Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Promòure una lenga dobèrta, malgrat los gardians de l’Exagòn

Dempuèi qualques setmanas, dos o tres legeires fan de comentaris repetitius contra de mots e d’expressions que legisson dins Jornalet. Atacan de mots dels articles generals d’informacion, que ieu escrivi pas mas que supervisi coma conselhièr lingüistic del jornal. Tanben escarnisson de mots que tròban dins mos articles personals, çò es, dins aqueste blòg. Supòrtan pas de trobar de formas coma difondre, prèvi, estat d’emergéncia, crida, patrocini, si que...
 
Aqueles criticaires afirman que las formas en question serián d’intrusions excessivas del catalan e de l’espanhòl e que serián inacceptablas en occitan “general”. Admetrián eventualament que se poguèsson utilizar en occitan aranés mas, sustot, vòlon pas qu’intren... dins l’occitan de l’estat francés.
 
Aqueles criticaires se fan de fantasmas descabestrats sus mas intencions. S’imaginan que ieu voldriái impausar dins l’usatge general de formas pretendudament “ibericas” coma difondre en luòc de difusar o prèvi en luòc de precedent. E ben non, cars legeires, es simplament fals, ai pas jamai prepausat de talas absurditats.
 
Los principis que defendi, en realitat, son los seguents:
 
— Quand se tracta de recensar los mots qu’an una certana tradicion (en defòra dels neologismes), l’occitan deu èsser una lenga dobèrta al nivèl del lexic. Totes los mots e expressions que son atestats dins una partida del territòri occitan, se son ben formats, devon èsser meses en comun dins l’ensemble de la lenga. Es un principi que ja Frederic Mistral e Robèrt Lafont metián en òbra. Es tanben un principi del catalan estandard. Aquel principi es inclusiu, pas exclusiu. Es pas perque difondre o prèvi son incluses que difusar e precedent serián expulsats: es tan simple...
 
— Quand se tracta de fixar un neologisme qu’a pas de solucion tradicionala en occitan, suggerissi de preferir una forma convergenta amb la majoritat de las lengas romanicas. En particular, prepausi de trobar una solucion mejana entre las lengas estandards pus solidas e pus vesinas de l’occitan, que son al nombre de tres: lo catalan, l’italian e lo francés (e accessòriament compti una quatrena lenga, l’espanhòl, que coïncidís quasi sempre amb lo catalan dins los neologismes). Suggerissi donc de far de l’occitan una lenga ben dobèrta sus l’ensemble del mond romanic. Mos criticaires, al contrari, voldrián que l’occitan foguèsse una lenga embarrada dins lo modèl unic del francés.
 
Ara, a la lutz dels principis prepausats, vejam lèu-lèu aqueles mots tan criticats.
 
Difondre e difusar. Es pas question d’impausar difondre contra difusar, es question d’acceptar los dos. Lo tipe difondre (difóner) es ben atestat en aranés, en niçard e en cisalpenc de las Valadas. Ai ja explicat aqueste cas dins Jornalet. Remarca anecdotica: ieu disi pus sovent difusar...
 
Prèvi, preliminar, precedent, anterior... Es pas question d’impausar prèvi contra preliminar, precedent o anterior, es question d’acceptar totes aqueles mots. L’usatge de prèvi es ben conegut en occitan aranés, ven del latin praevius e convergís amb la màger part de las lengas romanicas (en catalan previ, en italian previo, en espanhòl previo...). Sol lo francés ignòra completament un mot del tipe prèvi. Sembla pas necessari d’encoratjar l’usatge de prealable* car aquel mot ven incontestablament del francés préalable, del vèrb francés aller “anar”, e pòrta pas d’enriquiment notable a l’occitan. Lo mot gascon preable/priable/prable demanda d’èsser estudiat.
 
Urgéncia e emergéncia son dos mots ben diferents, totes dos legitims, amb de senses distints en general. E naturalament, ieu ai pas jamai demandat, mas alara, jamai de la vida, de suprimir lo mot urgéncia. I a solament qualques legeires illuminats que m’atribuisson aquela intencion absurda.
 
