Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Joan Baptiste Lafond

Joan-Marc Leclercq

Joan-Marc Leclercq

Musician de profession, autor d’un líber de conversacion suu gascon, d'un roman istoric "Ucraïna", d'un diccionari de rimas e de duas pèças de teatre.

Mai d’informacions
“Lo bonaür, aquò qu’ei tot çò qui arriba entre dus emmèrdaments ….”
 
Entà muishar la nòsta dubertura d’esperit, lo nòste antiracisme pregond e l’amor de l’umanitat qui ns’aviva, vaquí que vau presentar un tèxte sus un jogaire … parisenc. Bon, solide, lo tipe que joguèc au Racing (véser un tèxte precedent) e non pas a l’Estadi Francés, çò qui l’auré costat de tira un escomenge e lo bandiment dinc a la fin deus temps. Totun, qu’i a un explic a tot, e lo nòste jogaire de la capitale (de la region Isla de França) que’ns pòt presentar circonstàncias atenuativas qui’u, qu’ac sabi de plan, Sénhers los Jurats, portarà la vòsta cleméncia.
 
Purmèr qu’ei nascut a Bordèu. Bon, sabèm de plan que los Bordalés son Parisencs desguisats, mès un estudi rapide deu son nom d’ostau que’ns pòt hèr pensar qu’a uns litres de sang gascona, e benlèu eretada d’un capdèth de l’epòca mitica (quan los regiments de capdèths de Gasconha jogavan au nivèu internacionau) qui’u transmetoc un esperit arreguitnaire ed ua vèrbia vengudas tot dret deus regats de vits.
 
Dusaument qu’ei un jogador de rugbi, e un deus bons. A còps estrem o endarrèr (37 seleccions en blau e un títou de campion, mei bon marcaire d’essai de la Copa deu Monde de 1991) que serà a còps quitament aperat peus Barbarians dab los quaus marcarà essais numerós.
 
Tresaument qu’a portat au nòste art nacionau, costejat deus sons complices deu Racing, un pechic d’esperit plasent qui’ns desagrada pas. Qu’ei precisament la subjècte d’aqueste tèxte.
 
La hèita mei mediatica d’aquesta consòrça de gaujós galòbis que’s debanèc dens lo correder de l’estadi de França lo 22 de mai 1987. La camera de television que’s passeja entre los avants de las equipas deu Racing e de Tolon qui van sortir suu prat entà jogar la finala deu campionat mentre que la horrèra ugla a l’endehòra. Las caras que son gravas e concentradas. E vaquí que, suspresa, arribat au cap de la coda, qu’apareishon las caras deus mieis deu Racing lo còth sarrat dens un nod damisèla ròse per dessús los botons de la camisa. Los jogaires, un còp suu terrenh, que son saludats peu president Mitterand qui remarca aqueste detalh qui l’amusa. Aqueste tropèth de trufaires qu’ei acostumat a frascas atau. Que’us cau tots citar: l’Yvon Rousset (qui passarà a Canal +), l’Eric Blanc qui, dab lo son cunhat Franck Mesnel apitarà la marca de vestits Eden Park de la quau lo simbèu serà un … nod damisèla ròse, e lo Philippe Guillard, plan coneishut adara deus telespectators de Canal +, tanben realizator de filmes (Le fils à Jo).
 
Eretèrs d’ua tradicion estudianta qui ei a la cauç deu rugbi eth medish e de la soa cultura, l’equipa va animar gaujosament lo monde d’Ovalia dens las annadas 90.
 
Sénhers los Jurats, me’n vau adara citar la lista de las autas circontàncias atenuativas qui’vs va hèr comprénguer pr’amor lo men client deu estar aquitat deu grèu acús de parisianitat qui’u hè pes sus las espatlas: los sons esplèits, tanvau los deus sons amics, be son numerós: qu’arriban suu prat entà jogar contra Baiona dab un bonet suu cap. Provocacion, Sénhers los Jurats? Non pas, guilhesca. Au miei temps, entà’s descansar drin, que béven lo champanhe. Quan tornan a l’estadi de França entà la finala de 1990, qu’auherisson un nod damisèla ròse au president Mitterand vengut saludà’us. Que “s’escauhan” abans un encontre en tot … hèr a las cartas. Que’s pinturlejan la cara de néguer entà hestejar l’anniversari d’un deus lors partenaris, lo Momo Lelano. Qu’entran suu terrenh a bicileta, dab un blazer o ua gòrra de plastic suu cap entà hèr publicitat au pòrt deu presevatiu. Que muishan lo tafanari, mès aquò qu’ei meilèu classic.
 
Mès lo lor talent per la peguejada qu’anarà enqüèra mei luenh, dinc a formar un boys band imprevist batiat Show Business dab lo quau van gravar lo succès interplanetari “Cada còp que marcas un essai”.
 
Vaquí pr’amor vau miélher balhar ad aqueste bandaròla un “bon punt” ed un dit pòç quilhat sus la lor pagina Facebook au lòc d’ua condemnacion qui seré, qu’ac cresi, meilèu injusta. Mercés de la vòsta atencion. 



 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Joan Marc LECLERCQ
2.

Malastre ! Jo qui volèva ténguer esconuda aquera informacion !
Mossurs los jurats, ne cau pas cargar lo praube JBL qui'ns balhèc oras de las bonas dab lo son esperit plasent au Racing. Ne passèc pas sonque uns meses a l'Estadi Francés (ua sason), mès qu'èra ua error de vielhèr (Qu'avèva 34 ans, un pre-retirat).
Lo personatge qu'amerita l'indulgéncia de cap ad un "desrapatge" passadís...
Que demandi l'aquitament peu men client.
Mercés plan.

  • 0
  • 0
cissonet occitània
1.

"Bon, solide, lo tipe que joguèc au Racing (véser un tèxte precedent) e non pas a l’Estadi Francés, çò qui l’auré costat de tira un escomenge e lo bandiment dinc a la fin deus temps."

Desolat, l'amic, mas JB Lafond faguèt al rugbi al Stade Français : l'ai vist ! L'ai vist perdre contra Pèirahorada en mièg de finala de Segonda Division a Ste Germaine, l'estadi del SBUC. Puèi anèri a Tiròssa per veire la victòria de Jeff Dubois e de sos òmes contra Bocau-Tarnòs. E n'ausiguèri una bona del paire Dubois lo sèr de la victòria : "Cinc còps l'USD s'i escadèt sense jamai tornar lo tròç de fusta, e nautres, tre lo primièr còp..."
Mas es pas per aquò que lo JB Lafond s'amerite "lo bandiment dinc a la fin deus temps"... Ni Fabian Galtièr tanpauc !

  • 0
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article