CAPÇALERA: CAOC CURS
CAPÇALERA2: Entèsta drecha, convergéncia occitana-fixa

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Divendres, 23 de junh

Domergue Sumien · Questions de lenga occitana

Diluns, 15.5.2017 03h00

Lo preterit perifrastic e lo futur pròche


Comentaris 5 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (9 vòtes)
carregant En cargament


Lo catalan es conegut per utilizar dos tipes de preterit: lo preterit perifrastic (vaig parlar) e lo preterit simple (parlí). L’occitan coneis tanben un preterit perifrastic mas l’utiliza de manièra pus limitada (vau parlar). E mai utiliza de formas identicas per exprimir un futur pròche.
 
 
Formacion
 
A l’origina, se tracta d’una perifrasa verbala qu’exprimís la mesa en movement vèrs una accion o vèrs un estat. La perifrasa d’origina se bastís a partir del vèrb semiauxiliar anar, conjugat a quin temps que siá, seguit del vèrb principal a l’infinitiu.
 
vau parlar, anavi parlar, anèri parlar, soi anat parlar, èri anat parlar, anarai parlar, anariái parlar, qu’ane parlar, qu’anèsse parlar, etc.
 
Aquesta perifrasa verbala es encara viva en occitan.
 
Ça que la, quand lo semiauxiliar anar se conjuga al present, la perifrasa verbala tend a s’especializar e a foncionar coma un ensemble de dos tempses verbals que son, quora lo preterit perifrastic, quora lo futur pròche: vau parlar.
 
Vaicí lo preterit perifrastic e lo futur pròche, conjugats amb de vèrbs regulars, en occitan general (lengadocian), en provençal e en niçard.
 

1a conjugason 2a conjugason amb iss 2a conjugason sens iss 3a conjugason
vau parlar vau finir vau sentir vau batre
vas parlar vas finir vas sentir vas batre
va parlar
(vai parlar)
va finir
(vai finir)
va sentir
(vai sentir)
va batre
(vai batre)
anam parlar anam finir anam sentir anam batre
anatz parlar anatz finir anatz sentir anatz batre
van parlar van finir van sentir van batre
 
Vaicí las formas conjugadas en vivaroalpenc, en auvernhat e en lemosin.
 
1a conjugason 2a conjugason amb iss 2a conjugason sens iss 3a conjugason
vau parlar vau finir vau sentir vau batre
vas parlar vas finir vas sentir vas batre
vai parlar
(va parlar)
vai finir
(va finir)
vai sentir
(va sentir)
vai batre
(va batre)
anam parlar
(vam parlar)
anam finir
(vam finir)
anam sentir
(vam sentir)
anam batre
(vam batre)
anatz parlar
(vatz parlar)
anatz finir
(vatz finir)
anatz sentir
(vatz sentir)
anatz batre
(vatz batre)
van parlar van finir van sentir van batre
 
Remarca — Dins aquestes tres dialèctes nòrd-occitans, es pus clar de dire anam e anatz que vam e vatz. Vam [ˈvaⁿ] a la 1a persona del plural tend a se prononciar coma van [ˈvaⁿ] a la 3a persona del plural. Parièr, vatz [ˈvas, ˈvaː] a 2a persona del plural tend a se prononciar coma vas [ˈvas, ˈvaː] a la 2a persona del singular.
 
Ara vaicí las formas conjugadas en gascon.
 
1a conjugason 2a conjugason amb iss 2a conjugason sens iss 3a conjugason
vau parlar vau finir vau sentir vau bàter
vas parlar vas finir vas sentir vas bàter
va parlar va finir va sentir va bàter
vam parlar
(anam parlar)
vam finir
(anam finir)
vam sentir
(anam sentir)
vam bàter
(anam bàter)
vatz parlar
(anatz parlar)
vatz finir
(anatz finir)
vatz sentir
(anatz sentir)
vatz bàter
(anatz bàter)
van parlar van finir van sentir van bàter
 
Remarcas
 
— Lo gascon utiliza mai sovent vam e vatz e mens sovent anam e anatz, quitament dins l’usatge general del vèrb anar (vam au teatre e vatz au teatre son pus espandits que anam au teatre e anatz au teatre).
 
— En gascon i a una diferéncia fonetica pro neta entre vam [ˈbam] a 1a persona del plural e van [ˈban] a 3a persona del plural. E tanben entre vatz [ˈbats] a 2a persona del plural e vas [ˈbas] a 2a persona del singular. I trobam pas lo risc d’ambigüitat del nòrd-occitan.
 
— Lo catalan, per lo vèrb anar, utiliza anem e aneu en general (anem al teatre, aneu al teatre); per contra remplaça anem e aneu per vam e vau dins lo preterit perifrastic (ahir vam cantar, ahir vau cantar). Una tala distincion catalana sembla pas certana en gascon, puèi que lo gascon preferís vam e vatz dins totes los usatges (vam au teatre, vatz au teatre; ièr vam cantar, ièr vatz cantar).
 
 
Usatge coma preterit perifrastic
 
Lo preterit perifrastic (vau parlar, vau finir, vau sentir, vau batre) a la meteissa valor de basa que lo preterit abitual (parlèri, finiguèri, sentiguèri, batèri).
 
