Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

L’estranh Sénher Mélenchon

Jean-Luc Mélenchon
Jean-Luc Mélenchon
Joan-Marc Leclercq

Joan-Marc Leclercq

Musician de profession, autor d’un líber de conversacion suu gascon, d'un roman istoric "Ucraïna", d'un diccionari de rimas e de duas pèças de teatre.

Mai d’informacions
Peus occitanistas e autes defensors de las lengas, Jean-Luc Mélenchon es lo simbèu deu “jacobin” d’esperit barrat, se’n pòt existir un d’esperit daubèrt. Perqué pas, mes lo subjècte es pas aquiu.

De tot biais, l’ex-gavidaire deu Partit d’Esquèrra se hè remercar per sas pausicions en contra de las lengas minorizadas, e aquò dinc au quite tibetan. I a paucs politicians de l’exagòne (e d’endacòm mès) que justifiquen l’aucupacion de Tibet per l’Estat chinés. Mélenchon ac hè! L’imperialisme lo geina pas.

Sembra un pensaire d’esquèrra deu sègle passat qu’auré pas sabut evolucionar. Per contra, se diguètz aus militants deu Front d’Esquèrra que lor capdau a las lengas en òdi, vos creseràn pas. Èi hèit l’experiéncia. Pr’amor? Eths medishes son benlèu receptius e favorables a la promocion de las lengas, mes es pas una tematica qui’us es cara o que’us interèssa mès qu’aquò.

Mes dens lo maine deu politic, i a mès misteriós dens la personalitat de JLM.

Mélenchon, èi constatat mès d’un còp, servís d’espaurugalh electoraul end’aquestes que volerén votar a esquèrra. Una simpla enquista realizada au près d’1 persona (ma mair) m’a muishat clarament que podèva foncionar com repossader. A la demanda: “Perqué vòtas pas FdE, tu que vòus votar a esquèrra”, 100% deus enquistats (ma mair) a responut d’instint: “Ende aqueste (bip) de Mélenchon? Risca pas.”

Un petit retorn au passat. Lo 21 d’abriu de 2002, Lionel Jospin, capministre socialista privatizaire se hasèva eliminar deu dusau torn de las eleccions presidencialas. Èra un vertadèr tèrratrem politic. Se tornam véser imatges de l’epòca, qui èra lo mès esmalit contra los electors d’esquèrra qu’avèvan pas votat socialista “pr’amor de tau o tau detalh que’us agradava pas” e qu’avèvan fotut lo país “dens la mèrda”? Aqueste fidèu deu partit au miei deus fidèus èra lo ... Jean-Luc Mélenchon. A l’epòca èra ministre delegat a l’ensenhament professionau.

Èra lo moment quan me soi dit: “A l’esquèrra deu Partit Socialiste, i a un baloard que s’es dubèrt endeu que vòu recuperar l’electorat progressista”. E de qué se passèc?

Estoc lo Mélenchon que prengoc lo baloard e que’u tapèc autanlèu. Eth, un fidèu de Jospin epòca privatizacions e politica liberala, que veng lo campion d’una esquèrra drin esbarrida.

Lo tipe es intelligent. Es cultivat, es professor de francés dotat d’una licéncia de filosofia. Sap çò que ditz, parla fòrça plan. Lavetz, pr’amor sas exageracions publicas, de s’atacar au jornalistas, cap pelat o pas, pr’amor sas errors mediaticas qu’empachan lo monde “senats” o que’s sentiscan moderats de votar end’eth? De mès, es benlèu lo sol politician qu’aja declarat: “Populista, jo? Assumissi!”
 
La conservacion deu poder per dus partits passa per un vocabulari plan causit dens los mèdias, lo d’ ”extrèma”, o de “partit de govèrn”, dambe un efèit fòrça eficaç sus l’electorat. Èi sovent ausit díser “Jo, vòli pas votar ende los extrèmes, prefèri los moderats”. Mélenchon, dambe sas esmalidas mediaticas les ahortís dens l’idèa qu’a l’esquèrra deu PS i pas que lo caòs. De mès, èi tanben ausit díser que lo tipe gaimatejava la botelha, çò qu’es pas provat (ac pensi pas personalament), mes qu’es l’impression catastrofica balhada per sas desbondadas descabestradas.
 
Lavetz, la question es: se lo Mélenchon se compòrta com un palhassa au servici deu Partit Socialista, aquò’s lo frut de sa personalitat o una volontat de conservar una situacion dens son estat actuau?
 
Ende jo, la politica es pas l’òbra de “Potonorses” e la possibilitat d’un còp torçut ende guardar lo poder es tostemps possible. Lavetz, l’idèa d’un Mélenchon sosmarin deu PS me sedusís e es mès respectuosa ende lo piri de’u créser mès mandret que non pas pegassòt.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Jacarnac
1.

Se per cas comprenetz lo catalan, aconselhi aqueste article:

Mélenchon, l’antipàtic carismàtic
“No es tracta de dir que la salvaguarda de les llengües i cultures regionals condueix automàticament a la secessió, al particularisme i al comunitarisme. Això no és la meva intenció! Però tinc la intenció de dir que el risc existeix.” Així doncs el senyor Mélenchon considera alguns elements patrimonials com una amenaça. La citació és interessant, és com això de dir que el problema seria la cultura basca en si mateixa i no el terrorisme d’ETA. Aquesta manera de pensar recorda els raonaments característics de l’extrema dreta que associa l’islam a l’islamisme i l’islamisme al terrorisme per designar el musulmà com l’enemic. Que l’extrema dreta consideri les diferències culturals com un ..."

https://historiesdeltempsdavui.wordpress.com/2012/04/13/melenchon-lantipatic-carismatic/

  • 10
  • 1

Escriu un comentari sus aqueste article