deu terrorista quan aqueth èra a Tolosa per la fin deu mes de mai, mes s’i escadoc pas.
 
Sens de saber se tot aquò es vertat o non, la question es de’s demandar pr’amor aqueths elements deus importants dens un ahar que segotiscoc lo país sancèr hèn pas pas la “Una” deus jornaus televisats e escrits a l’escala estatala. Lavetz que las hèitas ligadas au terrorisme son l’objècte d’una cobertura mediatica suberdimensionada, es estonant de véser que la Despacha deu Miejorn es la sola de relaiar informacions aquò dessús.
 
Ne podèm dedusir que la premsa locala es sistematicament mès liura que non pas l’exagonala? Establir una règla me sembla drin perilhós. Solide que los patrons de jornaus ditz “regionaus” an tanben lors grops de pression (a una escala mès redusida) e lors intereses dens la vida politica, sociala e economica deu parçan on venen lor publicacion.
 
Cau doncas milhor s’entresenhar sus un ahar que pertòca la politica au nivèu de l’Estat dens la premsa locala e recipròcament.
 
Sola excepcion: lo Jornalet, solide! Son independéncia es pas d’estar botada en dobte.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Joan-Marc LECLERCQ
5.

#4 Encoratja pas, mes empacha pas tanpauc.
Aquò significaré que los mèdias exagonaus esconen informacions (susmauta en Islandia, cauma en Guadelopa, charradissas suu TAFTA) pr'amor que son pas seguras, çò qu'es pas lo cas (Quitament se pòt estar).

  • 1
  • 0
Felip Martèl Montpelhier
4.

Es pas la Dépêche qu'avia a passat temps surtit un afar Baudis en liason amb l'afar Alègre, ço qu'avia desbochat sus pas ren, senon de rumors sens fondamenta ? Aquo encoratja pas a préner au serios las "revelacions" d'aqueu jornau, non ?

  • 2
  • 1
antalya apraquital
3.

Per la premsa liura, n'i a pas òm es totjorn lo presonier de qualqu'un E en França la premsa es subvencionada .. de per qué ? lo mond crompan pus los jornals, per de qué : n'an un confle de las asenadas e del politicament correct. Tanben aurem pas jamai un jornal coma lo Washintong post que faguèc caire Nixon.... La premsa es lma serviciala del poder !

  • 4
  • 0
antalya apraquital
2.

#1 Los pôlitics fan carrièra que siaguessa d'esquerra de dreita e los extremas. fan l'escòla del poder.
E la politica talentosa es de far messorgas, ne'n balhar lo mens possible, e far crèire a cadun que sias de son costat.
Se caldria despertar un briu e se díser que la politica d'enant un bel briu es acabada....
Demai amb lo troç de govèrn europenc 80% des la leis son fachas a Bruxelles es a díser que los politics riscan pas de cambiar quicòm, son aqui per far des remolinadas et far crèire que pòdon cambiar la causas e far durar lo temps del poder. Qu'aquò capitessa mal i aurà totjorn una pichona plaça dins un recanton, una region, una municipalitat o al parlament europenc.

  • 1
  • 0
Lachaud
1.

E, nos politics dins tot aquò, son liures de chausir? o ben se fan elire per los que los paian?
Autre còp la politica davala dins lo pòple. Los deputats anavan cerchar lòr votz dins tots los quartiers e dins los petits borgs. Perque, uei quasi tot lo monde bodan la politica?
A la liberacion "l'echò dau centre", lo jornau dau parti comuniste limosin se vendia coma daus petits pans. Perque uei en son arribats a purar de las subventions? Quo es pas la fauta au sistem comuniuste mas aus comunistes limosins qu'an pas saugut s'adaptar. Uei, òm pòd i legir : "una sola paraula pendent la guerra ;resistar". Son tombats, aura, dins la colaboracion coma los qu'apelavan " l"ennemic de classa".
Tornaram lo temps ente los jornaus, los politics obeiran a la volontat dau monde d'en bas e qu'auran pus besonh de subvencions. Mas se denonçaran las inegalitats regionalas (e pas solament las inegalitats socialas) e se faran en occitan o ben en revendicant l'occitanitat.

  • 2
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article