Ça que la lo preterit perifrastic a un usatge pus limitat. S’utiliza sustot dins de narracions ont lo contèxt mòstra clarament qu’òm se situa dins lo passat. En mai d’aquò, lo preterit perifrastic es sovent acompanhat, dins lo tèxt, d’un preterit abitual o d’un imperfach qu’installan clarament lo contèxt del passat. La gramatica occitana de Juli Ronjat ne fornís de bèls exemples.
 
“Enterin dos soudards passavan sus la rota. E come fuguèron a drech de l’ase, se van dire d’un a l’autre. . .”
(Frederic Mistral, Armanac Provençau, 1877, p. 60, citat per Ronjat §586)
 
“55 ans après, en 1264, un dei fius de Montfòrt. . . se vai metre a la tèsta dei barons. . . e fuguèt a son torn escomenjat”
(Frederic Mistral que signa G. de M., Armanac Provençau, 1883, p. 58, citat per Ronjat §586)
 
Remarcas
 
— Los aprenents que trantalhan an drech d’evitar lo preterit perifrastic e d’utilizar solament lo preterit abitual.
 
— Un usatge sistematic del preterit perifrastic se pòt trobar solament dins certans parlars occitans locals, coma dins lo gascon de la Tèrra d’Aspa.
 
— Tanben lo preterit perifrastic se tròba sovent en catalan (vaig parlar) e en aragonés (voi parlar). E mai se pòt trobar dins certans usatges franceses de narracion (hier, en arrivant au bureau, je vais parler au directeur...). Es una error de creire que lo preterit perifrastic seriá un trach exclusiu del catalan. En realitat es un usatge comun de las lengas romanicas centralas e septentrionalas.
 
 
Usatge coma futur pròche
 
Lo futur pròche (vau parlar) s’utiliza per indicar una accion o un estat imminents. S’emplega en general dins un contèxt pro clar qu’evita la confusion amb lo preterit perifrastic.
 
Totun s’emplega pauc en occitan e òm li preferís lo futur simple (parlarai) o lo present (parli), eventualament acompanhats d’un advèrbi de temps que precisa l’imminéncia, coma lèu o ara... Tanben se pòt utilizar una perifrasa al present coma soi a mand de o soi per seguits d’un infinitiu.
 
Usatge rar amb lo futur pròche:
 
Vau parlar amb Virgínia.
 
Usatges pus frequents sens lo futur pròche:
 
Ara parlarai amb Virgínia.
Lèu parlarai amb Virgínia.
Lèu parli amb Virgínia.
Parli amb Virgínia dins gaire.
Soi a mand de parlar amb Virgínia.
Soi per parlar amb Virgínia.
Parlarai amb Virgínia. (Lo contèxt indica qu’es imminent.)
Parli amb Virgínia. (Lo contèxt indica qu’es imminent.)
 
Remarcas
 
— Cal evitar l’usatge intens del futur pròche coma en francés. Quand lo francés ditz je vais parler al futur pròche, l’occitan ditz mai sovent parlarai al futur simple.
 
— En catalan e en espanhòl, las construccions equivalentas del futur pròche inserisson a entre los dos vèrbs: catalan vaig a parlar, espanhòl voy a hablar.
 
— En italian i a pas de futur pròche. S’utiliza lo futur simple o lo present, acompanhats de còps d’un advèrbi qu’indica l’imminéncia, coma dins l’usatge preferencial de l’occitan.


abonar los amics de Jornalet



publicitat
BANER1: OCCAT



Comentaris

15 de mai 14.27h

#4 De la dificultat d'utilizar lo segon gras. E totun, ai fach un esforç amb lo ;-) , me semblava. Cò que disètz es fòrça interessant, e sio pas forçadament contra, (conoisso Rafanell e ai lejut son libre) mas es pas d'aquò que parlavo, vaqui.


Valora aquest comentari:   votar positiu 8   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

15 de mai 12.39h

#3 S'es pòt comprene que Catalonha es al nivèl sonque geografic "aèra lateral" respècte a Occitània granda, tocant a la defensa de la siá lenga e quitament de l'occitan, es centrala. Cada còp que vau al Principat e en Aran, soi estrambordat pel vam que los catalans e er aranesi e las siás institucions (Generalitat, comarcas, municipis, IEC, Institut Ramon Lull, eca.) donan a la lenga e per lor ufan d'èsser catalans o aranesi.

Urosament que Pompeu Fabra ,los intellectuals e lo poble ... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 8   votar negatiu 3
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

15 de mai 10.11h

Lo preterit perifrastic s'utiliza tanben a la Gardia Piemontesa. E dins la lenga dels sègles XIV e XV, èra mai que corrent, d'un somp a l'autre d'Occitània. Un poiria quasi dire que s'es mantengut ren que dins d'àreas lateralas conservatritz, en catalan per exemple ;-).


Valora aquest comentari:   votar positiu 8   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

15 de mai 09.00h

Mercés per aqueste article tant esperat e interessant.


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

15 de mai 08.54h

Article força clar ! Mercés
Poiriam aver dins un "futur pròche" articles :
1) sul futur del passat (cresi que siá pròpri a l'occitan);
2) sus l'emplec dels pronoms relatius "que" e "qui" dins los diferents dialectes e jos dialectes?

Encara un còp, mercés al sénher professor Sumien.


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat

Perfil

Categorias

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions