Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Blocatges ideologics: sus la pronóncia de j, g e en lengadocian

De costuma respondi a la màger part de las criticas de bona fe que los legeires m’escrivon après mos articles. Es normal de criticar, es un drech democratic de liura expression, es quicòm que mòstra que i a encara una certana vitalitat a l’entorn de nòstra lenga.
 
Per contra respondi pauc —e sovent pas ges— a las criticas de marrida fe. Farai una excepcion aicí per demostrar l’absurditat de certanas ciriticas pontualas, ben pauc importantas en realitat, mas que revèlan lo blocatge de pensada causat per la subordinacion lingüistica.
 
Un blogaire botanista de Bordalés, afeccionat de nòrd-gascon, pretend que voldriái amagar la realitat fonetica del lengadocian. Segon el, auriái dich que la pronóncia de j (o g davant e, i) seriá majoritàriament [dʒ] en dialècte lengadocian. Per fin de “demostrar” mon error a la Tèrra entièra, nòstre botanista bordalés expausa fièrament de cartas de l’Atlas linguistique de la France (ALF) qu’indican que la realizacion j/g = [dʒ] es minoritària en lengadocian. E ne conclutz que ieu voldriái tòrcer la realitat dialectologica per la faire coïncidir amb l’ortografia occitana classica d’Alibèrt. Lo botanista bordalés me presenta alara coma un afrós “ideològ”.
 
Lo problèma es qu’aquel blogaire s’apièja sus una deformacion grossierassa de çò qu’escrivi.
 
En realitat, dins mon recent article entitolat “Variacions foneticas en lengadocian culte: lo sud-lengadocian”, ai pas jamai escrich que la pronóncia [dʒ] (coma lo francés dj) seriá majoritària dins l’espaci dialectal lengadocian.
 
Una lectura atentiva de mon tèxt mòstra que parli non pas del lengadocian en general, mas del sosdialècte sud-lengadocian (Pirenèus-Tolosa-Carcassona-Narbona) ont i a una coïncidéncia de traches fonetics.
 
Un d’aqueles traches sud-lengadocians es que j/g se pronóncia en general [ʒ] (coma lo francés j). Çò interessant es la desparicion de l’element [d] davant [ʒ], fenomèn comun amb lo gascon e amb lo catalan oriental.
 
La rèsta del lengadocian (sens lo sud-lengadocian) dona a j/g una pronóncia dicha “africada” de tipe [dʒ] dins la quala una consonanta oclusiva (coma [d] o [t]) precedís una consonanta fricativa (coma [ʒ] o [z] o [ʃ]). Originàriament es [dʒ], mas i a d’evolucions ulterioras coma [dz] o [ts] o [tʃ] (en tot cas, rèstan d’“africadas”).
 
Ai pas jamai dich que [dʒ] es majoritari uèi en lengadocian. Per contra ai ben presentat [dʒ] coma la pronóncia estandard de basa del lengadocian. Es pas una invencion sortida de mon capèl:  es ansin que s’ensenha lo lengadocian basic dempuèi de decennis dins de manuals qu’èran ja editats abans ma naissença (o pendent mon enfança). Basta d’o verificar dins los metòdes ben coneguts dels ans 1960-70 de Robèrt Lafont & Crestian Bailon, de Gaston Basalgas, de Pèire Bèc o d’Alan Novèl...
 
Lo botanista bordalés es d’a fons dins sa passion infradialectala, tant que ne deven fanatizat e qu’es incapable de legir corrèctament de ponches de vista diferents del sieu.
 
Mon article sus la fonetica sud-lengadociana èra pas un article de dialectologia descriptiva. Èra un article de vulgarizacion pedagogica que cercava de rendre legitima la pronóncia j/g [ʒ] dins una partida importanta del lengadocian, en relacion amb una tendéncia similara en gascon e en catalan.
 
Lo lingüista Pèire Bèc apèla aquitanopirenenc aquel espaci de convergéncias entre sud-lengadocian, gascon e catalan. E aquel espaci es reconegut dins l’estandardizacion pluricentrica de l’occitan, segon la volontat del quite Pèire Bèc (Manuel pratique d’occitan moderne, 1973). Ieu fau pas que seguir e explicitar.
 
Poiriái faire una demostracion similara sus . Dins mon article incriminat, presenti [ɥɛ] coma la pronóncia estandard e conservatritz de , e efectivament l’ensenhan ansin dins la pedagogia generala del lengadocian. Sabi perfièchament qu’es pas una pronóncia majoritària dins l’espaci dialectal lengadocian, bòrd que i trobam tanben prononciat [ɛ], [œ] e d’autras manièras...
 
Lo botanista bordalés, coma d’autres ultralocalistas fanatizats, pòt pas comprene qu’òm s’interèsse a la lenga dins de dimensions multiplas. Per el, lo sol apròchi pensable sus l’occitan se fa a l’escala de la parròquia. Un apròchi global e estandardizant, amb sas aplicacions pedagogicas, que permetriá l’extension de las foncions de comunicacion, es pas concebable per el.
 
