Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Quicòm d’estranh dens l’edicion francofòna

Joan-Marc Leclercq

Joan-Marc Leclercq

Musician de profession, autor d’un líber de conversacion suu gascon, d'un roman istoric "Ucraïna", d'un diccionari de rimas e de duas pèças de teatre.

Mai d’informacions
I a, a còps, hèits o chifras que sufissen sens que calèsse ajustar comentaris superflús.
 
L’aute jorn èri a escotar France Info, au moment de la cronica A livres ouverts, on libraris independents balhan conselhs de legida aus auditors. Interessant, doncas.
 
Totun, una serie de detalhs aperèn mon atencion.
 
— Purmèr libe causit: Lo Diari impublicable de George Pearl d’Eliane Saliba Garillon.
Resumit: George Pearl, famós arquitècte navayorkés decidís de’s despatriar en Itàlia ende gausir d’una retirada plan meritada …
 
— Dusau libe: Disètz aus lops que soi en çò men de Carol Rifka Brunt.
Resumit: Finn, famós pintre navayorkés, morís deu SIDA …
 
— Tresau libe: Prèsta a tot de Joyce Maynard.
Resumit: Suzanna, hemna de television americana, veng suspècta a la mòrt de son marit …
 
Benlèu qu’i a uns detalhs qu’atz remercats tanben coma jo, sens d’estar Sherlock Holmes. Los libes que los libraris independents conselhan au public exagonau son tres libes d’autors estatsunencs o d’una autora francolibanesa que causís un personatge estatsunenc. N’èi volgut saber mès.
 
Segon lo sit Edistat citat peu Jornal du Net, los autors que venen mès en França en 2015 son:
 
1/ Marc Levy (4,5 milions de libes) véser imatge.
 
2/ Stephenie Meyer (3,68 milions de libes)
 
3/ Guillaume Musso (3,54 milions de libes)
 
4/ Harlan Coben (3,3 milions de libes)
 
5/ Stieg Larsson (2,84 milions de libes)
 
6/ Katherine Pancol (2,82 millions de libes)
 
Soi anat cercar los títous e los resumits de cada roman de cada autor. Vaquí doncas un petit tablèu recapitulatiu. (Se vos sembla tròp long, podètz tanben passar dirèctament a RECAPITULATIU):
 

Òbra de Marc Levy:
 
2000 E s’èra vertat? se debana a San Franscisco.
 
2001 On ès? se debana a Nava Yòrk.
 
2003 Sèt dias end’una eternitat se debana a San Francisco.
 
2004 Lo còp que veng los eròis son de Boston e de Londres.
 
2005 Vos tornar véser se debana a San Francisco.
 
2006 Mos amics, mos amors se debana a Londres.
 
2007 Los Dròlles de la Libertat sus son pair e son oncle quan èran sòcis de la brigada deus FTP-MOI Marcel Langer a Tolosa.
 
2008 Totas aqueras causas que ns’èm pas ditas los eròis son estatsunidencs.
 
2009 Lo purmèr jorn se debana capvath lo monde.
 
2009 La purmèra nueit la seguida, se debana capvath lo monde.
 
2010 Lo panaire d’ombras sembla pas d’aver un lòc particular.
 
2011 L’estranh viatge de sénher Daldry l’eroïna es anglesa.
 
2012 S’èra de tornar hèr se debana a Nava Yòrk.
 
2013 Un sentit mès hòrt que non pas la mòrt L’eròi es de Nava Yòrk.
 
2014 Una auta idèa deu bonaür un viatge en veitura capvath los Estats-Units.
 
2015 Era e Eth los eròis son estatsunidencs e anglesa.

 
Stepheny Meyer
es una autora nascuda dens lo Connecticut (Estats-Units). Es coneishuda sustot per la seria Twilight.
 
