Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

La revolucion passarà per Internet II

Joan-Marc Leclercq

Joan-Marc Leclercq

Musician de profession, autor d’un líber de conversacion suu gascon, d'un roman istoric "Ucraïna", d'un diccionari de rimas e de duas pèças de teatre.

Mai d’informacions
Cau ara diferenciar duas causas primordialas:
 
1/ Sus la telaranha se pòdon difusir d’un biais transversau informacions que los jornaus papièrs o televizats e las ràdios màgers escónen o reganhan de botar en davant.
 
2/ Sus la telaranha se pòdon difusir idèas navèras e perpausicions relativas a la societat e a son organizacion.
 
1/ Per çò qu’es de la informacions, los mèdias màgers s’i escaden encara de resistir en tot díser que çò que’s passeja sus la tela es pas totjorn verificat e que pòt estar una engana. Vertat qu’un estudi a muishat que, au moment de la campanha electorala estatsunidenca, las informacions fantasiosas estón mès relaiadas que non pas las vertadièras.
 
Aquò s’explica, cresi, peu caractère sensacionalista d’aquestas novèlas, que los internautas an ajut enveja de comunicar, au dret d’informacions mès avegivas, quitament se son vertadièras. Aquò vòu pas díser que creson mès aquestas novèlas o que creson pas las autas. Sovent son informacions perifericas sens tròp d’importància: “lo papa Francesc auré sostengut Donald Trump”. Èra pas vertat. Cau tanben ajustar qu’aquesta campanha era medish estoc fòrça mès vesina d’un espectacle de circ que non pas un debat democratic.
 
La question interessanta es de saber, quan los mèdias relaian una informacion qu’a purmèr corrut sus internèt, s’ac hèn pas pr’amor justament que lo monde es dejà assabentat e ne parlar pas seré drinh estranh. Canal + (ara C8) es fòrça reactiu aquò dessús, e la Nouvelle Edition evòca lèu subjèctes escosents quan France 2 a besonh d’una bona setmana.
 
Vaquí una informacions que’s son passejadas sus la tela sens de tocar lo public gran:
 
— La revolucion en Islanda e la mesa en preson de banquièrs.
— Au Congo i a agut un masèl de haut o baish 6 milions de personas.
— Los Alsacians an manifestat tot l’estiu contra la refòrma de las regions.
— Larga mobilizacion en Euròpa contra lo TTIP.
— Los Catalans an engatajt un procèssus de separacion dambe l’Estat espanhòu.
 
Un aute element important, es l’exemple d’un policièr francés mes en examen per aver trucat violentament un joen que hasèva ren de mau pendent una manifestacion contra la Lei Trabalh. Sens la telaranha e la difusion deu film de la malahèita, dobti que quicòm s’estosse passat e lo policièr drin nerviós poderé tornar començar sens empach. Lo ròtle d’internèt estoc aquí primordiau. Aquete cas es lo mès recent dens l’Estat francés, mes es pas brica isolat.
 
2/ Semblaré qu’ara i aja dus mondes diferents qu’es costejan sens de s’encontrar: lo deus mèdias e lo de la tela. I a atau un bon nombre de subjèctes que son debatuts cada jorn entre internautas mes qu’an pas lo dret de difusion, o fòrça pauc, sus mèdias màgers. Vos balhi pas que los que’m vengon au cap:
 
— Lo revengut universau de basa (quitament s’i a agut una votacion en Soïssa).
— La construcion d’ecovilatges participatius.
— Lo tiratge au sòrt deus responsables.
— La moderacion dens lo consum de la lèit.
— La reconeishéncia deu vòte blanc.
— La pertinéncia de las vaccinacions automaticas.
 
Èi solide estremat los tèmas fòrça tròp polemics.
 
Lo mot “debatuts” es fòrça important, pr’amor que la grana diferéncia entre los diferents canaus es qu’internèt es interactiu, lavetz que los autes mèdias ac son pas.
 
Uei lo dia i a fòrças movements ciutadans que’s son constituïts sus internèt, veseram mès tard s’aquò es un fenomèn durable o passadís, es a díser se vertadèrament la Revolucion passarà per la Telaranha …
 
 



Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se podètz sosténer en venent sòci dels Amics de Jornalet o de l’associacion ADÒC, contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Rḁ̐pieta Las Còuts
2.

Iò sabe, farai mielh de respondre au bilhet mas Lachaud es 'na font d'inspiracion granda per las sectas :
https://youtu.be/b5o9kMfgUvQ

  • 1
  • 0
Lachaud
1.

I a pas la teleranha; i a daus jornalistes independents que se lançan aqui dedins per conviccion; i a d'autres jornalistes que son lo pòrte-paròla d'una associacion o d'una ideologia; i a belcòp de monde que son contestataris de la societat actuala, d'autres sur daus temes scientifics. Tot aquò quò fai un bolhament qu'anonça un cambiament. Quò es una bona causa perque lo desbat democratic es plan barrat dins tots los domenis.
A la libéracion en 1945 i aguet fòrçes jornaus que son estats editats. Petit a petit an dispareigut los uns apres los autres minjar per las grossas firmes qu'an instaurat la pensada unica.
L'òm dich que los medias tradicionaus verifian las informacions. Pas dau tot balhan las informacions que lòr mestre lòr dich de balhar. E coma an tots lo mesme mestre balhan la mesma informacion.
Podam dire que Jornalet verifia totas las informacions que balha?Se cata darrier los que creu que son fiables.
Quant a me creisa pus aus medias tradicionaus e quò m'emmena sus daus chamins pas totjorn verifiats e tornar verifiar. Las idéias nòvas son totjorn criticadas avant d'esser reconeigudas.

  • 0
  • 4

Escriu un comentari sus aqueste article