CAPÇALERA2: AMICS DE JORNALET

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimècres, 23 d'agost

Domergue Sumien · Questions de lenga occitana

Diluns, 20.3.2017 03h00

Fotbòl o balon


Comentaris 13 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (6 vòtes)
carregant En cargament


Lo fotbòl, un deis espòrts mai populars, se pòt apelar de dos o tres biais diferents segon lei registres.
 
 
Fotbòl
 
Lo nom de basa es lo fotbòl. Es lo mot que conven a l’usatge mai generau, au registre nèutre e ai registres formaus (registre tecnic deis especialistas, registre administratiu, etc.).
 
Totei sabon qu’es un manlèu a l’anglés britanic football [ˈfʊtbɔːl]. Se compausa de foot “pè” e de ball “bala, balon”, valent a dire, “jòc de balon dau pè”.
 
I a ges de rason de refusar leis anglicismes quand enriquisson l’occitan e quand son ja acceptats dins d’autrei lengas romanicas. Lo catalan ditz futbol, lo francés football, l’espanhòu fútbol, lo portugués futebol e lo romanés fotbal... L’italian es la sola lenga romanica fòrta qu’utiliza un mot completament diferent: calcio. Donc es normau de dire lo fotbòl en occitan.
 
En fonetica occitana, es inabituau d’aver un mot que conten la sequéncia interiora ‑tb‑ coma dins fotbòl. Totun la meteissa remarca es tanben valabla per d’autrei lengas romanicas e aquò leis a pas empachat d’utilizar de formas que contenon ‑tb‑.
 
En tot cas es pas un obstacle fonetic reau perque l’occitan coneis tradicionalament la sequéncia t+b dins lei limits de mots, per exemple dins sèt balons. Lo mot fotbòl se pòt prononciar basicament [fudˈbɔl] ‘fodbòl’ dins totei lei dialèctes. Certanei dialèctes pòdon admetre de pronóncias segondàrias e simplificadas coma [fubˈbɔl] ‘fobbòl’ o [fuˈbɔl] ‘fobòl’.
 
L’abreviacion le foot [ˈfut] es tipicament francesa e fonciona pas dins d’autrei lengas. I a pas de rason valabla d’acceptar una abreviacion occitana coma lo fot* perque seriá ges internacionala e seriá unicament un calc servil dau francés.
 
 
Balon
 
Lo francitan es una varietat de francés popular d’Occitània qu’es comola de traças d’occitan.
 
En francitan se pòt dire sovent le ballon [lə balɔⁿ] per designar lo “fotbòl”. Lo francés estandard utiliza pas de forma similara. Donc aquel usatge especializat de le ballon es un produch lingüistic de la societat occitana modèrna (e mai s’es de francitan).
 
Mancam d’enquistas de terren per saupre de maniera segura se la lenga occitana utiliza una forma similara que seriá lo balon. Es pas una ipotèsi ridicula.
 
En tot cas, dins l’encastre de l’enriquiment de la lenga, lei creacions tipicas dau francitan se pòdon recuperar en occitan cada còp que pòrtan quicòm de novèu. Per ieu, lo mot occitan lo balon, en mai de son sens generau de “gròssa bala”, pòt prene tanben lo sens particular de “fotbòl” dins un registre familiar e dins un contèxt clar.
 
Ara, se lo contèxt es pas sufisent per comprene que lo balon designa lo “fotbòl”, vau mai dire lo fotbòl.
 
L’occitan familiar lo balon e lo francitan le ballon son d’equivalents dau francés familiar le foot.
 
 
Butabala, passa a dètz???
 
Certaneis occitanistas prepausèron d’inventar de neologismes radicaus per parlar dau fotbòl, cola lo butabala o la passa a dètz.
 
Es pas possible que de taleis invencions, completament artificialas, sens ges de tradicion e separadas de l’usatge romanic, devengan de solucions normativas. L’usatge per defaut deu restar lo fotbòl.
 
Per còntra, dins un usatge excepcionau, restrench, comic, literari o de circonstància, es pas escandalós de dire lo butabala o la passa a dètz. Mai aquò pòt foncionar solament dins un contèxt clarament comprés per l’interlocutor. Cau installar una connivéncia preliminara.
 
Dins l’estat actuau de l’usatge, un diccionari occitan complet deuriá registrar lo fotbòl coma mot generau, lo balon coma possible sinonim d’usatge familiar, e refusar de registrar de formas ipoteticas coma lo butabala* o la passa a dètz*.
 
(En mai d’aquò, passa a dètz desvaloriza lo ròtle dau portier qu’es indispensable dins una esquipa de fotbòl.)
 
