Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Bona annada

“La vièlha voliá pas morir”, çò dison; i a encara de monde per la sosténer o pas?

 
I cal passar jos las forcas caudinas de las usanças… I calriá passar… E vos poiriái presentar mai d’una rason pr me sometre pas al diktat dels bons usatges. E me rebecariátz, amb qualque rason, que soi pas qu’un Joan-Fotre, un pissa-freg.
 
Lo politicament corrècte a ja ganhat una batèsta en impausant, en cò nòstre e dins mai d’una “societat avançada” la formula: Fèstas gaujosas en plaça del Nadal gaujós e bona annada de mon enfància.
 
E òc, dison que cal pas prestar lo flanc a la critica, que seriá balhar armas al comunitarisme, que nòstres compatriòtas que son pas d’esséncia crestiana ne poirián èsser escandalizats, etc.
 
E òc, ara cada non-comunitat del territòri exagonal a un fum d’associacions —mailèu de non-associacions!— per la representar e defendre sos non-interèsses.
 
Ara, o sabèm totes: la Republica reconeis pas que los individús qual que siá lo problèma evocat, e aquò per preservar lo libre-arbitre de totes e de cadun! Amagatz aquelas comunitats e parlem pas que del “pòble francés”!
 
Totes nòstres tenòrs politics, de Sarközy a Valls e de Ciotti a Melenchon an pas de paraulas pro fòrtas per fustigar aquela descadéncia ni de mòts pro fòrts per saludar l’unitat, l’unicitat de la nacion francesa. Totes, a un moment o un autre, an emplegat lo meteis eslogan: “França, l’aimas o la daissas!”
 
E se, per cas, una cèrta realitat se pòt pas amager malgrat totas las circomlocucions de la lenga de fusta —e de puta!— son prèstes a invocar l’Istòria per afortir çò que regetavan qualques minutas abans: aital de Hamon a propaus de la non-preséncia —e de l’interdiccion— de las femnas dins los cafès del 9-3 (coma se ditz).
 
Los Occitans, que luchan per aver una plaça justa per lor lenga e lor cultura, o sabon dempuèi longtemps. Aqueles discorses, aquelas frasas bèlas e esmoventas sul caractèr pròpri, sus l’especificitat “francesa”, sus la defensa de “la veusa e de l’orfanèl” se pòt aplicar pas qu’al defòra de la Republica metropolitana.
 
Cada jorn, la situacion pejoreja e l’Estat, o mailèu los que nos govèrnan, drecha e esquèrra amassa, se preocupa sonque dels suènhs palliatius après aver inoculat lo poison de la vergonha, e ara del descoratjament, tot en prenent la defensa, en paraulas, de las culturas amenaçadas.
 
Res de pièger que l’ipocrisia de nòstra Republica e de sos elèits.
 
 Quantes promotors de nòstra lenga e de nòstra cultura avèm vist partir, de monde que, sens bruch mas sens relambi, an trabalhat tota lor vida per ensajar de lor tornar sa dignitat sens obténer cap de reconeissença oficiala. Recentaent, Joanton (Dordonha), Marcèu (Òut e Garona)… mas tanben, qualque temps a, Miquèu o Rogèr (Pireneus atlantics), Leon (del Clapàs) e tantes autres que ne pòdi citar lo nom…
 
Una rason de pèrdre pas completament l’espèr es de ne veire d’autres se levar e préner lor plaça dins aquel combat, mas fins a quand poirà durar?
 
Ça que la, las mentalitats càmbian dapasset e lo vam e l’estrambòrd son pas encara anientits…
 
En fasent nòstra aquela frasa que ven de sabi pas ont: La vièlha voliá pas morir, devèm poder trobar la fòrça de tirar en avant… e de nos desirar als uns e als autres una Bona annada plan granada e acompanhada…
 
 




Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se podètz sosténer en venent sòci dels Amics de Jornalet o de l’associacion ADÒC, contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article