Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

La quimèra de l’eissarpa roja…

França es un país formidable, trobètz pas? L’excepcion francesa —e pas sonque culturala— es una evidéncia que rend tot lo planeta envejós. E cada jorn nos pòrta la pròva de çò que vos disi.
 
Autres còps, lo periòde estival permetiá a cadun de se pausar e de doblidar un pauc sos pensaments avant de tornar, per un an de mai, a son trabalh.
 
Ara, tot aquò es acabat. Amb las tecnologias modèrnas, vos podètz trobar a milierats de quilomètres de l’ostal e contunhar d’escotar vòstra ràdio locala.
 
Podètz tanben entendre e seguir sus vòstre telefonet intelligent o vòstra tauleta los òmes politics batalejar, etc.
 
O sabi… Podètz tanben daissar totas aquelas aisinas dins la saqueta o al fons del refrigedor per aver de novèlas “frescas” en tornar A! a! a! mas sètz talament lobotomizat —e ieu tanben— que lo fasètz pas jamai, vertat?
 
Al començament de l’annada, al mitan de totas las catastròfas, qualques grans novèls avián grelhat: Podemos en Espanha, Siryza en Grècia per notar pas que lo mai importants. En cò nòstre, l’òme de l’eissarpa roja aviá tornat trobar lo sorrire e sas invectivas cap als opausants mas subretot cap als “social-traïdors” d’un còp èra: lo partit socialista e lo capitani de pedalo, demesissián pas…
 
Los resultats de Podemos èran estats onorables mas los que l’estrambordèron mai èran los de Siryza e de son líder, Tsipras. Lo Chávez novèl èra arribat e l’esquèrra francesa vertadièra anava seguir sa dralha e portar enfin l’estocada a totes aqueles joan-fotre someses a las bancas, a las agéncias de notacion, als patrons, a Dieu qui sap?
 
Trompetas e buccins sonavan de pertot. Trompetas e buccins so…
 
Ailàs! Tsipras deguèt passar jos las forcas caudinas europèas —n’i a que dison germanicas— per empachar son país, ja semblable al radèu de la Medusa, de s’afondar complètament.
 
Tsipras, en bon tactician, aviá aparentament tot ensajat avant de capitular per sauvar çò que podiá l’èsser… al grand desespèr dels que l’avián portat al poder dins l’espèr d’un miracle que lor auriá permés d’aver lo burre e de moneda per ne crompar mai…
 
Alara, las trompetas e los buccins joguèron pas plus qu’a la chut chut. Lo “messia” grèc aviá decebut e caliá que l’esquèrra vertadièra se trobèsse un autre Chávez.
 
 “Perqué a acceptat lo diktat germanic? Caliá que refusèsse! Las esquèrras europèas esperavan pas qu’un signe per se soslevar contra aqueste sistèma inic de l’austeritat impausadas per las bancas e lo Grand Capital, etc.”
 
Ò! Sul principi, avián rason de somiar. Per malastre, la realpolitik s’impausa pel moment e tot particularament en cò nòstre.
 
Apelar las gents a far la revolucion còsta pas res, al mens pas gran causa… La far es mai dificil sustot se los que la demandan demòran a l’ostal.
 
Los pòbles devon pantaissar… mas lor demandar de córrer après una quimèra e, perqué pas —es aquò la revolucion— de morir per ela es quicòm mai.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Batko
1.

Aquò es plan la pròva que la democracia, es lo pòble que decidís, e se balha sa votz a quauqu'un mès, es pas mès la democracia. Es basic e simple de comprénguer .
Cada eveniment nos ne hè la pròva.
Es per aquò que saunejar de revolucion en balhar sa votz a un politician, es pas sonque saunejar.

  • 4
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article