Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Marc Chagall, l’òmi qu’a pas plegat

Joan-Marc Leclercq

Joan-Marc Leclercq

Musician de profession, autor d’un líber de conversacion suu gascon, d'un roman istoric "Ucraïna", d'un diccionari de rimas e de duas pèças de teatre.

Mai d’informacions
La vita de Mòishe Zaharovich Shagalov (Мойшe Захарович Шагалов) nos pòt pas deishar indiferents. Que siam o pas ahuegats de pintrura, lo destin d’aqueste artista inclassificable demòra un vertadièr roman hèit de viatges, d’encontres, de descobèrtas e de resisténcia.
 
Vasut dens un vilatge de Bielorússia aperat Liòzna dens una familha jusiva pro religiosa de lenga yiddish, lo petit Mòshka muisharà de d’ora un cèrt atrèit ende l’art picturau. A l’edat de dètz-e-nau ans, seguís corses dens lo talhièr de Iehoda Pen a Vitebsk.
 
A maugrat de sa vita d’errança internacionala, Chagall desbrembarà pas jamès aquesta vila e sas originas pròpias. Los ostaus de husta arrengats figuran dens fòrça de sons quadres, que sia coma tèma màger o dens un canton de la tela, a costat de la quita tor Eiffel. La fidelitat a sons radics s’explica per çò que digoc: “Mons tablèus son pas que compausicions d’imatges interioras que’m possedissen.”
 
Arriba a Sent Petersborg end’estudiar en çò de Lev Rosenberg, coneishut devath lo nom de Leon Bakst. Es end’eth lo parat d’aprénguer un drin milhor lo russe. De tira, lo joen artista muisha una volontat pro mercada d’adoptar pas una teoria de l’art particulara o d’aparténguer pas a un movement artistic especific, lavetz que son en abonde dens la Rússia de la debuta deu sègle XXu.
 
Mòshka refusa a l’encòp de rejúnher los neo-primitivistas (deus quaus es totun pròche) o tanpauc de seguir l’iconoclasme ebraïc, qu’interdís de representar l’èster uman. Chagall vòu pas hèr que deu Chagall. E ac harà tota sa vita.
 
Titulari d’una borsa, se’n va tà París en 1910 end’estudiar los classics au musèu deu Louvres. Descobrís lo fauvisme e lo cubisme, mes demòra a l’endehòra d’aquestes movements artistics e se plega pas a lors règlas. Es l’epòca de l’Escòla de París, una mena de hormiguèr de creacion que, au maugrat de son nom, es compausat gaireben màgerment d’estrangèrs venguts d’Euròpa orientala, sustot jusius.
 
Encontra l’escrivan-viatjaire soïsse Blaise Cendrars dambe lo quau se ligarà d’amistat pr’amor que parla lo russe.
 
En 1914, Chagall a la possibilitat d’expausar a Berlin (dambe Paul Klee) dens una galeria que s’apèra Der Sturm. Lo pintra profieita deu viatge ende se’n tornar a Vitebsk, mes la guèrra l’obliga d’i demorar e lo retorn a París es lavetz impossible.
 
Puèi es la Revolucion Bolshevica. Au teatre Mihàïlovski de Petrograd, los artistas amassats decidissen de formar un Ministèri de las Arts. Meierhòld es nomenat ende dirigir lo teatre, Maiakòvski la literatura e Chagall las Bèras Arts. A maugrat d’aquesta reconeishença de sons pars, refusa. Per contra, s’engatja a “hèr baishar las arts dens las carrèras” dambe l’Académia Liura. Mes lèu lo poder impausa l’estile constructivista (o supremacista) e Chagall, un còp de mès, s’i vòu pas plegar e se consacra a la concepcion de decòrs de teatre.
 
Chagall deisha lavetz l’Union Sovietica “non pas per rasons politicas mes artisticas” de cap a Berlin, puèi a París.
 
En 1941, es arrestat per la polícia de Pétain, aliberat, e se’n va aus Estats Units on viu dambe la comunautat deus exilats, sens quitament “de voler aprénguer l’anglés”.
 
De retorn a la fin de la guèrra, causirà fin finala lo cèu d’Occitània, mès precisament Vença on lo purmèr solèr de son talhièr serà aucupat per un cèrt … Pablo Picasso. I crearà fòrça òbras de totas, que sian quadres, veiriaus, gravaduras, mosaïcas e ceramicas. Demorarà en Provença dinc a sa mòrt. Un musèu a Niça l’es consacrat.
 
L’estile vertadièr de Chagall se pòt pas qualificar per un aute mot que “chagallisme”.
 
 
 


abonar los amics de Jornalet
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Jig
1.

Soi pas segur l’estil de Chagall que’s poishqui qualificar per un substantiu mes aquò rai, bèth article :D
Lo Chagall medish que’u pòdem dar un haish de noms parièr. Engèni, encantaire, virtuoso… Qu’ei deus qui auràn contribuit a la beutat deu mond.

  • 1
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article