Estat d’emergéncia es un neologisme, sens cap de tradicion solida en occitan. Val mai que l’occitan adòpte un usatge convergent amb la màger part de las lengas romanicas, coma lo catalan estat d’emergència, l’italian stato d’emergenza  e l’espanhòl estado de emergencia. Sembla pas indispensable de copiar l’usatge particularista del francés état d’urgence (estat d’urgéncia*).Ai ja explicat aqueste cas dins Jornalet.
 
Crida e apèl son dos mots perfièchament valids que pòdon èsser sinonims. Es pas question de suprimir apèl per impausar crida. L’usatge de crida es ben documentat dins l’ensemble de l’occitan dempuèi de sègles. Es pas un calc del catalan.
 
Patrocini es un mot atestat almens en niçard e en aranés. Ven regularament del latin patrocinium e significa originàriament “proteccion, defensa”. Tròba coma equivalents lo catalan patrocini, l’italian patrocinio e l’espanhòl patrocinio. En mai del sens tradicional de “proteccion, defensa”, l’usatge niçard lo coneis amb lo sens de “proteccion venent d’un patron o d’una persona influenta” (en francés “patronage”). I a pas de rason de lo refusar en occitan normatiu.
 
Remarca — Lo mot occitan lo patrocin, atestat dins los ancians Estatuts de Provença e dins lo diccionari de Mistral, significa “salari d’avocat”: deriva versemblablament del vèrb patrocinar que significa “defendre, plaidejar, exercir lo mestièr d’avocat”. Un de mos criticaires a confondut lo patrocin (“salari d’avocat”, deverbal de patrocinar) e lo patrocini (“proteccion”, manlèu dirècte al latin patrocinium). Son dos mots plan diferents, mas totes dos autentics e acceptables.
 
Si que. Aquesta forma exprimís l’intensitat e introdutz una proposicion al mòde indicatiu. Es fòrça coneguda en catalan (sí que). S’utiliza de manièra identica en occitan. Lo diccionari de Mistral l’illustra en provençal a l’article si, dins los exemples seguents: Aquela, si qu’empega! (en francés “En voilà une drôle”); Si qu’es bèu! (en francés “Oh! Qu’il est beau!”); Si que m’agrada (en francés “Que cela me plaît!”); Si que plòu (en francés “Il pleut beaucoup”).
 
A aqueles que veson de catalanadas e d’espanholadas de pertot dins Jornalet, lor conselhi d’aprene la prudéncia e la nuança. Deurián considerar la question amb una vision novèla. Deurián quitar los prejutjats.
 
— Devon enregistrar dins lor cap aqueste primièr fach, incontestable: l’aranés, lo niçard e lo cisalpenc de las Valadas son ben de varietats dignas de la lenga occitana. Aran e las Valadas son fòra l’estat francés. Lo País Niçard èra tanben fòra l’estat francés abans 1860. Lo bon usatge de l’occitan s’es pas jamai limitat a las frontièras de l’Exagòn francofrancés nimai al modèl de la lenga francesa.
 
— L’occitan es una lenga romanica amb una posicion centrala. Sas afinitats principalas van primièr vèrs lo catalan, puèi vèrs d’autras lengas coma l’italian, lo francés, l’espanhòl, etcetèra. Elaborar l’occitan en lo calcant sus un modèl francés unic es una negacion de la natura de l’occitan, e mai es una ignorància grèva de sas relacions multiplas e tradicionalas amb d’autras lengas. Ai ja tractat aquesta question dins Jornalet.
 
— Inclure en occitan de formas distintas del modèl francés significa pas que nos volgam diferenciar tostemps del francés. Pas ges. Dins Jornalet, difusam tanben de formas similaras al francés quand son ben formadas, autenticas e tradicionalas. Dins los articles redigits en aranés, m’arriba de corregir d’espanholismes e de catalanismes excessius. Per exemple, er ajuntament*, qu’es una còpia de l’espanhòl el ayuntamiento, es corregit aicí, en bon aranés, en era comuna o en eracasa dera vila (son de formas purament occitanas que se sarran, fortuitament, del francés la commune o l’hôtel de ville).
 
— A l’epòca de l’escafament de las frontièras materialas en Euròpa, seriá fòl d’embarrar l’occitan dins un modèl d’elaboracion unicament francés mentre que las relacions dirèctas amb los espacis catalan, italian e espanhòl son de mai en mai facilas.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Estève
14.

Se cercam dins los marges de qué corregir lo demai cal pas desbrembar La Gàrdia Piemontesa en Calàbria.

