CAPÇALERA2: AMICS DE JORNALET

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimars, 23 de mai

Domergue Sumien · Questions de lenga occitana

Diluns, 13.3.2017 03h00

Mot es melhor que mòt*


Comentaris 15 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (7 vòtes)
carregant En cargament


La cas de mot es un pauc similar al cas de forma qu’avèm examinat dins l’article precedent. Nòstres grands mèstres, Loís Alibèrt e Robèrt Lafont, presentavan mot e forma coma de questions similaras.
 
Aital se conselha de dire lo mot e la forma en luòc dels francismes lo mòt* e la fòrma* (en francés: le mot e la forme).
 
Mot ven del latin muttum e significava basicament “murmur, son”, puèi “mot”.
 
Dins mŭttum trobam lo son latin de la ŭ brèva qu’a evolucionat regularament, en occitan, vèrs una o barrada (uèi prononciada [u] ‘o’).
 
L’occitan medieval coneissiá totjorn lo tipe mot amb una o barrada.
 
L’occitan modèrne, per contra, coneis dos tipes contradictòris:
 

— lo tipe normal mot amb una o barrada,
 
— lo tipe francizat mòt* amb una ò dobèrta.
 
Lo tipe normal mot, amb una o barrada, rèsta pro utilizat en occitan actual e es pas brica un arcaïsme. Lo diccionari de Mistral reconeis que mot e mòt* coexistisson dins la lenga de son temps al sègle XIX. Mistral cita lo poèta provençal Claudi Brueis, anterior de dos sègles, que disiá mot ‘mout’ amb una o barrada sens esitacion. L’introduccion del francisme mòt* apareis donc tardiva, progressiva e pas generala.
 
D’autres dialèctes que lo provençal atèstan tanben una granda vivacitat del tipe mot e una invasion incompleta del francisme mòt*. Aquò se verifica dins divèrses diccionaris regionals: en vivaroalpenc amb Mostier, en auvernhat amb Bonaud, en lemosin amb Gonfroy e Lavalada, en gascon amb Palai, en lengadocian amb Vaissièr, etc.
 
Quasi totes los lingüistas que trabalhan sus l’occitan s’acòrdan per dire que mòt* ven de l’influéncia del francés. I a pas de controvèrsias ferotjas a prepaus de mot coma n’i a dins lo cas de forma.
 
Se certans autors persistisson a emplegar lo francisme mòt*, o fan probable per inatencion. Semblan pas de voler far d’antinormisme militant. Es possible que digan mòt* a causa de l’influéncia de la nòrma mistralenca que laissa passar pro sovent los francismes. D’efièch, los autors qu’admeton mòt* se tròban sovent en Provença o al País Niçard, doas regions ont la nòrma mistralenca manten un usatge persistent.
 


abonar los amics de Jornalet

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 



publicitat



Comentaris

18 de març 17.07h

#14 Ua endica de las bonas, mercés hòrt.
Telecargader aquiu taus d’interessats : http://www.cieldoc.com/libre/integral/libr0219.pdf


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

17 de març 16.32h

Pereu cau dire qu'avèm de gramaticas medievalas de l'occitan ancian que nos dan d'entresenhas preciosas sus la pronóncia, coma lo "Donatz proensals", ont trobam de listas de mots amb la distincion "larg" (vocala dubèrta) e "estrech" (vocala barrada).


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

17 de març 15.56h

#12 Que òc, lo clavièr m'a manjada la frasa: voiliáu dire que se per cas "mot" aguèsse rimat amb "pichot", seriá estat l'indici d'una o dubèrta. Òr, es pas lo cas dins la lenga anciana.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

17 de març 14.58h

#11 Se "mot" rima dad "pichòt", qu’ei l’indici que podè aver l’ò ubèrta. O lhèu lo clavèr que se v’a minjat un tròç de la frasa ?
Tant i a que son justaments aqueras règlas qui s’ameritarén un article (o ua sèria d’articles) de vulgarizacion.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

17 de març 11.31h

#10 Lo pas dau latin popular ai lengas romanicas a seguit de règlas foneticas precisas transpausablas dins la quasi-totalitat dei parlars. Tanben lei confusions graficas e lei rimas ("mot" rima amb "tot" [o] ò "pichot" [òc"] son d'indicis pron clars.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

15 de març 19.21h

#7 Un article sus la reconstitucion de la fonologia occitana que seré deus interessants.
Per exemple, per quin camin deductiu e sàbem que prononcièvan [mut], puish a l’ancian occitan e l’ancian francés ne notèvan pas generaument las oposicions /u/ - /o/ - /ɔ/ ?


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

14 de març 23.17h

En català el vocable Mot és interferit i arraconat per l'espanyol que sols coneix Palabra (paraula) car en llur llengua Mote vol dir Malnom (oc. Escaisnom, chafre/shafre)


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

14 de març 22.30h

#7 Que òc, e cau dire pereu que l'Antiquitat grècoromana mancava pas de gramaticians. En mai d'aquò, la quantitat dei vocalas e dei sillabas (s'èran brèvas ò longas) èra fòrça importanta en latin, perque la fasián servir en poesia, fondada non sus lei rimas ni lo nombre de sillabas, mai sus d'estructuras ritmicas ont alternavan de sillabas lòngas e brèvas.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

14 de març 20.23h

#6 Que òc. La lingüistica, coma sciéncia, arriba de reconstituir la fonetica de las lengas ancianas amb de nivèls variables de precision. Dins lo cas del latin arribam a una precision puslèu bona (e mai se rèstan de detalhs pauc clars).


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

14 de març 19.16h

Question nècia a prepaus d'aqueste passatge :

"Dins mŭttum trobam lo son latin de la ŭ brèva qu’a evolucionat regularament, en occitan, vèrs una o barrada (uèi prononciada [u] ‘o’)."

Autrament dich, sabèm cossí se pronónciava lo latin ? Lo latin tardiu o classic ? Ai totjorn cregut aquò demorava un mistèri.

Qualqu'un pòt me balhar una pichòta lutz sur aqueste subjècte ? Mercés.


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1
-
2 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: 468x60 Aran TV

Perfil

Categorias

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions