Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Keep calm and don’t vote for Macron

Joan-Marc Leclercq

Joan-Marc Leclercq

Musician de profession, autor d’un líber de conversacion suu gascon, d'un roman istoric "Ucraïna", d'un diccionari de rimas e de duas pèças de teatre.

Mai d’informacions
Dempuèi mès d’una setmana, la discuta es rusta e coma de costuma, degun escota pas degun, demòra sus sas pausicions e vòu aver rason au lòc d’escambiar. Los afronts, los escarnis e los noms de bèstias hèn flòri de pertot. Mes bon, sèm ara acostumats a la peleja.
 
Dens lo cas deu dusau torn de las eleccions presidencialas, nos trobam dabans unas menas d’agisses:
 
A/ Lo que vòu que “Marine” Le Pen sia presidenta o qu’es sa causida deu dusau torn.
 
B/ Lo que vòu qu’Emmanuel Macron sia president o qu’es sa causida deu dusau torn. 
 
C/ Lo que vòu pas votar pr’amor qu’an autan un hasti de Macron que non pas de Le Pen, e que son candidat deu purmèr torn es estat eliminat (Sovent Jean-Luc Mélenchon).
 
D/ Lo que votarà pas de tot biaish, pr’amor qu’es per principi en contra de las eleccions e que voleré un aute sistèma, democracia dirècta o tiratge au sòrt per exemple (benlèu arribats purmèrs au purmèr torn).
 
E/ Lo que vòu pas que ni Emmanuel Macron ni “Marine” Le Pen sian presidents, mes que va totun votar Macron pr’amor qu’a mès paur a Le Pen e a son partit qu’ad eth.
 
Soi, personalament, me tròbi dens la categoria D, dambe de mès lo hèit qu’elegir los dirigents de l’Estat francés qu’a jurat d’eradicar las lengas e las culturas me sembla quicòm de fòrça estrangèr.
 
Çò que’m desòla, es que, a cada còp que disi: “França es gaireben lo sol país qu’elegís l’executiu dambe un sistèma majoritari a dus torns qu’es au l’encòp pèc, antidemocratic e dangerós (per çò de dangerós, se vei adara), e pr’aquò los vesins europencs se trufan d’era”, e ben, recebi pas la mendra responsa. Pas nada, vos disi. Sembla que lo cervèth deus Franceses se bote de biscòrn e saben pas que repetir çò que’us ditz lo finestron. O lavetz la cultura politica s’apren pas dens las escòlas d’aqueste país. Vai-te’n saber …
 
Doncas, au cas A, disi: “E ben, votatz end’era, atz lo dret.”
 
Au cas B, disi: “E ben, votatz end’eth, atz lo dret.”
 
Au cas C, disi: “E ben, vota pas, as lo dret. “ (Lo tutegi)
 
Au cas D, disi la medisha causa.
 
Au cas E, (lo cas mès frequent au demiei de mons amics) per contra, disi:
 
“Demora calme. Adara sèm en 2012, i a benlèu un biaish d’agir milhor. Cau bloquejar lo FN, èi plan comprés, mès cau pas tanpauc hèr un plebiscit au petit banquièr que va destrusir lo Còdi deu Tribalh per ordenanças coma l’a prometoc (Lo tipe E es d’acòrd dambe jo aquò dessús). Cau pensar au “tresau torn” de luta que s’anóncia.
 
Vaquí çò que perpausi. Lo jorn deu dusau torn, pòdes hèr çò que vòus, sufís pas que de s’aluenhar pas tròp de sa vila o de son vilatge. Suu pic de siès oras deu vrèspe, espia la telaranha, un siti d’informacion francofòn bèlga o soïsse. T’aconselhi per exemple La Libre Belgique o La Tribune de Genève. Auràs chifras d’estimacion. T’i pòdes hisar, qu’a siès oras e mieja son consideradas coma seguras e oficialas. Se Macron a pro d’avança, pas besonh de l’anar hèr un trionfe, que’u cau aflaquir ende’u combàter milhor mès tard. Se la diferéncia es pichona, a tu de véser s’as los nèrvis pro hòrts end’i anar pas. Cau saber que las resultas de las granas vilas arriban mès tard e que son pas brica favorablas a “Marine” Le Pen. Receboc, per exemple, mens de 5% a París e mens de 10% a Tolosa on arriba 5-au. Son escòre va doncas baishar dens la serada. “
 
Èi ensajat aquò en 2012 e a plan foncionat.  Après, aquò’s pas qu’un conselh se votar Macron vos hè hasti, se que non podètz botar son nom dens l’urna se volètz.
 
S’i a tanben un cas F (ne dobti totun): Lo que vòu pas que ni Emmanuel Macron ni “Marine” Le Pen sian presidents, mes que va totun votar Le Pen pr’amor qu’a mès paur a Macron qu’ad era. La tecnica d’espiar la telaranha s’aplica tanben.
 
Marrida navèra: èi pas l’impression qu’aquò servisca d’exemple a qui que sia, e totis son prèstes d’i tornar dambe la flor au fesilh lo còp que veng.
 
Bona navèra: au mens, dambe aquestas eleccions presidencialas e sas resultas pas banalas (lo PS e LR eliminats), vesèm lo retorn de l’importància de las eleccions legislativas, que son mès democraticas, quitament se son pas proporcionalas, coma ac caleré.
 
 
abonar los amics de Jornalet
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Baby Estrasborg
16.

#12 Non, ai fach una marrida manipulacion.

  • 0
  • 0
Felip Martel Montpelhier
15.

#14 Chau saber destriar entre las contradiccions principalas e las autras coma se disia dins ma joinessa. Penso pas gaire de ben de Macron e de son progama, per de rasons puslèu prochas d'aquelas que disètz. Mas serè mai aisiat de se batre amb eu e sa coalicion de branda-beaças ni-tu-ni-vos qu'amb los fafs. Es tot simple.

  • 2
  • 0
Gaby Balloux
14.

E au fèit, 'quò m'estomaga d'ausir les gents díser que fau hèser puishiu a Le Pen coma s'aquò'ra una evidéncia absoluda. Mès i a pas bien de monde per díser ''fau s'amainar pr'hèser puishiu a Macron''. Perqué lo conservatisme/ultranacionalisme francés seré lo sol flèu que fau combàter a l'unanimitat e pas l'ultraliberalisme ? Los bien-pensants liberaus-centristas nos vòlen impausar son escala de valors pretendudament objectiva. E perqué i a pas digun per rapelar que Macron es populista ? Ne'n es eth tabé, que ditz a cadun çò que vòu enténder, tot mèi lo contrari... Un politician qu'arriba au segond torn es forçadament populista, no ? Tant de questionaments... Lavetz m'abstingrèi.

Votarèi pas Macron per una auta rason, personala aquera, es qu'èi per objectiu d'integrar la FPT, e Macron sembla voler hèser disparéisher la fonccion publica... Sui dens un contèxte d'instabilitat financièra, èi pas enveja de préner lo baston per m'hèser batanar.

#11
Ensenhar qualas son les institucions, coma fonccionan, lo fonccionament de la moneda e de les bancas, los diferents corrents politics, les basas deu dret civiu, penau, administratiu...

  • 4
  • 0
Emmanuèl Isopet
13.

#8 "De toute façon, quand on est un nationaliste occitan, on ne participe pas aux élections des Fronçais."
Es una vision. Es per aquò que lo nacionalisme me pausa problèma!

  • 5
  • 1
Emmanuèl Isopet
12.

#10 Es a ieu que respondes? Compreni pas. Ai pas jamai parlat de fascista ni de bolchevic.

  • 0
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article