Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Remarcas sus lo vèrb cal

Cal pas
Cal pas
Reparticion e classificacion
 
Lo vèrb que coneissèm abitualament per la formacal (regionalamentcau, chal, chau) se ditz a l’infinitiu caler (regionalamentchaler). Significa basicament “es necessari (de)” o “i a l’obligacion (de)”.
 
Es un vèrb irregular qu’aperten a la 3a conjugason (o grop C), çò es, la familha dels vèrbs en ‑re o -er.
 
Es un vèrb defectiu, valent a dire, s’emplega pas a certanas personas e a certans tempses. Se limita a la 3a persona del singular e s’utiliza pas jamai a l’imperatiu.
 
Aquel vèrb caler (chaler) es frequent dins totes los dialèctes.
 
Especialament, devèm precisar que caler/cau es d’usatge abitual en provençal, e mai se d’unes creson qu’o es pas. La cresença segon la quala caler/cau seriá pas de provençal es una illusion: s’explica per l’usatge rar d’aquel vèrb en grafia mistralenca e dins lo parlar de Frederic Mistral, ont se preferís lo vèrb equivalent faler/fau. Mas en realitat, caler/cau s’utiliza fòrça dins una partida dels parlars populars de Provença. L’usatge de caler/cau s’es plenament reabilitat dins lo provençal literari escrich en grafia classica. L’òbra abondosa de Robèrt Lafont l’utiliza fòrça.
 
Lo vèrb fal (regionalament fau), que pren a l’infinitiu la forma faler, a lo meteis sens que caler e se conjuga exactament coma caler, mas a pas la meteissa etimologia. Faler es rar en lengadocian e niçard.
 
 
Formas conjugadas
 
Vaicí las principalas formas conjugadas de caler e faler (totas las variacions localas pòdon pas figurar dins aqueste tablèu).
 
 occitan generalprovençalniçardvivaroalpencauvernhatlemosingascon
infinitiucaler
(faler)
caler
(faler)
caler
(faler)
chaler
(faler)
chaler
(faler)
chaler
(faler)
caler
(faler)
present de l’indicatiucal
(fal)
cau
(fau)
cau
(fau)
chal
(fal)
chal
(fal)
chau
(fau)
cau
(fau)
present del subjontiucalga
(falga)
cauga
(fauga)
[1]
cauga
(fauga)
[1]
chalha
(falha)
chalha
(falha)
chalha
(falha)
calha
(falha)
imperfach de l’indicatiucaliá
(faliá)
caliá
(faliá)
calia
(falia)
chaliá
(faliá)
chaliá
(faliá)
chaliá
(faliá)
caliá
/calèva
(faliá
/falèva)
preterit de l’indicatiucalguèt
(falguèt)
cauguèt
(fauguèt)
cauguèt
(fauguèt)
chauguèc
(fauguèc)
chauguèt
(fauguèt)
chauguèt
(fauguèt)
calèc
/caló/-oc
(falèc
/faló/-oc)
imperfach del subjontiucalguèsse
(falguèsse)
cauguèsse
(fauguèsse)
cauguèsse
(fauguèsse)
chauguèsse
(fauguèsse)
chauguèsse
(fauguèsse)
chauguèsse
(fauguèsse)
calèsse
/calosse
(falèsse
/falosse)
futur de l’indicatiucaldrà
(faldrà)
caudrà
(faudrà)
caurà
(faurà)
chaudrà
(faudrà)
chaudrà
(faudrà)
chaudrà
(faudrà)
calerà
(falerà)
condicionalcaldriá
(faldriá)
caudriá
(faudriá)
cauria
(fauria)
chaudriá
(faudriá)
chaudriá
(faudriá)
chaudriá
(faudriá)
caleriá
/caleré
(faleriá
/faleré)
gerondiucalent
(falent)
calent
(falent)
calent
(falent)
chalent
(falent)
chalent
(falent)
chalent
(falent)
calent
(falent)
participi passatcalgut
(falgut)
caugut
(faugut)
caugut
(faugut)
chaugut
(faugut)
chaugut
(faugut)
chaugut
(faugut)
calut
(falut)
 
 
Usatge coma vèrb semiauxiliar
 
Caler e faler son sovent de vèrbs semiauxiliars, çò es, prenon de formas conjugadas que se plaçan davant un autre vèrb que rèsta, el, a l’infinitu.
 
cal parlar (cau parlar, chal parlar, chau parlar)
 
caliá parlar (calia parlar, calèva parlar)
 
que calga parlar (que cauga parlar, que chalha parlar, que calha parlar)
 
a calgut parlar (a caugut parlar, a chaugut parlar, a calut parlar)
 
aurà calgut parlar (aurà caugut parlar, aurà chaugut parlar, aurà calut parlar)
 
