Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Rio: vint ans d'esper

Maime Caillon

Maime Caillon

Engenhaire de formacion, militet dins mai d'una associacion ecologista dempuei sos 19 ans.

Mai d’informacions
Lo 21 e 22 de junh passats se debanet a Rio de Janeiro la conferéncia de las Nacions Unidas sus lo desvelopament duradís: Rio+20. Fai vint ans, la prumiera de quelas conferécias se debanet desjà dins la vila brasiliera. Vint ans per metre en plaça de las politicas environamentalas de pertot dins lo monde. Per ‘vançar vers una societat duradissa, sostenabla. Mas los governs constatan que l’objectiu es pas estat atengut. Adonc, nos prepausan per z'aténher, de bastir una novela economia: l’economia verda. Una economia liberala, de segur, que deuriá èsser guidada per los principis de Rio (los de la prumiera conferéncia) mas sens zo dire plan clarament. Principi de precaucion o principi "pollueire paiaire" semblan oblidats.
 
Per Nnimmo Bassey, ecologista nigerian e president daus Amics de la Terra Internacionau, la risca mai importanta de quela economia verda es que “dreib lo chamin per la mercantilizacion de la natura”. Balha un exemple tirat d’un estudi dau PNUE (Programa de las Nacions Unidas per l’Environament): los servicis environamentaus que furnisson los insectes pollinizaires. Aitau, la valor dau trabalh de las ‘belhas seriá de 190 miliards per an. Mas coma ditz Nnimmo Bassey, las ‘belhas nos mandan pas de factura. Per se, sem a dreibir daus noveus espacis especulatius e vesem ben, emb la crisi que vivem, çò que se pòt passar quand botam una valor monetària a quauquaren que ne’n a pas. Benleu un jorn, comptaràn lo trabalh de las ‘belhas e daus parpalhòus dins lo PIB daus Estats per aleujar lor deute!
 
Pertant, tot lo monde consideran pas la resulta de la conferéncia coma negativa. Per Pascal Canfin, ministre ecologista en charja dau Desvelopament, una de sas reüssitas màger es que los Estats son de consent per se balhar daus objectius, daus indicators de desvelopament duradís. De segur, son pas listats mas lo principi es acceptat, e lo chalendier mai lo metòde per los bastir definits.  
 
Çò que me fai migrar es mai que mai de veire que fàcia a la crisi environamentala e a la crisi financiera, contunham sus lo mesme chamin. Demoram dins la logica neoliberala, tant per lo metòde - la monetaziracion de l’environament per lo valorizar - coma per los otís - daus indicators que saubrem pas coma son bastits e çò que mesuran de verai. Aviam l’enchaison de chamjar de rasonament, de biais de far, per ‘vançar vers un monde mai juste e una Terra mai respectada. Nos faudrà de las crisis mai fòrtas, mai priondas, per nos decidir a pensar nòstra societat per l’uman e la Terra sens passar per lo prisma de la finança?

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Maime Limòtges
2.

Mercés Jan-Peire !

Per çò qu'es de la creacion dau DD, coneissia pas quela istòria. Sabia que l'ideia (mai lo nom) venia dau rapòrt de Gro Harlem Brundtland "Our common Futur" de 1987. E qu'a la conferéncia de 92 las entrepresas eran desjà força presentas e representadas mercés a de las associacions ecran (ai 'gut en cors una femna que l'avia fach per EDF). Per me l'ideia d'un "mòde de desvelopament que respond aus besonhs de las generacions dau present sens comprometre la capacitat de las generacions venentas de repondre aus lors" era pas mau (qu'es la definicion dau desvelopament duradis dins lo rapòrt Brundtland). Mas l'istòria de combinar economia, sociau e environament era desjà la debuta de la fin dau concepte !

E veiqui çò que ne'n pensa un tipe que ne'n faguet la promocion au mai naut de l'Estat (aus quites ministres dau governament Rafarin) : "Développement durable signifie : réduire les déséquilibres environnementaux et les déséquilibres en termes de répartition des richesses sur Terre. Cela fait trente ans que l’on en parle et pendant ce temps, les déséquilibres ont explosé. Contrairement à ce que nous avions cru, nous n’arrivons pas à découpler la croissance du PIB de la consommation de ressources. Au contraire, nous assistons à une explosion de la consommation de ressources.
Arrêtons la farce du développement durable ! Nous allons devoir nous adapter à un monde profondément nouveau. Le récent rapport de la commission anglaise du développement durable signé Tim Jackson, Prosperity without Growth. The transition to a sustainable economy, est à cet égard clair : la décroissance n’est pas un choix idéologique, mais une nécessité." Co disset Dominique Bourg en 2010. Es pas un revolucionari, es un pronuclear, es un pròche de Corinne Lepage, es un partesan d'una economia de foncionalitat ('chaptar una foncion pusleu qu'un object). Adonc, si un tipe entau vei pas l'interet dau DD, fau benleu se carcular ! Per çò qu'es dau concepte d'economia verda, la responsa a la jornalista de la Provence en feurier passat fuguet plan directa : "la croissance verte n’existe pas, c’est une connerie monumentale !"

  • 1
  • 0
JP Bertrand Aurelianis
1.

Dins lu jornau de la Descreissança, legissí aquò :
« Le mythe selon lequel le DD aurait été inventé par des écologistes sincères qui auraient vu leur projet dévoyé par de méchantes firmes transnationales soucieuses de « greenwashing » et des responsables politiques sans scrupule ne résiste pas à l'examen des faits. (...) Le DD a été lancé littéralement comme une nouvelle marque de lessive et « mis en scène » à la conférence de Rio en juin 1992, par un (...) milliardaire du pétrole canadien (...). l'operation séduction a réussi au-delà de toute espérance, presque tout le monde est tombé dans le panneau, y compris les intellectuels critiques d'Attac ou les écologistes. » Serge Latouche, Politis, 29-03-2012

Sens obludar los perpaus dau Dennis Meadows, sus 'quela amassada.

Autrament, felecitacions per te de parlar aquí, sus lu pitit Jorneu, de chausa autra que las diftongas de l'atge mejan dins lu naut-limosin autentic que « cal disir en monoccitan » v'rai, perdon verai, perdon vertadier.

  • 2
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article