 
Fotbolaire
 
Tota una terminologia dau fotbòl se deu fixar en occitan. Per i arribar, la cèrca d’equilibri entre lei tres lengas exemple (catalan, italian e francés) es totjorn la melhora pista de trabalh, coma o ai ja suggerit. Nòstra venerabla Associacion Occitana de Fotbòl (AÒF) a assajat de trabalhar dins aqueu sens.
 
Sens detalhar totei lei tèrmes dau fotbòl, n’i a un que ja podèm examinar perque deriva de fotbòl.
 
Coma podèm apelar un “jogaire de fotbòl”? Lei tres lengas exemple utilizan lei mots seguents: en catalan futbolista, en italian calciatore~calciatrice, en francés footballeur~footballeuse.
 
La solucion occitana comprendrà la basa fotbol‑ amb un sufixe. Mai quin sufixe??? Fotbolaire, fotbolador, fotbolator, fotbolier, fotbolista, fotbolant...? Cau trobar la tendéncia majoritària dei lengas exemple.
 

— D’un costat lo catalan presenta lo sufixe ‑ista.
 
— De l’autre l’italian e lo francés presentan de sufixes de meteissa origina en ‑atore o ‑eur, que correspondon etimologicament en occitan au sufixe ‑aire (o mens sovent ‑ador, ‑ator).
 
La solucion mejana nos mena a preferir lo sufixe ‑aire, donc direm au masculin lo fotbolaire e au femenin la fotbolaira.
 
(I a de varietats minoritàrias d’occitan que, per lo femenin ‑aira, preferisson la varianta ‑airitz: la fotbolairitz.)
 
 



publicitat



Comentaris

26 de març 00.02h

A l'ostal e dins lo vesinatge, encara dins las annadas 40, 50 e 60, se disia "fôtbal ", en occitan e en frances .


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

21 de març 18.49h

Adieu,
Domergue escriu: "Mancam d’enquistas de terren per saupre de maniera segura se la lenga occitana utiliza una forma similara que seriá lo balon."
Ieu, de tot pichon, restavi pas gaire luènh de l'estadi Mearelli, dont si jugava au "rugbi", e anavam sovent en familha au Rai, per li assistir ai partidas de "balon" e encoratjar "lu jugaires de balon". Avètz capit, pensi, que parli de Niça...


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

21 de març 16.26h

Paire e maire sempre an dit "Fotbal", prononciat [fub'bal], un francisme vengut de l'escrit francés segurament e foneticament occitanizat? E en francitan sempre an prononciat [fɔb'bal]


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

20 de març 14.20h

Domergue, parlatz pas de la forma FOTBAL venguda pel francés, en rossellonès també se disia e se ditz Futbal.
Tanpauc disètz pas res de Pilòta/Pelòta e Bala (de tennis o de fotbòl?)

En catalan una prononciacion populara de Futbol era Fumbol.

En espanhòl american i a la varianta Futbol (amb o tonic).
En catalan occidental (valencian) d'unes propausan Fútbol en acòrd amb lor fonetica, coma Quètxup (DNV) a luòga de Quetxup (DIEC).


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

20 de març 13.10h

En italian se ditz tanben "giocare a pallone" per dire "jogar a fotbòl"


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

20 de març 12.13h

#6 Diriáu prudentament "especialista dau fotbòl" segon l'usatge mai probable. Ara, se l'usatge futur espandís massissament lo neologisme "fotbolista" per aqueu sens, veirem...


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

20 de març 12.09h

#5 La forma corrècta es 'esquipa'. La tradicion occitana coneis dempuei l'Edat Mejana de mots coma 'esquipar, esquipatge, esquipament, esquipason'... Lo mot 'esquipa' es pus recent, de segur, pasmens i a pas de rason de li levar la 's'.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

20 de març 12.07h

D'acòrdi ambe tei preposicions, Domergue. "Butabala" es AFRóS !
E coma li dirián un especialista dau fotbòl ? Un fotbolista ?


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

20 de març 11.56h

"Esquipa" (coma es escrich dins l'article) o "equipa" ?...Ieu me sembla que se ditz correntament e corrèctament : "equipa" sens /S/. Qual sap ?


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

20 de març 11.33h

#3 Si, lei sufixes '-ador, -ado(i)ra' son conselhats. Mai s'utilizan mens sovent que '-aire, -aira'. Es una question complèxa. Lo CLO ne parla dins sei preconizacions, p. 65-72 http://superlexic.com/revistadoc/wp-content/uploads/2013/07/Linguistica-occitana-6-CLO.pdf


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1
-
2 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat

Perfil

Categorias

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions