Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Òrta

L’Òrta de Valéncia
L’Òrta de Valéncia
Lo nom femenin òrta significa sustot “grand òrt” e ven del latin vulgar horta. En occitan, òrta fonciona coma un aumentatiu del nom masculin òrt, que ven del latin hortus.
 
Aquel sens global d’òrta lo vesèm en particular dins lo grand diccionari occitan de Mistral, lo Tresaur dau Felibritge (TDF), a l’article òrta (en grafia mistralenca‘orto’).
 
En mai del sens general de “grand òrt”, òrta, mai que mai al plural, a tanben lo sens pròche de “region cultivada, campanha cultivada” segon las expressions seguentas del TDF.
 
las òrtas / leis òrtas “lo quartièr dels òrts, la zòna dels òrts” (“le quartier des jardins”)
 
anar per òrtas “córrer per los camps” (“...courir les champs”)
 
èstre per òrtas “percórrer la campanha” (“battre la campagne...”)
 
aver l’esperit per òrtas “aver l’esperit en campanha”, “desrasonar?” (“avoir l’esprit en campagne”)
 
A partir d’aquelas indicas de Mistral, confirmadas dins los diccionaris d’occitan ancian d’Emil Levy, sembla que poscam acceptar lo mot òrta coma traduccion del catalan horta, que significa “Terreny regable, generalment de gran extensió, on es conren verdures, llegums i arbres fruiters” o ben “Nom de diferents extensions de terra baixa, plana i fèrtil” (DCVB).
 
Lo toponim catalan l’Horta de València, que designa l’encontrada a l’entorn de Valéncia, se pòt adaptar corrèctament en occitan jos la forma l’Òrta de Valéncia...
 


abonar los amics de Jornalet
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Domergue Sumien Ais de Provença
9.

#7 Dins lo cas del mot "òrdi" que deven "uerdi/uerge", tenèm una diftongason anciana que se retròba dins mai d'una varietat locala d'occitan, dins diferents dialèctes, un pauc de pertot. Lo diftong "ue" dins "uerdi/uerge" se pronóncia normalament [we] en gascon, alhors [ɥe, ɥɛ, œ, ɥœ], etc.

  • 3
  • 0
Domergue Sumien Ais de Provença
8.

#7 Cresi qu'es un fenomèn locau e autenticament aranés. Lo grand especialista de l'aranés, Aitor Carrera, o explicariá melhor que ieu.

  • 2
  • 0
MC M
7.

#6 Òc. Pasmens, aquela diftongason aranesa, seriá pas un castelhanisme en realitat, s'aqueu fenomèn es tan rar dins aqueu dialècte ?

  • 2
  • 0
Domergue Sumien Ais de Provença
6.

#5#2#3 Bòna remarca. En aranés, la diftongason de "ò" es excepcionala, tòca benlèu solament tres mots (se m'engani pas), e concernís solament la posicion iniciala. Donc aquela diftongason tan limitada, tan particulara, pensi que se pòt notar en aranés:
— òrt > oart (uart) [ˈgwar]
— òrta > oarta? (uarta?) [ˈgwarta] (forma ipotetica en aranés)
— òs > oàs (uas) [ˈgwas]
— òrdi > uerdi [ˈwerði, ˈgwerði].
Aqueste fenomèn aranés a pas gaire de rapòrt amb la diftongason quasi generala de "ò" en niçard e dins certanei sosdialèctes provençaus, vivaroaupencs, auvernhats e lengadocians: en aqueu cas se nòta normalament "ò" per [wɔ, wa, we]

  • 2
  • 2
MC M
5.

#2 En niçard tanben, se ditz "oart", en marselhés, "oert".

Pasmens me sembla que la diftongason de la Ò s'escriu pas...

  • 3
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article