CAPÇALERA2: Entèsta drecha, convergéncia occitana-fixa

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimenge, 30 d'abril

Domergue Sumien · Questions de lenga occitana

Diluns, 13.2.2017 03h00

Se situar dins lo calendièr (I)


Comentaris 36 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (8 vòtes)
carregant En cargament


British Council




Etiquetas
an, article, calendièr, data, de, jorn, lenga, mes, sumien

Per se situar dins lo calendièr, l’occitan coneis un ensemble de règlas que son pas pro explicadas dins las gramaticas. Los aprenents, donc, las devon “devinar” a partir dels modèls dels bons autors, dels bons professors e dels parlants qu’an un bon nivèl de lenga. L’usatge occitan se resumís aital.
 
 
Lo jorn de la setmana
 
Lo primièr element de basa d’una data es lo jorn de la setmana. Vaicí las formas estandards e mai unitàrias (sens detalhar totas las variantas).
 

  1. diluns
  2. dimars
  3. dimècres
  4. dijòus (en gascon dijaus)
  5. divendres
  6. dissabte (en niçard dissabta, en vivaroalpenc dissande)
  7. dimenge (en niçard diménegue)
 
NB — En gascon se ditz dimècres (o dimèrcs) e divendres (o divés). En lemosin se ditz dissabte (o dissabde) e dimenge (o diumenc). En vivaroalpenc se ditz dimenge al masculin (o diamenja al femenin). Los primièrs tipes son pus unitaris, los segonds tipes rèstan frequents dins l’usatge renaissentista.
 
En general i a pas d’article davant un nom de jorn quand lo situam dins la setmana en cors: Uèi sèm dissabte. Te veirem diluns.
 
Un article definit davant un nom de jorn indica una accion que se repetís cada setmana: I vau lo dimenge.
 
Un article indefinit davant un nom de jorn suggerís un eveniment unic: Venguèron un divendres.
 
 
Lo numèro del jorn dins lo mes
 
Lo numèro del jorn dins lo mes se ditz en general amb un article definit: Uèi tenèm lo 17.
 
Utilizam un nombre ordinal solament per lo 1r (“primièr”). Utilizam de nombres cardinals per totes los autres jorns del mes, del 2 (“dos”) fins al 31 (“trenta un”). Ansin:
 
lo 1r de mai (“lo primièr de mai”)
 
— lo 2 de mai (“lo dos de mai”)
 
— lo 31 de mai (“lo trenta un de mai”).
 
NB — Avisatz-vos que l’elision de l’article se fa ben davant lo nombre 11 (“onze”). Disèm l’11 de març (“l’onze de març”). L’occitan deu pas utilizar la forma sens elision coma en francés (le 11 mars, “le onze mars”).
 
 
Lo mes
 
Lo segond element de basa d’una data es lo mes. Vaicí las formas estandards (sens detalhar totas las variantas).
 
  1. genièr (en prov., viv. e lem. genier; en gascon genèr; en niçard genoier; en auvernhat girvèir)
  2. febrièr (en prov., niç., viv. e lem. febrier; en gascon heurèr; en auvernhat feurèir)
  3. març
  4. abril (en prov., niç., lem. e gasc. abriu)
  5. mai
  6. junh
  7. julhet (o pus rarament julh, vejatz l’article del 14.7.2014)
  8. agost (en prov., niç., viv., auv. e lem. aost)
  9. setembre
  10. octòbre
  11. novembre
  12. decembre
 
NB
— En gascon se ditz setembre (o seteme), novembre (o noveme) e decembre (o deceme). Los primièrs tipes son pus unitaris, los segonds tipes rèstan frequents dins l’usatge renaissentista.
— En provençal se ditz aost (o avost). Lo primièr tipe es pus unitari, lo segond rèsta frequent dins l’usatge renaissentista.
— Trobam de còps las variacions seguentas: abril (o abrial), abriu (o abriau), octòbre (o octobre). Las segondas formas son pas brica generalas, son pas sistematicas dins cap de dialècte e, donc, semblan pas necessàrias per un usatge estandard.
— Per parlar del mes de “genièr”, cal evitar lo francisme janvièr* (janvier*, janvèir*).
 
En general i a pas d’article davant un nom de mes: Terminarem lo programa en junh. Abril es freg ongan.
 
 
L’an
 
Lo tresen element de basa d’una data es l’an (o l’annada).
 
Eventualament, quand lo contèxt es pro clar, se pòt abreujar un an de quatre chifras en ne disent sonque la fin: en 1983 (o en 83).
 
Dins l’usatge general i a pas d’article davant l’an. Totun en niçard es usual de metre un article definit, un pauc coma en italian e en catalan:
 
1975 (en niçard lo 1975)
 
en 1983 (en niçard: en lo 1983)
 
de 2017 (en niçard dau 2017).
 
Evocar un decenni se ditz puslèu segon lo modèl seguent: los ans 60 (cal evitar lo francisme las annadas 60*, vejatz l’article del 12.12.2016).
 
 
La combinason dels elements
 
Una data amb diferents elements se ditz segon los modèls seguents. Avisatz-vos de la manièra de plaçar lo e de.
 
diluns 1r de mai de 2017 (en niçard: ...dau 2017)
= diluns, lo 1r de mai de 2017 (en niçard: ...dau 2017)
= lo diluns 1r de mai de 2017 (en niçard: ...dau 2017)
= lo 1r de mai de 2017 (en niçard: ...dau 2017)
= lo 1r de mai
 
dimars 2 de mai de 2017 (en niçard: ...dau 2017)
= dimars, lo 2 de mai de 2017 (en niçard: ...dau 2017)
= lo dimars 2 de mai de 2017 (en niçard: ...dau 2017)
= lo 2 de mai de 2017 (en niçard: ...dau 2017)
= lo 2 de mai
 
abonar los amics de Jornalet



publicitat



Comentaris

1 de març 14.40h

#22 #25

Ai mai trobar la forma «jervèir» aparentada a «girvèir» dinc lo comptes de Montferrand... ;-)

➡️ http://elec.enc.sorbonne.fr/montferrand/glossaire

➡️ Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

23 de febrièr 14.57h

#34 Gramací Domergue per aquela precision. ;-)


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

23 de febrièr 10.17h

#30 #32 #33 ‘Dimars’ e ‘març’, etimologicament, an pas la meteissa terminason. ‘Dimars’ ven del latin ‘dies Martis’ mentre que ‘març’ ven del latin ‘martius’. Tanben es interessant que los jorns de trabalh de la setmana se terminen per ‘-s’: ‘diluns, dimars, dimècres, dijòus, divendres’ mas ‘dissabte, dimenge’. Pereu es util que i aja una coïncidéncia entre l’occitan ‘dimars + març’ e lo catalan ‘dimarts + març’. Enfin, cal saber que la graf... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

22 de febrièr 22.11h

#32 Sabètz dins quin article èra, qu'amariá ben o-saubre ieu mai... Mercés.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

22 de febrièr 22.02h

#30 Sumien o expliquèt en un article precedent


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

22 de febrièr 18.22h

#28 la forma "diumenc" es larjament majoritària en lemosin.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

22 de febrièr 17.51h

Capissi pas la rason d'escriure "dimarS" en plaça de "dimarÇ". Pura es la mesma raïç que "març" lo mes.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

21 de febrièr 23.57h

En gascon tradicional e aranés "gèr" o "gèir" per Genièr.
Se trapa Genoier en aupenc e benlèu enquicòm mai.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

21 de febrièr 23.37h

Mas precisions pel Lemosin e Auvernhat, en me basar sus los lexics personals que partegi sus Wikipèdia e que podètz ajudar a melhorar:

https://oc.wikipedia.org/wiki/Lexic_auvernhat
https://oc.wikipedia.org/wiki/Lexic_lemosin

En Auvernhat:

JORNS
luns: diluns
marts (amb t??): dimarts
mècres: dimècres
dijuòus (Cantal), jòus: dijòus. Dijòus Folhat: Ascension
dimergue: dimenge
dissandes: dissabte
diumenja f., dimenche, dimergue : dimenge

MES
girveir, genèir? : genièr
feureir, fiaureir... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

21 de febrièr 18.36h

Escrives "dimars" mai lo mes de "març". Sariá-ti pas una dèca ?
E pus generalament, d'ente ven aquesta finala en -ç sus aquestes tipes de mòts ?


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1
-
2
-
3
-
4 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: 468x60 Aran TV

Perfil

Categorias

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions