Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Lo totalitarisme doç

Joan-Marc Leclercq

Joan-Marc Leclercq

Musician de profession, autor d’un líber de conversacion suu gascon, d'un roman istoric "Ucraïna", d'un diccionari de rimas e de duas pèças de teatre.

Mai d’informacions
Bon, va plan, dempuèi diluns de matin podèm criticar En Emmanual Macron sense d’estar acusat de “hèr lo jòc” deu Front National. Oooof, podèm bohar drin.
 
Non, çò que’m chepica meslèu, es que l’Estat francés a conegut las duas darrèras setmanas un periòde de totalitarisme “doç”, lavetz que cada ciutadan es convençut de çò que l’exagòne es “lo país deus Drets de l’Òme”.
 
Solide, comprengui plan la diferéncia entre totalitarisme violent e doç. Lo purmèr utiliza la violéncia contra los opausants en los botar en preson per exemple, o en los empachar de practicar lor mestièr. Lo totalitarisme doç es doncas mès agradiu, que digun est pas arrestat per la polícia e patís pas de patacs e trucs. Mes es totun un totalitarisme.
 
Lo monde, sovent, vesen pas la diferéncia entre uns concèptes que son ligats, solide, mes pas identics. Per exemple, mesclan “democracia” (poder au pòble) e “libertat d’expression” (possibilitat de s’exprimir sense miaça). Dens l’Estat francés, podèm criticar lo poder sens aver paur d’aver trabucs dambe la polícia. Es plasent e agradiu. Aquò s’apèra la “libertat d’expression”.
 
Nòsta votz portarà pas luenh. Sufís pas que d’encontrar monde deu nòrd de l’Estat ende véser que son pas brica au sicut de çò que pòt estar lo problèma de las lengas que, se’n podèm parlar, nòste punt de vista serà pas jamès representat dens los aròus deus capulats deu poder ni dens los mèdias estataus. Am la libertat d’expression (concèpte n°1) sens d’aver la democracia (concèpte n°2).
 
Es la frasa deu praube Coluche que resumís fòrça plan la situacion: “Lo comunisme es cara-te, quan lo capitalisme es pòdes totjorn parlar … “.
 
França, doncas, aquestas darrèras duas setmanas, s’es trobada dens la situacion incresibla on 100% deus canaus de television, 100% de las estacions de ràdio, 100% deus jornaus, 100% deus magazines, 100% deus jornalistas, 100% deus cronicaires, 100% deus animators de mèdias, 100% de las redaccions, 100% deus artistas engatjats, Green Peace, e sabi pas qué encara, hascón propaganda ende la candidatura deu medish candidat.
 
Suu servici public, cada imatge, cada virgula de tèxte, cada expression, cada cara que hasèvan los jornalistas, cada entrevista èran totis dedicats a la reclama peu candidat d’En Marche. Jo, que soi luenh d’estar un ahuecat deu FN, èra objectivament desolat de véser la manca d’objectivitat deus reportatges que passavan au finestron. Avèvi quitament paur que l’aspècte tan espés de las cordetas avossen l’efèit invèrse, lo de honhar los electors a votar Le Pen per simple hasti.
 
Un sol cronicaire de France Inter, Pierre-Emmanuel Barré, estoc quitament censurat pr’amor qu’èra abstencionista. A dempuèi balhat sa demission.  
 
Per carrèras, la cara de Macron se podèva véser a cada canton, sus las cobèrtas de magazines coma Le Nouvel Observateur ou l’Express, que’u muishavan dambe los títous: “A ganhat!” (sic) o “Fàcia a l’Istòria” … Lo quite Libération s’es quitament permetut de propagandar end’En Macron lo dissabte de matin, lavetz qu’es interdit per la lei.
 
Los hialats sociaus èran caperats de messatges que flaminavan los eventuaus abstencionistas en tot miaçar d’un retorn de las cambras de gas e deus camps de concentracion s’una majoritat anava pas elegir lo pichon Emmanuel. La pression èra de las fòrtas e caloc pro hitge ende resistir a la malícia deus esvarjaires. 
 
Èra com s’avèvam passat duas setmanas en Turquia, on la campanha deu recent referéndum semblava un pauc ad aquera. E saben los Franceses que “lo país deus Drets de l’Òmi” es classificat 39-au per Reporters sans Frontières dens la lista deus Estats per libertat de la premsa? La rason? La premsa franchimanda aparteng a paucas personas ricas e la diversitat es pas brica representada. De qué se chepicar, non?
 
