Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Lo rugbi de platja

Joan-Marc Leclercq

Joan-Marc Leclercq

Musician de profession, autor d’un líber de conversacion suu gascon, d'un roman istoric "Ucraïna", d'un diccionari de rimas e de duas pèças de teatre.

Mai d’informacions
L’estiu qu’arriba! Vaquí lo moment de desbrombar tot e de se n’anar repausà’s. Bon, ne parli pas de tot lo monde, que n’i a qui van tribalhar mei que de costuma en aquesta sason. Parli de la majoritat, deus burelièrs (Los qui tribalhan dens un burèu).
 
Entaus ahuecats de rugbi, qu’ei la sason magra. Entre la fin de las viradas dens l’emisfèri sud e la debuta deu campionat qui’s hè adara per la fin d’agost, qu’am totun ua pausa de dus mes deus bons a despart deu Tri Nation, mès qui ne’s pòt véser sonque sus Canal+ e, de mei, de matin!
 
De qué hèm lavetz? Benlèu, per escàs, suu lòc de las vòstas vacanças, sus la platja on vos vatz prestir los uns contra los autes totis untats d’òli entà que lo comparèr dab shardinas sia mei bon, ei possible que, per astre, sia organizat partidas de rugbi de platja, en bon francés beach rugby.
 
 
Mès, lo rugbi de platja, qu’ei aquò?
 
Aquera disciplina que sembla estar nascuda en Itàlia, mès arren n’ei oficiau. Lo rugbi de platja se jòga sus un terrenh de 35 m de larg sus 40 de long. Generaument, las linhas e los paus son en estructura gonfladera, mès a còps ne n’i a pas brica. Çò qui ei de notar, ei que las règlas podon cambiar d’un tornei a l’aute. Existís un rugbi de platja basat suu XV e un aute basat suu XIII. Au purmèr, los desquilhatges son remplaçats per un tocat a duas mans, lo defensor que deu cridar “Tocat!”. Au dusau, los desquilhatges son los medish.
 
Solide, vist que los torneis se debanan en mitan de vacanças, l’ambient i ei hestiu e lo tresau miei-temps se passa dens la discotèca a la mòda deu canton, au bèth miei de dus mila personas, au son de la musica d’un DJ e tot aquò adaigat per bevendas de las peludas. L’espectacle de las miaclapairas* (o animadoras esportivas) a tan d’importància entà ua part de l’assiténcia que non pas los encontres eths medish.
 
Cada equipa ei compausada de cinc jogadors ajudats de tres remplaçants. Las partidas duran sovent dus còps cinc minutas desseparadas per ua pausa. En cas d’egalitat, un temps suplementari ei pervist, de la medish durada de dus còps cinc minutas!
 
Aqueste jòc se jòga pèdescaus e dab un tricòt shens d’estile “Marcèu”. La veishiga, s’ei ovau, ei plan mei petita que non pas la deu rugbi “normau” e sembla mei lavetz ua bala de butabala americana. Inspirat deu XIII, la règla deus tres “tocats” vòu que la veishiga sia tornada a l’adversari se l’equipa atacanta n’a pas mercat au tresau desquilhatge simbolic. La linha de hòrajòc se tròba darrèr lo pè deu darrèr defensor. N’i a pas cap tòca, mesclanha, tranformacion ni còp de pè de penalitat.
 
La competicion mei grana e mei anciana d’aqueste jòc de rugbi en Occitània se debana cada estiu desempuish 1992 a la termièra deu Bascoat sus la platja d’Anglet. L’ensems de la manifestacion que manlhèva hèra a l’imageria deu surf dab los sons drapèus publicitaris suu sable e lo son còde vestimentari. I son convidadas equipas internacionaus entau Campionat d’Euròpa de las Nacions, mès tanben equipa de firmas i participan dab lo Tornei de las Entrepresas. Un trofèu a despart, los de las Iguanas, recompensa la mei bona peña o còla d’amics, deus quaus ne podi pas resistir a l’enveja de citar les Bonobos, les Ulster à l’estomac, los Pepinos 87 e … Céline Fion.
 
Lo tornei femenin a tanben un palmarés prestigiós deus beròis dab las Pinh’Ups, las Mojitas, las Magnolia Forever, Les Quiches des Sables e las Boobs.
 
Benlèu que lo rugbi de platja s’i ei escadut de hèr çò qui lo rugby deus prats ne podoc pas jamei: pausar un pè dens parçans sauvatges e bosigas de l’ovalitud. Sabètz qu’un encontre important se debana a Oostende, organizat peu Vlaamse Rugby Bond qui apera aquò lo strandrugby e qui a apitat un campionat de Belgica … neerlandofòne.
 
Se que non, podètz anar véser un tornei de rugbi de platja au nòrd deu nòrd deu nòrd deus País Baish, dens la província de Frisa, sus l’iscla d’Ameland, un lòc pas tròp acostumat d’arcuélher la veishiga ovau, mès l’estiu tot ei permés.
 
Vaquí, adara que sabètz tot sus aquera disciplina estivenca, armat d’un bon tube d’untami contra lo sorelh, d’un parelh de bermudas e lo peu descolorat de surfaire, que’vs podètz iniciar ad aqueste jòc en tot aténguer lo retorn deu marrit temps e deu Tòp 14.
 
 
 
 
_____
* Cheerleaders, pom pom girls o meneuses de claque.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article