 
Extension a totas las personas
 
Normalament utilizam caler e faler sonque a la 3a persona del singular. Mas una astúcia permet d’estendre l’usatge d’aqueles dos vèrbs a las autras personas, mejançant un pronom d’objècte indirècte plaçat abans (me, te, li, nos, vos, li...), e gràcias a un vèrb a l’infinitiu après.
 
me cal partir (me cau partir, mi cau partir, me chal partir, me chau partir)
 
te cal partir (te cau partir, ti cau partir, te chal partir, te chau partir)
 
li cal partir (li cau partir, li chal partir, li chau partir)
 
nos cal partir (nos cau partir, nos chal partir, nos chau partir)
 
vos cal partir (vos cau partir, vos chal partir, vos chau partir)
 
lor cal partir (li cau partir, lor chal partir, lor chau partir, los cau partir)
 
L’occitan utiliza rarament la construccion cal que + subjontiu, coma per exemple: cal que parta (ieu), cal que partas, cal que parta (el), cal que partam, cal que partatz, cal que partan. Per contra, cal que + subjontiu es una construccion fòrça abituala en catalan (cal que parteixi, cal que parteixis...) e en francés (il faut que je parte, il faut que tu partes...).
 
 
Usatge davant un nom
 
Caler e faler se pòdon utilizar davant un nom e significan alara “es necessari d’aver”.
 
cal un sac (cau un sac, chal un sac, chau un sac)
 
te caldrà de temps (te caudrà de temps, ti caurà de temps, te chaudrà de temps, te chaudrà dau temps, te calerà temps)
 
Davant un nom al plural, l’occitan manten puslèu los vèrbs caler e faler a la 3a persona del singular.
 
nos cal de cançons (nos cau de cançons, nos chal de chançons, nos chau de las chançons, nos cau cançons)
 
Lo catalan, per contra, conjuga puslèu cal al plural, jos la forma calen, davant un nom al plural: ens calen cançons.
 


 
[1] En provençal e niçard (e mai dins d’autres dialèctes), al present del subjontiu, las formas classicas dels vèrbs de la 3a conjugason se terminan amb una a (cauga, fauga), mas i a de variantas popularas que se terminan amb una e (caugue,faugue).
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Methode occitan deux mille
19.

#18 Se per cas vos interèssa i a aiçò, de l'atlas linguistic de frança:

http://diglib.uibk.ac.at/download/pdf/152783?name=DIS-LE-MOI

http://diglib.uibk.ac.at/download/pdf/152785?name=DIS-LE-LUI

http://diglib.uibk.ac.at/download/pdf/168851?name=JE%20N%E2%80%99AI%20PAS%20OS%C3%89%20LE%20LUI%20DIRE

http://diglib.uibk.ac.at/download/pdf/153132?name=IL%20FAUT%20LES%20Y

  • 0
  • 0
Reinat TOSCANO LO VAU
18.

#17 Es vèr que lo provençau orientau a totplen de ponchs comuns m'au niçard... Lo contrari seria anormau!

  • 0
  • 0
Domergue Sumien Ais de Provença
17.

#16 En provençau, sustot a l'èst, trobam tanben un usatge similar a aqueu dau niçard per l'òrdre dei pronoms.

  • 1
  • 0
Reinat TOSCANO LO VAU
16.

#7 En niçard, l'òrdre es COD + COI, en provençau es correntament COI + COD, coma en italian (en enclisi coma en proclisi: "te lo dico", "dirmelo", dimmelo", "me lo dica", levat per "loro", qu'es totjorn après lo vèrbo: "lo dico loro").
En francés es ... complicat! Càmbia en foncion de la persona, e dau temps:
"je te le donne " (COI + COD) / "je le lui donne" (COD + COI)
"tu me le donnes" (COI + COD) / "donne-le-moi!" (COD + COI)
Una bèla complicacion per lu escolans estrangiers! (e francés...)

  • 0
  • 0
Mangetz pas sens beure aumens
15.

I a una nuançeta aquí que cal apondre, en lengadocian aumens, que Ramon Chabèrt descriguèt dins son libre "question de lengas", e que ieu me'n pòrte fòrt segond cossí parlan los locutors "naturals" que conoisse.

Aquò es que la forma "cal que + subjonctiu" es correnta d'a fons en occitan. Solament qu'es correnta pas qu'a las tresenas personas del singular e del plural. Aquò es perdequé dins fòrça varietats occitanas los pronoms "li" ambe "i" se confondon.

"li cal anar" pòt èstre comprés coma (e es comprés coma) "i cal anar".

Aquò fa que s'emplega la forma ambe vèrb al subjonctiu per forviar aquel "li" qu'es pas franc!

Fa que se ditz, de manièira pro reguliara me sembla:

me cal manjar
te cal manjar

cal que mange

nos cal manjar
vos cal manjar

cal que mangen.

Autrament bona vesprada e portatz-vos galhards

  • 1
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article