Mes bon, los Franchimands son tan fièrs e segurs d’eths…
 
 
 
 


abonar los amics de Jornalet
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Manjacostel Murèth
8.

Faguèron tant e mai que n'ai encara lo soslèu . Que lo piéger foguèt sus France 2 après l'eleccion de Macron , que diguèron , que los françèses venian de donar lo vam e lo drech de modificar lo còdi del trabalh... E tot lo demai.... Après cal pas s'estonar de la violéncia . Fin finala los dictators durs son pas que de maladreches e d'imbeciles , que sabon pas manejar los medias , pas besonh de tuar, de tortura, l'istòria mòstra qu'ambe pron de CRS , e una mediacratia plan pagada e plan causida, es possible de far elegir lo primièr ENA promocion Rotschild vengut, a la condicion d'aver de l'autre costat un brave esparnal del FN. Podètz creire que van somiar a l'ENA après aquela capitada de savoneta.com !

  • 4
  • 0
Baby Lisbona
7.

Bravo M. Leclercq pour la finesse et la justesse de vos analyses, ce qui n'est pas toujours le cas sur Jornalet, malheureusement.
La France n'est pas une démocratie mais une dictature douce, je suis bien d'accord avec vous. Mais vous vous trompez en disant qu'on peut donner son opinion sans risquer des ennuis judiciaires, ce n'est pas vrai. Certains sujets sont inabordables et, quand vous pointez du doigt le pouvoir bancaire et financier vous devenez suspect. Si en plus vous osez nommer ce pouvoir Rothschild, Goldman-Sachs ou autres, vous êtes immédiatement classé comme antisémite et, dans notre pays, être désigné comme antisémite (réel ou supposé), équivaut à une mise à mort sociale et professionnelle.
Mais je suis d'accord avec tout le reste.
M. Macron a été élu par une partie infime du corps électoral français. Environ 35% des électeurs se sont abstenus, ont voté blanc ou nul. Donc, 65% du corps électoral a mis un bulletin Le Pen ou Macron. 66% de ces 65% a choisi Macron dont 43% contre Le Pen.
Quelle est la légitimité démocratique de M. Macron? Dans quelle espèce de "démocratie" vivons-nous depuis l'élection de 2002?
Qui est cet homme de paille qu'on appelle "président de la République" et qui a été véritablement choisi par 18,5% du corps électoral, et qui n'est donc pas le choix de 81,5% des électeurs.
Alors oui M. Leclercq, nous vivons bien en dictature.

  • 7
  • 2
Jp la rapieta
6.

I a daus jornaus « nacionaus » que s‘esvedeleten pas dins la « macronmania » sans davalar dins l’autre biais, pense aquí a la « Descreissança », e quò deu be poder se’n trobar d’autre — e son mai d’una vetz daus jornaus sans propaganda.

Atz be, mai d’una vetz, parlat aquí, dins un jornau nacionau maitot — de la nacion de l’occitanistan — atz be parlat dau monde de la confusionitat sens que degun vos diguesse quau que siàia ? o b’etot vos amenaça ? Non ?

Sus lu Barré, me songe que lu prumier torn fuguet ‘n’enchaison, aures. Ai escotat la soá cronica « bandida », coma mai d’una vetz sus París-Inter, pas grand chause de meschaënt.
‘Questa radiò desempuei 5 ans es d’una granda pauvretat, desempuei l’arribada de la propaganda per de las mardas de ‘chaptar. D’alhors, passatz sus França-Cultura, i a ‘na pus granda qualitat dins los desbats, e ‘na pus granda diversitat d’eivís. Sens obludar que mesma los complotistes an daus programes per ilhs, un ser per setmana, passat 10 oras.

#2
Obludetz pas que lu Macronleon es maçon-franc maitot, beleu unijambiste e qu’eu minja los eifants lu mieijorn ‘ribat.
E mai-que-tot, obludetz pas de prener tots los cachiers, autrament ‘natz jamai poder surtir un jorn de la chambra.

  • 0
  • 1
Lo Muòl Carpan city
5.

#3
Lo departament lo mai per Macron es Pirenèus Atlantics 74,81% per Macron
Lo departament lo mai per Le Pen es Var 49,15% per Le Pen

  • 0
  • 0
Lo Muòl Carpan city
4.

#3
Lo departament lo mai per Macron es Pirenèus Atlantics 74,81% per Macron
Lo departament lo mai per Le Pen es Var 49,15% per Le Pen

  • 0
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article