Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Leis aventuras de l’z

La letra z (izèda) a conegut de peripècias dins l’ortografia occitana pendent lo sègle XX.
 
Abans la fixacion de l’ortografia classica en 1935, i aviá ja de movements per la restauracion de la grafia classica. Èran animats en particular pendent leis ans 1890-1900 per lei publicacions de Joan-Batista Calvino dau costat niçard e de Prospèr Estiu e Antonin Perbòsc dau costat lengadocian. Estiu e Perbòsc prepausavan de notar lo sòn [z] totjorn amb una z e jamai amb una s, quitament entre doas vocalas: prepausavan ròza en luòc de ròsa.
 
Es en 1935 que la grafia classica venguèt realament una ortografia, valent a dire, una grafia fixada de maniera completa amb de règlas precisas. Aquò, o devèm a l’òbra iniciada per Loís Alibèrt amb sa Gramatica occitana, publicada en 1935. Es la basa de la nòrma classica qu’es en vigor fins ara.
 
Sus l’usatge de l’z (izèda) e de l’s (èssa), la règla d’Alibèrt se resumís ansin:
 
(1) Quand lo sòn [z] es pas entre doas vocalas, s’escriu en generau amb una z: bronze, onze, catòrze, quinze, zòna, zèro.
 
(2) Quand lo sòn [z] es entre doas vocalas, s’escriu s o z segon l’etimologia e segon una distribucion fòrça similara a aquela dau catalan.
 
(2a) Lo sòn [z] entre doas vocalas s’escriu amb s dins la granda majoritat dei cas coma dins larguesa, tristesa, ròsa, pausa, cosin, pesar, musica, frasa, analisi, casa, dòsi, psicòsi, gaseta, vision, gausar/ausar, Terèsa, Cesar, Jèsus, Jerusalèm, Besièrs (de comparar amb lo catalan llarguesa, tristesa, rosa, pausa, cosí, pesar, música, frase, anàlisi, casa, dosi, psicosi, gaseta, visió, gosar, Teresa, Cèsar, Jesús, Jerusalem, Besiers).
 
(2b) Lo sòn [z] entre doas vocalas s’escriu amb z dins una minoritat de cas que son lei vèrbs en –izar coma realizar, organizar, politizar e de mots pauc nombrós coma azard, azur, ozòn, azòt, azim, Amazonia, Gaza, Làzer [1] (de comparar amb lo catalan realitzar, organitzar, polititzar,atzar, atzur, ozó, azot, àzim, Amazònia, Gaza, Llàtzer).
 
I aguèt una destabilizacion d’aquesta règla a partir de 1975, quand una granda crisi de l’occitanisme —que durèt de 1975 a 1990 aperaquí— entraïnèt tota una sèria de temptativas de reformas de la nòrma. Aquò causèt una multitud d’usatges desordenats e, fin finala, una abséncia de nòrma comprensibla. Es lo grand problèma de l’antinormisme (vejatz mon article dau 28.1.2013).
 
Donc, ansin en 1975, l’IEO preconizèt d’abandonar l’z entre doas vocalas e de la remplaçar per una s. Cambiavan realizar, organizar, azard, ozòn, Amazonia... en realisar*, organisar*, asard*, osòn*, Amasonia*... Aquela reforma èra inutila perque l’z entre doas vocalas perturbava pas la lectura. Supausi que lo cambiament d’z en s foguèt benlèu una temptativa esconduda, non confessada, de se sarrar de l’ortografia francesa, ont lei mots correspondents an pron sovent una s(réaliser, organiser, hasard... mai pasmens ozone, Amazonie...).
 
Après aquela reforma de l’z vèrs l’s, i a agut un molon d’assais de reformas novèlas sus d’autrei ponchs e an agravat lo desòrdre generau...
 
Per trobar una solucion a aqueu desòrdre, en 1996 se fondèt lo Conseu de la Lenga Occitana (CLO) que trobèt un consens per metre fin ai dobtes mai recurrents. Mai que mai consistiguèt a restablir la nòrma iniciala de Loís Alibèrt dins la màger part dei cas controvertits.
 
Ansin, lo CLO a restablit la distribucion de l’z coma la voliá Alibèrt: realizar, organizar, politizar, azard, azur, ozòn, azòt, azim, Amazonia, Gaza, Làzer, etc.
 
Notem ça que la que lo CLO a fach una correccion pichoneta a respècte d’Alibèrt. Alibèrt notava l’analisi mai analizar; la paralisi mai paralizar. Lo CLO i preconiza s de pertot per servar la coeréncia dei familhas de mots: l’analisi donc analisar; la paralisi donc paralisar.
 
 
 
__________
[1]Làzer es un nom d’òme (en latin Lazarus, en catalan Llàtzer, en francés Lazare, en italian Lazzaro, en espanhòu Lázaro). O cau pas confondre amb lo lasèr qu’es un tipe de lum.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Domergue Sumien Ais de Provença
6.

Excusatz lei respònsas tardieras.

#1 A Danís Capian. L'error es dins lo libre, e ne siáu desolat. I deuriá figurar: «son (prov. niç. sòn)».

#2 A Joan. L'occitan ancian podiá aver de fluctuacions escrichas. La grafia "-es" èra possibla per la forma normalizada actuala "-és" (Rodés...).

# A Dey S.D. L'occitan ancian podiá esitar entre lei grafias "rosa" e "roza" per la forma normalizada actuala "ròsa".

  • 2
  • 0
Dey S.D. Paris
5.

Mercé encar un còp per una interessanta lectura a l'autor. Son pas de detalhs sense importància. Volerai dire que per jo l ortografia es pas una obsession coma podètz pas veire ai corregit mas pecas e pensi que tanplan l'ortografisma forcenat pòrta la scleròsis de l'oralitat. Ne son règlas òc e ne son inovacions rasonadas e consentidas tanben e de còps digressions menudas. Un detalh doncas me soi tostemps demandat coma se motava "rosa" a l'edad mejana rossa rosso roza rozo ??? e finiguet per pensar que puisque l avèvan escrit (per tant que la grafía del pergamin es estada respectada) dab s devia se mota róssa...???

  • 0
  • 0
Pichon
4.

Sus la nòta : I a tanben lo lasèrt qu'es una varianta per lausèrt/lusèrp.
"La Fòrça foguèsse amb vosautres"

  • 2
  • 0
savonarole
3.

dins la lenga parlada de natura, lo provençau ditz lo sòn lo sòm la fòrma e pron d'autres vocables que dins d'autres dialèctes se prononcian son, som, forma, d'unei son diftongats d'autres non, quand me pren l'enveja de durmir, diéu (en grafia mistralenca) ai souom;, mai en revenge lou son dóu tambourin m'agrado pas trop, es ansin e non pòu anar diferentament

  • 0
  • 0
Joan Lo Mur de Barrés
2.

Fòrt interessant, mercés !
E las S e Z finalas ? Rodez Vs. Rodés, Mur de Barrez Vs. Mur de Barrés, Carladez Vs. Carladés, eca.
Òm ditz que la fòrma en -ez es la "fòrma occitana tradicionala" e la fòrma es -és la "fòrma
occitana normalizada". De qué ne pensatz ?

  • 2
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article