Aquel ultralocalisme fanatic es ben una ideologia de subordinacion lingüistica qu’abandona tota esperança fàcia a la lenga dominanta francesa. Çò es: per un ultralocalista, l’occitan pòt èsser solament ultralocal, ultrafraccionat e amb de foncions limitadas quand lo francés, el, es pas contestat dins son estandard e dins sas foncions infinidas.
 
D’ideologias n’avèm totes. Estandardizar una lenga fa partida d’una ideologia al servici de l’expansion foncionala de la lenga. O assumissi.
 
Ara: refusar l’estandard es egalament una ideologia, mas al servici de la subordinacion e de la limitacion foncionala.
 
E o torni dire: s’interessar als parlars locals es una bona causa. Mas o podèm faire de manièra non dogmatica, dobèrta e multidimensionala.
 
 
Remarcas de detalh
 
— Se tracta pas de dire que la pronóncia j/g = [dʒ] seriá intrisècament superiora a [dz] o [tʃ] o [ts]. Tota pronóncia autentica es valabla. Mas la causida de [dʒ] en lengadocian estandard —e mai siá minoritària— ajuda a far globalament la correspondéncia amb [dʒ] en provençal, niçard e vivaroalpenc, amb [ʒ] en gascon e sud-lengadocian, amb [dz] en lemosin e amb [dz~dʒ] en auvernhat. La pronóncia [ts] rèsta valabla, de segur, mas es mens representativa de las tendéncias occitanas globalas.
 
— Lo botanista bordalés s’engana dins l’analisi de detalh de las cartas de l’ALF. Presenta lo ròdol de Narbona coma un endrech ont se pronóncia [dʒ] quand en realitat pro de mots i coneisson la pronóncia [ʒ] (per exemple la j de jornada es [ʒ] a Lesinhan e Sijan, vejatz l’ALF, mapa nº731 ‘journée’).
 
— Autra engana de nòstre botanista bordalés: exclutz del dialècte lengadocian de zònas coma Cevenas e Sud-Vivarés ont lo mond pronóncian ben j/g = [dʒ]. En inclusent Cevenas e Sud-Vivarés, lo tipe [dʒ] es pas tan minoritari en lengadocian, fin finala...
 
— Ai pas parlat dins mon article incriminat de la part de Roergue que coneis j/g = [ʒ], ni de la part de Peiregòrd que coneis j/g = [z], perque son de detalhs pro localizats (mas fòrça interessants) que sòrton naturalament de mon subjècte sus lo sud-lengadocian.
 
— Disi pas que la manca d’estandard empacha la comunicacion. De segur, podèm comunicar en occitan quina que siá la manièra de prononciar j/g. Mas quand una lenga vòl conquerir un usatge larg e pus disponible, una seleccion de las formas e de las pronóncias deven tecnicament necessària, senon la lenga se pòt pas ensenhar facilament. Totes accèptan aquò coma un principi evident per lo francés, l’espanhòl, lo polonés o lo catalan. Deuriá èsser evident tanben per l’occitan.
 
— Per mai de detalhs sus l’engatjament e sus l’ideologia, a prepaus d’una lenga subordenada, conselhi de legir los sociolingüistas Robèrt Lafont, Rafael Ninyoles e Joshua Fishman. N’ai parlat dins un article precedent.




abonar los amics de Jornalet
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Estevenòt Tornafuèlha
38.

Soi pas expèrt en fonologia, mès me sembla que la diferència de las consonantas entre francés e occitan es mai fòrta qu'entre variantas occitanas.
La pronóncia originala se tracha pas correctament per aurelhas francisadas, se non que la pronóncia tenda actualament cap al francés.
La S se realiza mailèu coma en castelhan, apicoalveolar e pas dental coma en francés; la J tamben.
TJ tinda pas coma en anglés, J pas coma en francés.
De fach, las variantas occitanas son plan mai similaras qu'o fai dìser la transcription fonetica.
I'a quitament de parlars gascons que fan una diferència entre ç e s, grandàç (dental) e bas escrich baish (apicoalveolar)
Los ce e ci del latin passêron per tçe e tçi, e los tge e tgi un pauc coma aquò.
Cal imitar los ancians, se non, que va tindar francimand lo teu parlar!

  • 0
  • 0
Artur
37.

#36 eredye e non pas erèdye, malurós.

  • 0
  • 0
Amanièu
36.

#35 Pas yutyes, mès yudyes, erèdye!

  • 0
  • 0
Joan Danièu Dnbièu
35.

#34 Jo n'èi pas nat blocatye ideoloyic tà prononciar la j com Diu manda, qu'ei a díser com ua y: sètze yutyes que minyen hitye. N'ei pas lo cas de tot lo monde, aparentament.

  • 0
  • 0
Emmanuèl Isopet
34.

#33 E quand puslèu que de parlar de faissisme o de nazisme se parla de "marrida fe" e de "fanatizat" (qu'es plan mai mesurat o comprendretz) es lo "ponch Sumien"?
Mai seriosament, sosteni Sumien quand s'escandaliza d'aquelas acusacions pro sistematicas de faissisme o de nazisme perque l'utilizacion a totas las salsas d'aqueles mots lor fa perdre lor vertadièra valor e nos embornhan quand lo vertadièr faissisme pareis.

  • 9
  • 2

Escriu un comentari sus aqueste article