Guillaume Musso, se legissem sa biografia, “es fascinat peus Estats-Units e demorèc uns meses a Nava Yòrk. Se prenguèm sas òbras, am:
 
2001 Skidamarink, ambient internacionau.
 
2004 E après?, l’eròi es un avocat navayorkés.
 
2005 Sauva-me, se debana a Nava Yòrk.
 
2006 E seràs aquiu?, se debana a San Francisco.
 
2007 “Pr’amor que t’aimi”, se debana a Los Angeles.
 
2008 Te torni quèrrer, se debana a Nava Yòrk.
 
2009 De que serí sens tu?, se debana a París, puèi a San Francisco.
 
2010 La gojata de papèr, se debana a Los Angeles (Malibu Colony).
 
2011 La crida de l’anjo, se debana a París e San Francisco.
 
2012 Sèt an mès tard, l’accion debuta a Nava Yòrk.
 
2013 Deman se debana a Nava Yòrk.
 
2014 Central Park, se debana a Nava-Yòrk.
 
2015 L’estona presenta se debana a Nava-Yòrk.
 
Harlan Coben èra nascut a Newark dens lo New Jersey.
 
Stieg Larsson es l’autor famós de Millenium. Es suèc e coneishut per sa pausicions antifascistas.
 
Katherine Pancol a viscut 10 ans a Nava Yòrk. Los resumits de sos libes son pas de bon trobar, son remplaçats per tèxtes meslèu poetics fòrça pauc descriptius. Prenguèm pas que los romans de la darrèra decenia:
 
2001 E pujar lentament dens un amor immense, resumit indisponible, mès l’eròi s’apèla Mann.
 
2002 Un òmi a distància, era es normanda, eth es estatsunidenc.
 
2003 Potonegètz-me, se debana a Nava Yòrk, París, Hollywood, Rochester, Praga.
 
2006 Los uelhs jaunes deus crocodiles + 2008 la Valsa lenta de las tortugas (es una seguida), se debana a París.
 
2010 Los esquiròls de Central Park son tristes lo diluns, impossible d’aver un resumit, mès segon lo títou …
 
2014 Muchachas (seria de 3), se debana màgerment a Nava Yòrk.
 
 
Recapitulatiu
 
— Deus 6 autors que venen mès dens l’Estat francés, 3 son francofònes, 2 son estatsunidencs, 1 es suèc.
 
— Deus 3 francofònes, 2 an viscut a Nava Yòrk e 1 viu a Londres.
 
— Romans ajant un rapòrt quin que sia dambe los Estats Units o la Grana Bretanha:
 
— Marc Levy: 75%.
— Guillaume Musso: 92,30 %.
— Katherine Pancol: 77,78%.
 
Pas besonh de longs comentaris ende’s pausar questions sus l’avénguer de la cultura dens l’Estat francés. Multiplicatz aquò per la musica, la mòda, la pintura, l’esculptura lo cinèma e auratz un paisatge meslèu gris de çò que’ns ateng. 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Guilhèm Thomàs Tolosa
8.

Bon trabalh de recèrca. Sètz anats luènh e las vòstras chifras son interessantas. E per aquò, plan mercés.

Ca que la, un còp de mai, me vau fa l'avocat del diable. Perque i a quicòm d'un pauc simplòta dins la vòstra demonstracion, quicòm d'aisit.

Vòstre rasonament repausa sus una idèia recebuda qu'un autor de best-seller es un autor que marca sa literatura. Que la literatura, fin finala, se bastís a còp de gròssas vendas. E supausi que sètz quitament pas d'acòrdi amb aquela afirmacion.

Levy, Musso e Pancol son pas reconeguts per la fòrça de sos òbras. E fin finala, se legís un roman de Pancol coma s'agacha una etapa del torn de França. Se legís un libre de Levy coma s'agacha un telefilme sus la seisèna cadena de la television una vesprada de califra. E ai pas besonh de dire que Stefani Meyer es plan fòrça criticada al nivèl planetari per son escritura e sos personatges. Ma cofadoira legís totes los libres de Levy a cada còp que sortissen, mas reconeis quitament qu'es pas una afogada de literatura. Aqueles autors escrivan de libres per la "lectura-plasér", per "l'entertainment", e se pòt dire que s'es aqueles autors tòcan la moneda (lors libres se crompan generalament al supermercat, pas dins una librariá) lors òbras demoraràn pas.

Aprèp, Nòva-yòrk o Los Angeles representan tanben de metropòlas, la vila-monde, l'imatge perfièch de la vila anonima, ont tot es possible. Sembla aisit de causir nòva-yòrk dins un roman quand s'arriba pas a localizar un luòc per l'istòria, quand i a besonh d'una scèna anonima, qu'en mai d'aquò fa trevar.

Donc pensi pas que, fin finala, l'omnipreséncia de Nòva-Yòrk dins aqueles best-seller franceses de magra qualitat siá tant grèu.

Aprèp, i a d'autors franceses plan reconeguts que fan passar lor istòria en defòra de Nòva-Yòrk, o quitament en defòra de París. Pas un dels libres de Virginia Despentes se passa a París (Lion, Nancy, Barcelona...).

Ca que la, soi d'acòrdi amb vos, i a pas tant d'escrivans que participan, dins lors romans, a l'apropriacion de lor territòri. Primaël Montgauzí aviá mai o mens precisat la quita causa dins una de sas cronicas. La literatura viu un pauc dins la negacion del fach que benlèu, lo territòri, a quicòm a dire, o pòrta benlèu, coma los èssers, una color, un sentit.




  • 0
  • 0
Fabre Muret
7.

Brava analisi

E òc, tot es bon per far d'argent.
Un escrivan , un cantaire , un grop , una còla de fotbòl, una veitura, un òme politic, una marca de iogorts, un filme....
De molons d'argent son investits sus un «produch». Tan pièg pels «novèls? » «vertadièrs ?» «gènis» . L'estrategia comerciala a previst a l'encòp, que cal escanar, dins l'uòu tot produch concurrent , que poiriá far baissar lo retorn sus investiment . Es per aquò que los grands editors franceses ( Gallimard, e autres ....) se desapartisson lo Goncourt o lo Femina a torn de ròtle , pareis que lor permet d' amortir los fraisses gigants de l'edicion parisenca, per far conéisser los novèls !!!! .
F Deleris ne parlèt dins un libre que prepausèt , un còp , a Actes Sud e que foguèt refusar d'aquel biais ," lo comitat editorial pensa pas investir mai pel moment , que ven de lançar dos joves escrivans e que còsta car".
Doncas pels «americans» plan coneguts es normal , solide es un investiment segur .
Pels escrivans occitans demòra possible, mas en francés e dempuèi Nòva Iòrc.
Per un Faulkner nascut d' Africa, dins sa lenga !!!!!! ???

  • 4
  • 0
Saim Dusan Inayatullah Novi Sad, Voivodina
6.

Fòrça bona, l'analisi!

Los pòbles sens Estat, doncas, vivon dejós una dobla colonizacion - primièr ven l'Estat-nacion que l'assimila e aprèp la cultura "globalizada" anglosaxonizanta, que es a assimilar l'Estat-nacion pauc a cha pauc.

Los chauvinistas franceses veson lo primièr procèssus mas son pas capables de s'opausar al segond, pr'amor que ne son culpable, eles (o lor ideologia, pluslèu).

  • 1
  • 0
c.
5.

colonizacionS e alienacionS ( = consum = € e $ a apilar ) :
1èir barròt de l'escala : franchimandas
2nd barròt : estatsunidencas
o lo contrari ! rai ! es quitament parier !
De 50 ans ençà, que creishen ! creishen ! creishen ! e nos espotissen.
Mès vésetz, n'i a que son consents ! van préner lo baston per se hèser tustar !

  • 1
  • 0
Jp la rapieta
4.

Bona eideia, manca de far parrier per los escrivans e escrivanas d'Occitania sens obludar los e las que se pensan pas de l'occitanistan mas qu'escrivan quau que siàia dins la linga d'òc.

  • 0
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article