  • 2
  • 0
matias carcassona everywhere
13.

100% d'acòrdi amb GJB
Tanben me sembla que çò que nos fa mestièr, enfin, a ieu al mens, es encara un diccionari general e dobèrt a totas las riquesas de la(s) lenga(s) occitana(s), quicòm coma lo Tresaur, mas enriquit de las avançadas de la lingüistica modèrna e de l'esfòrç volontari de lingüistas de tot(es) lo(s) país(es) occitan(s).
Per ieu, que faguère ges d'estudi d'occitan e qu'ai pas la possibilitat de parlar la lenga totes los jorns, au delà de Jornalet e daus articles de Domergue, qu'au long de las annadas m'an aprés fòrça causas sus la lenga, l'aplicacion dau Congrès que reünís totes los diccionaris m'es infinitament utila, quitament vitala, e me permet ja d'avedre un punch de vista plan ample sus las varietats de lenga e d'expressions qu'existisson en defòra de la lenga dau vilatge e de la familha.
Amics lingüistas, avèm encara besonh de vautres!

  • 10
  • 1
Gerard Joan Barceló Pèiralata
12.

Tròbi important que i aga un dialòg entre Jornalet e sei legeires sus la politica lingüistica de nòstre (inclusiu, non exclusiu) jornau en linha, e i a ara una reflexion collectiva sus la quala vos assabentarem quora lei causas seràn mai precisas. Ieu siáu pas segur que de dire "estat d'urgéncia" siga tan pròpri de l'isolacionisme francés (fa gaire, ai trobat un article de La Repubblica, lo quotidian italian, ont lo jornalista parlava dins lo títol de "stato di emergenza", mentre que lo còr de l'article, escrich per una professora universitària fasiá sistematicament servir "stato di urgenza"), mai l'idèa de considerar tot lo lexic de la lenga occitana en sei riquesa e complexitat coma lenga en contacte permanent amb d'autrei lengas e e de regardar çò que fan leis autrei lengas romanicas es un chepic amplament partejat per lei gents que sègon la nòrma CLO-Alibèrt. Sensa voler polemicar (jamai non m'agradarà la polemica e cresi que se podèm dire lei causas amb serenitat), me pensi que la rigiditat vertadiera es de refusar lei mots tre que nos semblan contraris a nòstrei costumas lengatgieras. La màger part deis occitans vivèm en contacte constant e massís amb lo francés, sovent nòstra lenga mairala e d'usatge majoritària dins la vida vidanta, e nos còsta d'aver un ponch de vista mai globau sus l'occitan. Quora escrivi en occitan, constati qu'estilisticament me tempta de calcar la sintaxi francesa, e cresi doncas qu'una reflexion sus leis estructuras sintacticas (e pas solament sus lo lexic) es una necessitat. Jornalet nos permet d'i pensar collectivament.

  • 10
  • 0
Matieu Castel Marselha
11.

#9 Fasem coma aquò doncas. Santat !

  • 1
  • 0
Gerard Cairon Florentin d'Albigés
10.

Emai, se plan sovent, las rubricas de Domergue Sumien m'encanissan, cal reconeisser que fan avançar la reflexion e' que me sembla que sos detractors las an legidas a la lèsta, pas que per las poder criticar sens argumentar vertadieirament. Aquò dich, mantun còp, s'aviái ajut léser, auriái pas mancat de contrar las causidas e las opinions relativas a la lenga de D S.
Mas es vertat que per los neologismes, abans de causir una adaptacion del francés( o, pièger , un mot francès prononçat a l'occitana), calriá anar véser las autras lengas romanicas.
Dos exemples:
- Un, qu'es ara completament passat dins la lenga: la "gara"- alara que las autras lengas romanicas causiguèron estacion, estaçao, estació, stazione; e l'anglés a mai, station...
- Un autre, que, per ara, la causida n'es pas clara: " kinésitherapeute" en francés. Per que "quinesiterapeuta"? , alara que la majoritat de las lengas romanicas an causit de formas a partir de FISIO , "fisio-terapeuta (castelhan, catalan, portugués,) o, fisio-terapista(italian), fizio-terapeut(romanés).
Donc, ieu, m'èstimi mai qu'òm me digue que soi fisioterapeuta.

  • 5
  • 2

Escriu un comentari sus aqueste article