Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Ensenhar l’occitan en classa bilingüa

Lucia Roulet-Casaucau

Lucia Roulet-Casaucau

Diplomada en musicologia e en castelhan es adara musicaire professionala especializada en musica occitana tradicionau e en barròca e regenta bilingue occitan/francès per las escòlas publicas.

Mai d’informacions
Adara, vaquí un chic mei d’un an que soi regenta bilingüa occitana. Au cap d’aquesta experiéncia corteta, encontrèri trabucs pedagogics, interrogacions de las familhas, mes tanben estrambòrds e escasudas.
 
Quan arribèri sau tarrenc professionau, me trobèri harta de coneishenças escolaras mes ne sabèvi pas arren sau biais de transméter l’occitan aus mainatges d’una feiçon autant jornalèira coma lo francès. Com héder vàder ençò daus mens escolans l’enveja de parlar en occitan dab espontanéitat dens la cort, a la cantina, en jogar entre eths?
 
Per aver viscut los dus, ensenhar en classa bilingüa es mei plan complicat que non pas a Calandreta, d’un punt de vista lengatgèir. Sem en situacion de diglossia:  lo francès es mei poderós per la sua preséncia que non pas l’occitan e nos fau assegurar los dus. E lo nòste ròtle, aquí, nosautes regents, es de cancellar aquesta supremacia e tornar balhar a l’occitan autant de poder lengatgèir jornalèir que non pas lo francès. En calandreta, l’enjòc es clar.
 
Los articles que seguiràn partejaràn las mias interrogacions, las mias espiadas o conclusions a l’entorn d’aqueth subjècte en un temps on las classas bilingüas son a s’espelir e la demanda daus pairs de mei en mei presenta.
 
 
 1) L’occitan, gatge d’estudi vertadèir:
 
N’es pas pr’amor qu’una classa es aperada “bilingüa” que los escolans seràn bilingües en seguir. Daubuns se rasseguran en se díser que com lo regent parla en occitan, lo mainatge parlarà. En arribar en classa, me pertoquèri que, d’ensenhar las sciéncias en occitan, n’èra pas pro per utilizar e parlar la lenga.
 
Si volem héder víver la lenga ençò de l’escolan, fau anar mei enlà! La transmission passa per l’escrivut, lo parlar e la legida. Atau com hédem dab lo francés! Sem dens un ensenhament a part egau (mitat occitan, mitat francès), i a donc nada rason de balhar mens d’importància a l’occitan que non pas au francès. 
 
A maugrat d’aquò, pas sovent vesori regents bilingües préner temps per héder un ensenhament de la lenga occitana: fonologia, legida de libes, tribalhs d’escritura, dictada de mots, istòria dau país. Fin finau, tornar balhar au dròlle lo sentit d’una cultura vertadèira, de la sua cultura. Es atau, me sembla, que la legitimitat de transmission va vàder en seguir dens lo cap daus escolans.
 
Trobarà atau lo perqué de l’usar cada jorn dab sons amics, dab la familha, entre eths medish.
 
 
2) Lo resultat d’un ensenhament abracat
 
Quan lo bilingüisme es menat sonque darrèir un ensenhament de sciéncias, d’arts o d’autas competéncias d’estudis escolaris, passar la lenga se harà a mitat. Lo resultat, a còps, balharà que los dròlles son apauruts d’escríver en occitan, de legir en occitan. E ne parlaràn occitan que sonque si lo regent insistís.
 
Èi, desempuish seteme, una navèra classa elementària. Los pairs me venoren véder a la rentrada per me díser que lors mainatges volèvan estancar pr’amor qu’au cap de 7 ans de classa occitana, n’avèvan jamei escrivuts o legit en occitan. Espantada, presentèri totun las tòcas d’ensenhar la lenga occitana e comencèri dens ma classa la fonologia, l’escritura, la legida d’òbras, la descubèrta de la cultura occitana... Los mainatges que, per davant,  ne volèvan pas mei s’engatjar dens l’occitan se botèren a parlar, a me demandar d’escríver tot solets, a escotar istòrias en occitan e a n’en tornar demandar. Aquò vòu plan díser  que los escolans son en demanda vertadèira de “culturacion” e d’identitat e que vòlen aver los indics de que la lenga es viva e “nòbla”: atau es lo ròtle dau professor bilingüe me sembla.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Eric Moul
7.

Vertat, lo vestit ne hèi pas lo monge, o quauquarren atau. Dab un profe ambiciós per la lenga e qui la viu coma s'estosse naturala e espontanèa, los escolans s'i hican melhor. Non pas complexar e tirar endavant coma ic heses. Osca ! E bona annada Lucia

  • 3
  • 0
Terric Lausa Quilhan
6.

Mercés per aqueste testimoniatge. Ja me triga de legir los articles que seguiràn.

Soi particularament sensible a un element qu'exprmissètz, lo de la paritat orària, o del "bilingüisme" (en realitat diglossia) qu'arriba pas a çò que se produsisca un desvolopament espontanèu, una naturalitat d'expression entre los escolans.

Meritatz una brava capelada per metre en plaça d'un biais individual d'espleits pedagogics amb la sola fòrça de vòstre estrambòrd e de vòstra competéncia, espleits que normalament deurián èsser previstes per l'institucion se l'occitan foguèsse institucionalament considerat amb dignitat.

  • 11
  • 0
Maria Joana Verny, cosecretaria FELCO - http://www.felco-creo.org/ Montpelhièr
5.

Plan interessantas, e plan ricas, las reflexions de Lucia. De question plan justas son pausadas, e l'exemple es donat que i a de biaissses per luchar contra lo complèx diglossic, en tota luciditat.
I a tanben, lo besonh, çò me sembla, per los collègas qu'ensenhan en classas bilingues, mai o mens armats de formacions que sabèm pro que bastan pas, que son pas donadas de'n pertot, de trobar, de bastir de luòcs de reflexion collectiva. La FELCO, los CREOs, ne pòdon èsser l'encastre.
E son tanben, las associacions, lo luòc ont s'exprimis, de cap a l'institucion (Ministèri, Rectorats...), l'exigéncia d'una formacion vertadièra per aprestar los collègas al mestièr que van faire. Soi segura d'una causa, las "errors" senhaladas per Lucia, son mai la consequéncia d'aquela caréncia de formacion que non pas d'una marrida volontat. Lucia, ta clarvesença nos fa besonh ! dins d'escambis qu'esperam de menar amb tu !

  • 9
  • 2
antalya apraquital
4.

#2 Classa bilingues o pas, calandretas o pas, segur que socializan pas l'occitan. Pr'aquò es indefugible d'aver classas bilingues e calandretas.

  • 6
  • 0
Prof d'occitan un collègi en Occitània
3.

Mercés per aquela opinion. Me retròbi a 100% dedins.
"N’es pas pr’amor qu’una classa es aperada “bilingüa” que los escolans seràn bilingües en seguir".
L'ensenhament d'occitan -de ma vista en collègi (escolans d'edat d'11 a 15 ans)- crea pas de locutors d'occitan.

"ne parlaràn occitan que sonque si lo regent insistís." Òc, lo francés es la lenga reflèx omnipresenta quitament en cors d'occitan de las interaccions entre escolans a las interaccions amb lo prof d'occitan.

"vòlen aver los indics de que la lenga es viva e “nòbla”: atau es lo ròtle dau professor bilingüe me sembla." ES CLAR !

  • 8
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article