Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Mot es melhor que mòt*

La cas de mot es un pauc similar al cas de forma qu’avèm examinat dins l’article precedent. Nòstres grands mèstres, Loís Alibèrt e Robèrt Lafont, presentavan mot e forma coma de questions similaras.
 
Aital se conselha de dire lo mot e la forma en luòc dels francismes lo mòt* e la fòrma* (en francés: le mot e la forme).
 
Mot ven del latin muttum e significava basicament “murmur, son”, puèi “mot”.
 
Dins mŭttum trobam lo son latin de la ŭ brèva qu’a evolucionat regularament, en occitan, vèrs una o barrada (uèi prononciada [u] ‘o’).
 
L’occitan medieval coneissiá totjorn lo tipe mot amb una o barrada.
 
L’occitan modèrne, per contra, coneis dos tipes contradictòris:
 
— lo tipe normal mot amb una o barrada,
 
— lo tipe francizat mòt* amb una ò dobèrta.
 
Lo tipe normal mot, amb una o barrada, rèsta pro utilizat en occitan actual e es pas brica un arcaïsme. Lo diccionari de Mistral reconeis que mot e mòt* coexistisson dins la lenga de son temps al sègle XIX. Mistral cita lo poèta provençal Claudi Brueis, anterior de dos sègles, que disiá mot ‘mout’ amb una o barrada sens esitacion. L’introduccion del francisme mòt* apareis donc tardiva, progressiva e pas generala.
 
D’autres dialèctes que lo provençal atèstan tanben una granda vivacitat del tipe mot e una invasion incompleta del francisme mòt*. Aquò se verifica dins divèrses diccionaris regionals: en vivaroalpenc amb Mostier, en auvernhat amb Bonaud, en lemosin amb Gonfroy e Lavalada, en gascon amb Palai, en lengadocian amb Vaissièr, etc.
 
Quasi totes los lingüistas que trabalhan sus l’occitan s’acòrdan per dire que mòt* ven de l’influéncia del francés. I a pas de controvèrsias ferotjas a prepaus de mot coma n’i a dins lo cas de forma.
 
Se certans autors persistisson a emplegar lo francisme mòt*, o fan probable per inatencion. Semblan pas de voler far d’antinormisme militant. Es possible que digan mòt* a causa de l’influéncia de la nòrma mistralenca que laissa passar pro sovent los francismes. D’efièch, los autors qu’admeton mòt* se tròban sovent en Provença o al País Niçard, doas regions ont la nòrma mistralenca manten un usatge persistent.
 


abonar los amics de Jornalet

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Gerard Joan Barceló Pèiralata
14.

Pereu cau dire qu'avèm de gramaticas medievalas de l'occitan ancian que nos dan d'entresenhas preciosas sus la pronóncia, coma lo "Donatz proensals", ont trobam de listas de mots amb la distincion "larg" (vocala dubèrta) e "estrech" (vocala barrada).

  • 1
  • 0
Gerard Joan Barceló Pèiralata
13.

#12 Que òc, lo clavièr m'a manjada la frasa: voiliáu dire que se per cas "mot" aguèsse rimat amb "pichot", seriá estat l'indici d'una o dubèrta. Òr, es pas lo cas dins la lenga anciana.

  • 1
  • 0
Jan l’Aisit
12.

#11 Se "mot" rima dad "pichòt", qu’ei l’indici que podè aver l’ò ubèrta. O lhèu lo clavèr que se v’a minjat un tròç de la frasa ?
Tant i a que son justaments aqueras règlas qui s’ameritarén un article (o ua sèria d’articles) de vulgarizacion.

  • 0
  • 0
Gerard Joan Barceló Pèiralata
11.

#10 Lo pas dau latin popular ai lengas romanicas a seguit de règlas foneticas precisas transpausablas dins la quasi-totalitat dei parlars. Tanben lei confusions graficas e lei rimas ("mot" rima amb "tot" [o] ò "pichot" [òc"] son d'indicis pron clars.

  • 0
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article