Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Morano e la comèdia “democratica”

Joan-Marc Leclercq

Joan-Marc Leclercq

Musician de profession, autor d’un líber de conversacion suu gascon, d'un roman istoric "Ucraïna", d'un diccionari de rimas e de duas pèças de teatre.

Mai d’informacions
Vau pas tornar suu debat que seguiscoc la declaracion de Nadine Morano sus la “raça blanca”, tot estoc dejà dit, la levada de paveses generala muishèc un reget quasi totau de la classa intellectuala e politica, quitament s’aquesta ac hascoc sovent mès per calcul que non pas per filosofia.
 
Ma soscadissa pòrta meslèu suu foncionament d’aqueste jòc mediatico-politic que s’amerita una petita focalizacion e un estanc. Pr’amor?
 
Dejà en junh de 2012, au parat de las eleccions legislativas, Nadine Morano avèva aperat clarament los eclectors deu Front National de votar end’era, çò qu’avèva hèit batalar a l’estanquet e endacòm mès. Ongan, quan los capolièrs deus Républicains comencèn de l’arcastar sa sortida sus la raça blanca, se defenoc en tot díser qu’era, au mens, “anava quèrrer las votzes FN”. Aquò a lo meriti d’estar franc. Mes de qué vòu díser “anar quèrrer las votzes”?
 
Nadine Morano, sietada au taulèr televizat de On est pas couchés, citèc lo generau de Gaulle, mès particularament un tèxte extrèit d’un líber d’Alain Peyrefitte on disèva a la debuta: “Es fòrça plan qu’i aja Franceses jaunes, Franceses negres, Franceses bruns. Muishan que França es daubèrta a totas las raças e qu’a una vocacion universala. Mes a condicion que demòren una petita minoritat…”
 
Doncas, aquò que s’apèra en politica “anar quèrrer votzes”. Analizem.
 
Nadine Morano a perpausat un projècte de lei? Solide que non, e urosament, çaquelà. A balhat una direccion de soscadissa sus çò que podèva estar una politica dens lo futur? Tanpauc urosament, que seré estat l’apartheid. Lavetz, de qu’a hèit?
 
A clarament muishat lo punt fèble deu regime deus elegits, aperat “democracia representativa”. Los electors son pas convidats, e aquò mès anar mès, a causir idèas o leis, mes personalitats que’us semblan plan. Es una mena de casting au demiei de monde que jògan un personatge. Se cau brembar deu cas de Bill Clinton, obligat d’anar campejar a la montanha lavetz qu’avèva aquò en òdi, mes pr’amor qu’i avèva una manca dens son electorat joen e ecologista.
 
Podèm ligar aquò au devís de François Hollande quan disèva “Mon adversari, es la finança”, lavetz que, ac sabèm adara, ne pensava pas lo purmèr mot, mes volèva “anar quèrrer votzes” qu’aurén podut mancar deu costat deu Front de Gauche. Aquò tanben se sona “la pesca a las votzes”.
 
Las campanhas presidencialas son lo som d’aquesta fièra mediatica on los candidats hèn un concors de demagogia, es a díser qu’ensajan pas que de paréisher simpatic e barrejar frasas que’us engatjan a pas ren mes que tòca lo còr (o l’esperit) de l’elector que’s deisha, ailàs, tròp aisidament embargar. Aquò se poderé aperar lo sindròme de la “hora sentimentala” que descriu Alain Souchon dens sa cançon.
 
Ma mair, qu’es tostemps mon escantilh representatiu de l’opinion publica, qu’a totjorn votat endeu Partit Socialista tota sa vida, me ditz a còp que lo FN “a idèas de las bonas ende la familha”, shens de’m poder citar una sola ompra de projècte de lei que harén passar, estossen au poder. A ausit una frasas pr’ací pr’aquí e sufís ende’s hargar “una opinion”.
 
Las campanhas de Nicolas Sarkozy son los exemples mès eloquents d’aqueste recuperacion d’electorat per frasas simbolicas. Sufís pas que de trucar “Sarkozy campanha electorat FN” dens Google ende trobar suu purmèr ligam apareishut la frasa “Sèm prèsts d’arcuélher franceses navèths, mes son los qu’arcuelhèm que’s devon adaptar.” Una projècte precís de lei? Non pas, mes de qué sedusir una bona part deus votants. Sabi pas totun se lo mot “sentimentaus” se pòt aplicar.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Jtou Vilamanda
10.

Coma que siaga, per ganhar de votz o quicòm mai aquela femna es raciste, coma un molon d'autres que se creson francès coma se deu d'estre totes... "Cul béni oui, oui mon général" es lo que dison lo capelan et lo grand Charles... l'oncle Jorge a escrich " Quand los cons so bravas, coma tu, coma ieu coma vosautres, coma nosautres es pas trop grava... Per malastre sus tèrra... etc... "
ieu crese que la Nadine coma lo dison Jorge Brassens e Guy Bedos... es "con" e pas qu'un pauc...
mas es pas una desculpa...

  • 0
  • 0
Joan-Marc Leclercq
9.

#1 Adiu l'amic.
En tot tornar legir vòsta comentari, soi pas segur qu'ajatz comprés mon tèxte.
Parla pas brica deu debat sus la "raça blanca". Ditz que la politica uei lo dia, de la quala lo sistème es lo "regime deus elegits", es pas democratica (Es çò qu'aperatz una pensada "ortodòxa" ?), pr'amor que los elegits vòlon sedusir los electors non pas dambe projèctes de lei precises, mes dambe frasas getadas en l'aire ende'us hèr créser que pensan la medisha causa, lavetz qu'aquò se tradusirà pas per un cambiament qu'anaré dens lo sens volgut peu pòble.
Ren de véser dambe los Negres, los Musulmans, lo racisme, tot estoc dejà dit.
Es una analisi deu sistèma "show-business" politician.

  • 2
  • 0
Felip Martèl Montpelhier
8.

#4 D'aitant mai qu'una bona partia de las lochas progressistas menaas en França despuèi la revolucion an agut justament per toca de remandar la dimension crestiana en defora de ço que dinqu'alora avia definit lo poer dau Rei "très-Chrétien".

  • 3
  • 1
Matiàs Carcassona
7.

#6 Avètz entendut parlar de quicòm que s'apèra lo "racisme" (o racialisme) ?

  • 4
  • 0
gaby balloux clarmont
6.

#5
les raças sont de construccions sociologicas, ok. mès les lengas tanben!! lavetz perqué acceptar l'existéncia de les unas e pas de les autas? vaste debat.

  • 2
  • 5

Escriu un comentari sus aqueste article